ce118
 
 

Alzinar litoral. Els gràfics procedeixen de diverses fonts, bàsicament de Nuet i Badia, J, en la Història Natural dels Països Catalans volum 7 i La vegetació dels Països Catalans, ed. Ketres.

 

Màquia litoral

 

Brolla

 

Pineda de pi blanc

 

Pineda de pi pinyer

 

Brolla

 

Matoll

 

Prat alt

 

Prat

 

Esquema gràfic de la successió i regressió ecològica al Cap de Creus. Una vinya és abandonada i comença la successió secundària. L'impacte del foc pot retornar la situació a estadis mes simplificats.

Font: Història Natural dels Països Catalans, Volum 14. Sistemes Naturals

 

 

 

En diversos estudis sobre la vegetació mediterrània s'han constatat els següents fets:

1- Quan s'abandona una finca de cultiu, la zona és colonitzada en pocs anys per una comunitat formada per herbes i arbusts procedents de les formacions vegetals properes

2- Els pins (pi blanc, pi pinyer) ocupen també amb facilitat aquests camps, formant-se un matollar arbrat amb pins.

3- En algunes zones de matollars amb pins estabilitzades (sense pertorbacions recents), s'ha observat una major presència de plançons d'alzines que no pas de pins.

4- Les llavors i plançons de pins requereixen zones descobertes per a germinar i créixer.

5- La germinació i creixement de llavors i plançons d'alzines requereix una protecció vegetal que limiti la incidència de llum solar.

6- Els pins produeixen una gran quantitat de llavors que permeten colonitzar ràpidament una zona descoberta de vegetació (són espècies anomenades oportunistes)

7- Els pinyons de molts pins tenen ales que els fan fàcilment transportables.

8- Les espècies arbòries són més eficients en l'ús dels nutrients i l'energia que les espècies arbustives i herbàcies.

9- En 30 o 40 anys es pot desenvolupar una pineda.

10- Un alzinar triga uns 100-150 anys en formar-se, suposant la presència d'alzinars propers que aportin aglans per a la colonització.
 
 
 

 

 

La vegetació canvia amb el temps.

Les comunitats vegetals.

Els grups de plantes que presenten exigències ambientals semblants i ocupen un espai compartit s’anomenen comunitats vegetals. Aquestes comunitats poden ser d’herbes (prats, pastures, herbassars), d’arbusts (brolles, matollars, garrigues, màquies) o arbòries (boscos d’alzines, de roures, de pins, etc.)

La vegetació canvia amb el pas del temps i unes comunitats vegetals poden donar pas a unes altres. Aquest procés, quan es dona en el sentit d’augmentar la complexitat del conjunt, s’anomena successió ecològica (en un prat arriben llavors d’arbusts i d’arbres, desenvolupant-se comunitats arbustives i boscos).

La tendència natural en el procés de successió es caracteritza per:

  • Aparició de nous estrats (arbusts i arbres de diferents mides) que poden canviar les característiques ambientals inicials (insolació, humitat).
  • Augment del nombre d’espècies presents, amb la qual cosa es donaran més relacions ecològiques.
  • Augmenta l’eficiència i el control de nutrients per part de la vegetació (sistemes d’arrels més desenvolupats, tronc que permeten accedir millor a la llum).
  • Es creix més lentament, es produeix menys biomassa, però s’aprofiten millor els recursos

A les fases més avançades d’aquesta successió, dintre d’una zona climàtica concreta, se les denomina comunitats clímax. En terrenys especials (roques, marges de rius, terrenys salats) apareixen unes comunitats diferents a la clímax que s’anomenen comunitats permanents.

La successió pot ser interrompuda temporalment per algun agent pertorbador (cas dels incendis forestals i les tales). Al procés de recuperació posterior se l’anomena autosuccessió si es regenera la mateixa vegetació que hi havia anteriorment. Els processos de pertorbació que eliminen dràsticament les espècies presents (incendis repetits, roturació del bosc per plantar cultius) s’anomenen regressions ecològiques.

A les comunitats vegetals que apareixen després d’una regressió se les anomena comunitats secundàries. En aquests casos s’inicia un procés de recolonització (successió secundària) que pot retornar a una situació més o menys semblant a la que hi havia amb anterioritat a l’impacte.

