Els sistemes vius (els organismes, els ecosistemes) són subsistemes dintre d'una organització més gran (l'entorn).
Amb aquests entorn intercanvien matèria i energia ( RECURSOS ) i es poden mantenir independents si no canvien gaire les característiques de l'entorn que els hi són favorables en un moment donat ( RISCOS ).
Complexitat dels sistemes vius
(RECURSOS) |
>
( Compatible) |
Incertesa de l'entorn
(RISCOS) |
|
Si l'entorn canvia i es torna desfavorable, de manera que la complexitat dels sistemes vius no pot fer front a les incerteses de l'entorn (Riscos ambientals = catàstrofes o canvis perjudicials dels factors ambientals), les úniques alternatives a la desaparició (la mort) són:
- Canviar d'entorn ( MIGRACIONS )
- Canviar les freqüències d'algunes característiques de la complexitat dels organismes a nivell de poblacions ( Canviar la pròpia espècie : EVOLUCIÓ ), de manera que els nous organismes i les seves interrelacions siguin de nou compatibles amb l'entorn.
Una tercera opció és Canviar l'entorn : TECNOLOGIA. Amb l'espècie humana i el desenvolupament de noves estratègies de supervivència basades en el coneixement, dos nous factors s'han afegit a l'equació: la capacitat d' anticipació davant les incerteses de l'entorn ( GESTIÓ , prevenció de riscos, millora de la complexitat i dels recursos) i les actuacions que provoquen canvis en l'entorn, es a dir, reaccions ambientals que provoquen alteracions de l'entorn amb repercussió negativa ( IMPACTES )
COMPLEXITAT
(RECURSOS) |
+ |
ANTICIPACIÓ
(GESTIÓ) |
> |
RISCOS |
+ |
IMPACTES |
Complexitat del sistema viu |
+ |
Capacitat d'anticipació del sistema als canvis de l'entorn |
> |
Incertesa de l'entorn / Riscos ambientals |
+ |
Reaccions de l'entorn davant les accions antròpiques (impactes ambientals) |
La complexitat del sistema viu és la seva diversitat de comportaments, la riquesa d'estats als quals pot accedir, mantenint-se viu, amb autonomia respecte al sistema sencer del que forma part (el món). És l' estat de desenvolupament cultural, polític, econòmic, científic i tecnològic que caracteritza una societat en un moment determinat. Va molt lligat a la disponibilitat de recursos i la seva capacitat d'aprofitament.
La capacitat d'anticipació del sistema (o gestió ambiental ) és la informació que estimula al sistema a reorganitzar-se a una complexitat més alta per tal de fer front als canvis de l'entorn (regulacions ambientals, urbanístiques, industrials i demogràfiques; desenvolupament científic i tecnològic; actuacions preventives i correctores de riscos i d'impactes ambientals; canvis polítics i culturals; canvis sobre l'entorn per tal de fer-lo més compatible amb el manteniment del sistema; aprofitar nous recursos o millorar l'eficiència en l'ús dels ja existents, etc.).
La incertesa de l'entorn és la seva riques d'estats possible, és la complexitat de l'entorn (els riscos ambientals ). Alguns d'aquests estats seran incompatibles amb el manteniment del sistema, i llavors la igualtat (la compatibilitat) es trenca i s'acaba el sistema (que desapareix, s'integra totalment en el seu entorn, indiferenciable).
Les accions del sistema sobre l'entorn poden tenir conseqüències negatives per al mateix sistema ( impactes sobre l'entorn) a més d'augmentar la perillositat dels riscos naturals (riscos induïts)
El manteniment del sistema implica augmentar la seva complexitat i la seva anticipació (millorar la gestió) alhora que es redueixen o minimitzen els riscos i els impactes. |
