Estudi del paisatge
 

Vista del Vendrell. Es pot apreciar l'autopista A7, la N·340, la via del tren i les rieres. Font ICC.
 

Ortofotomapa del nucli central del Vendrell. Font ICC.

 

Límit entre la zona urbanitzada i el medi natural. Mas den Gual. El Vendrell.Font ICC

 

Límit entre la zona urbanitzada i el medi natural. El Puig, entre el torrent del Lluc i la N·340. El Vendrell. Font ICC

 

Límit de la zona urbanitzada a Mas d'en Gual.

 

Mas d'en Gual. Parc entre la zona urbanitzada i l'autopista A7.

 

Mas d'en Gual. Parc entre la zona urbanitzada i l'autopista A7.

 

Torrent del Cullerer. Al fons El Vendrell.

 

Torre del Botafoc.

 

Torrent del Lluc, a la zona del Puig.

 

Torre del Puig.

 

Zona natural en el Puig.

 
Vista del Pla de Mar des de Sant Vicenç.

Qualitat de vida i paisatge.

El benestar o la qualitat de vida és el resultat de sumar una sèrie de condicions de vida material, que es poden mesurar quantitativament, a una sèrie d'aspectes qualitatius, sovint molt influenciats pels valors culturals imperants.

Entre aquests aspectes qualitatius destaca l'ambient de vida, una riquesa molt lligada al clima, el sòl, la vegetació, l'aigua, etc. i que aporten riqueses com la salut, el repòs, la bellesa del paisatge, o la curiositat i la recerca científica.

Ordenar el territori racionalment implica, entre altres coses, establir una gradació entre els habitatges i el bosc, del més artificial al més natural:

  • Parc públic arbrat. En la zona de contacte entre el bosc i la urbanització. Té una funció principal recreativa i actua com a franja de protecció.
  • Bosc-passeig. Amb limitacions a l'accés motoritzat.
  • Bosc espès. Zones més inaccessibles.

En els límits entre la ciutat i el bosc cal destinar zones suficients i atractives per retenir el públic abans d'arribar a l'espai de bosc natural, per protegir-lo:

  • Millorant els accessos a peu, cavall o bicicleta als punts més interessants del bosc (i limitant la circulació de vehicles).
  • Creant parcs perifèrics.
  • Creant àrees de joc i pic-nic.
  • Millorant els paratges naturals.
  • Ressaltant els elements remarcables.
  • Instal·lació d'equipaments per fer activitats relacionades amb la natura (tallers, eco-museus...)
  • Definir clarament en els Plans Urbanístics zones naturals i agrícoles àmplies no urbanitzables. El territori no urbanitzat no ha de ser permanentment territori reservat a futures urbanitzacions!

 
Imatge1: La zona de contacte entre el Bosc i la Ciuta. Font: Monge. M. El Bosc i la ciutat.1979

 

Imatge 2: Esquema teòric de tractament dels espais naturals en contacte amb les zones urbanitzades.

1.- Bosc Espès.
2.- Franja de protecció.
3.- Pacc urbà/agricultura.
4.- Municipi o ciutat: Habitatges, indústries, equipaments.
5.- Pacc urbà/agricultura.
6.- Franja de protecció.
7.- Platja.
Font: Monge. M. El Bosc i la ciutat.1979

 

Imatge 3: Diferent tipologia d'àrbres i usos del bosc en l'ordenació del territori

1. Ordenació i protecció de les ribes. Franges d'herbes altes o galeries d'arbres.
2. Prats seminaturals o modificats
3. Collites i cultius rendibles sobre terres fèrtils.
5. Plantacions d'arbres al llarg de les carreteres (protecció contra el vent i el sol).
6. Tanques vegetals para-vents allotjant una fauna salvatge.
9. Plantació de boscos a les crestes per la regularització del règim de l'aigua.
10. Plantació de boscos en pendents superiors als 15°; boscos econòmics per la protecció dels pendents i la regularització del règim de l'aigua.
11. Prats humits i galeria vegetal al llarg dels rius (protecció de la pesca).
12.. Prats de muntanya.
13. Bosc de protecció contra les allaus.

8. Cultius en terrasses sobre terres fèrtils amb bosquets fixadors.
14. Llac artificial.
14 bis. Plantació d'arbusts per a facilitar la visió del paisatge.
15. Landes (reserves naturals).
16. Torbes (reserves naturals).

15. Landes (reserves naturals).
16. Torbes (reserves naturals).
17. Prats i bandes alternant bosquets paral·lelament a les corbes de nivell (lluita contra l'erosió).
21. Boscos suburbans plantats sobre terres marginals que inclouen els boscos d'utilització econòmica del sòl o l'ordenació de segones residències en un environament verd seminatural o artificial (22).
4. Gespes.
18. Autopista de plana amb tanca d'arbres (embelliment; protecció dels cultius veïns contra els gasos dels automòbils).

5. Plantacions d'arbres al llarg de les carreteres (protecció contra el vent i el sol).
6. Tanques vegetals para-vents allotjant una fauna salvatge.
7. Bosquet allotjant una flora i una fauna salvatges (lluita biològica contra les pestes i caça)
7 bis. Illots d'herbes salvatges (lluita biològica contra les pestes).
20. Cultius rendibles sobre terres fèrtils; ordenació amb bosquets.
21. Boscos suburbans plantats sobre terres marginals que inclouen els boscos d'utilització econòmica del sòl o l'ordenació de segones residències en un entorn verd seminatural o artificial (22).

4. Gespes.
19. Autopista en trinxera amb gespa.

29. Pedrera omplerta de residus urbans i amb plantacions d'arbres.
30. Pedrera transformada en llac artificial recreatiu

24. Parc-jardí urbà públic o privat.
25. Parc urbà arbrat.
26. Vies de circulació automobilística vorejades d'arbres.
27. Vies de circulació arbrades o amb plantacions vegetals, reservades als vianants

31. Dipòsits d'escombraries urbanes amb plantacions vegetals o d'arbres.
32. Terrals i desmunts de mines amb plantacions vegetals o d'arbres
23. Bosc suburbà d'esplai i repòs.
24. Parc-jardí urbà públic o privat.
25. Parc urbà arbrat.
26. Vies de circulació automobilística vorejades d'arbres.
27. Vies de circulació arbrades o amb plantacions vegetals, reservades als vianants.
28. Residències perifèriques vorejades de zones verdes.
33. Protecció de les zones residencials contra la pol·lució industrial.

 

Qüestions:

—1. Compareu la proposta teòrica (imatge 1), relativa als llindars entre el bosc i la zona urbanitzada, amb la situació actual del vostre municipi.

—2. Quins problemes, específics del vostre municipi, dificulten l'ordenació de les zones naturals perifèriques al municipi?

—3. Partint de la imatge 2, el perfil teòric dels espais en contacte amb les zones urbanitzades, dibuixeu el perfil actual del vostre municipi.

—4. Partint de les imatges 3 que il·lustren les diferents tipologies d'arbres que es poden utilitzar en la urbanització del territori, feu una proposta concreta per tal de millorar la qualitat paisatgística i natural del vostre municipi.

Activitat en versió .doc

1