 

Regularitats en les successions ecològiques:

Variació de diferents paràmetres en els estadis més madurs Tendència
Biomassa i producció Augmenta
Quocient producció/biomassa Disminueix
Biomassa poc activa (fusta, closques, estructures de suport Creix
Quocient biomassa organismes heteròtrof/biomassa total Augmenta
Quocient clorofil·la/biomassa total Disminueix
Nombre d'estratègies biològiques Augmenta
Nombre total d'espècies de l'ecosistema Augmenta
Temps de permanència dels nutrients fora dels organismes Disminueix
Control del transport de nutrients per part dels organismes Creix
Fluctuació de la mida de les poblacions Disminueix
Presència de ritmes interns i mecanismes homeostàtics Creix
Energia disponible Disminueix
Eficiència dels organismes Creix

 

 

El paisatge del Vendrell: mosaic de comunitats.

El paisatge que ens envolta és un mosaic on es poden trobar diferents comunitats vegetals en diferents estadis de successió. La vegetació clímax pròpia de les terres mediterrànies és l'alzinar, però les terres per on s'estenia van ser ocupades per l'home per fer cultius o cases. Actualment queden alzinars en els indrets més muntanyosos de la comarca.

El paisatge actual està format per retalls de diferents tipus de vegetació: illes d'alzinars, predomini de comunitats secundàries o substitutòries, camps de conreus, ermots abandonats on recomença la successió, boscos de pins i matollars que es cremen sovint.

Fragments de comunitats diverses del paisatge original i àrees de paisatge més o menys humanitzat o natural, reforestat o pertorbat.

 

 

Qüestions:

—1. Quin és el significat de l'expressió "El paisatge que ens envolta és un mosaic de comunitats vegetals en diferents estadis de successió"? Posa exemples concrets de la zona del Vendrell propers a l'institut.

—2. Feu un gràfic en forma d'esquema similar al del Cap de Creus (dreta)en que quedin representades les seqüències de successió i regressió pròpies de la vegetació mediterrània en la zona del Vendrell.

     
Alzinar   Matoll   Brolla   Brolla
     
Bardissa   Màquia   Màquia clara   Màquia
     
Brolla/matoll   Brolla/matoll   Brolla/matoll   Brolla
     
Prat   Pineda pi pinyer   Pineda pi blanc   Pineda pi pinyer
     
Herbassar alt   Prat   Prat ras   Alzinar

—3. Quines de les següents característiques són pròpies de l'alzinar i la màquia litoral i quines de les seves comunitats substitutòries:

 
Alzinar i màquia litoral
 Comunitats Substitutòries
Major protecció del sòl davant l'erosió    
Alta diversitat d'espècies    
Espècies de vida llarga i pocs descendents    
Poca producció    
Espècies de vida llarga i molts descendents    
Comunitat densa    
Predomini d'arbres i lianes    
Predomini d'herbes    
Predomini d'arbusts    
Espècies que acumulen molta biomassa (fusta, arrels)    
Poques espècies i poques relacions entre elles    
Molts tipus diferents de relacions tròfiques: parasitisme, simbiosi, saprofitisme, epífits, etc.    
Gran quantitat d'habitats i ninxols ecològics    
Grans possibilitats de supervivència de nombroses espècies amb necessitats diferents.    

 

—4. És possible que a la zona del Baix Penedès es reprodueixi una situació similar a la de Nova Anglaterra representada en el següent esquema?

Successió en un camp abandonat, a Nova Anglaterra.
Situació inicial: bosc de coníferes i caducifolis, abans de l'arribada dels colons.
La colonització va suposar la tallada d'arbres com a combustible oper a la construcció. També es va roturar el terreny per a ús agrícola.
Quan es va obrir l'oest americà, es van abandonar moltes explotacions agrícoles en la zona de Nova Anglaterra.
La regeneració natural va originar un bosc secundari dominat pels pins i cedres (coníferes), amb alguns caducifolis. Quan es van tallar les coníferes altes els caducifolis van acabar predominant.
Gràfics originaris de Spurr, S. En Silvicultura. Llibres d'Investigación y Ciencia.