El paisatge vegetal que caracteritza la zona de Ribes és actualment un mosaic de comunitats diverses, molt fragmentades, en diferents estadis de desenvolupament, resultant de la interacció d’una sèrie de factors climàtics, edàfics i històrics. La vegetació està molt afectada per les activitats antròpiques d’ús i urbanització del territori. |
Panoràmica esquematitzada del Baix Penedès. Vista des de les casetes de Llopart. Font: Història Natural dels Països Catalans. Volum 7.
|
Les comunitats vegetals
El paisatge vegetal està constituït per diverses comunitats.
Una comunitat vegetal és un conjunt d’espècies que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents:
- Els factors climàtics (temperatura, precipitació, vent) són els principals responsables de la distribució de la vegetació. En cada zona de clima homogeni tendirà a aparèixer una comunitat més o menys homogènia (comunitat climàcica o clímax) que és la comunitat normalment esperable en les zones històricament estables i poc alterades.
- El substrat geològic (tipus de roca i sòl) també hi juga un paper destacable i poden aparèixer altres “comunitats permanents” compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...). Aquestes comunitats, juntament amb les climàciques, s’anomenen comunitats primàries.
- La història de l’indret i l’acció transformadora de l’home sobre l’entorn, creant cultius, urbanitzant, explotant el bosc, etc. Llavors la vegetació primitiva es transforma, desapareix en els indrets més alterats, es fragmenta en altres, i és substituïda per diverses comunitats en evolució permanent, patint processos de simplificació com les roturacions del sòl, els incendis, les tales, etc. (regressió) o de transformació progressiva cap a noves organitzacions més estables (successió). Aquestes comunitats s’anomenen comunitats secundàries o transitòries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climàciques més o menys semblants a les inicials.
|
|
En la zona de Ribes les comunitats climàciques correspondrien a l’alzinar litoral (planes i muntanyes més interiors) o a la màquia (franja litoral), avui pràcticament inexistents o molt alterades.
Font: Història Natural dels Països Catalans. Volum 7. |
Caracterització de les diferents formes del paisatge vegetal. |
|
L'alzinar.
Bosc dens, perenne, amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses de fulla petita i dura. Forma masses atapeïdes de varis estrats, amb lianes que traben el conjunt. És un bosc exuberant i auster en el consum d'aigua.
|
Estrat |
Nom vulgar |
Nom científic |
|
Arbori |
Alzina |
Quercus ilex |
|
Arbustiu alt |
Aladern |
Rhamnus alaternus |
|
Aladern fals |
Phillyrea latifolia |
|
Llentiscle |
Pistacia lentiscus |
|
Arboç |
Arbutus unedo |
|
Enfiladisses |
Arítjol |
Smilax aspera |
|
Vidiella |
Clematis flammula |
|
Lligabosc |
Lonicera implexa |
|
Englantina |
Rosa sempervirens |
|
Heura |
Hedera helix |
|
Arbustiu baix |
Galzeran |
Ruscus aculeatus |
|
Esparraguera |
Asparagus acutifolius |
|
Rogeta |
Rubia peregrina |
|
Herbes |
Falzia negra |
Asplenium onopteris |
|
Camedrís |
Teucrium chamaedrys |
|
Viola boscana |
Viola alba |
| |
Etc. |
|
En la zona propera a Ribes es pot trobar en algunes obagues i muntanyes interiors
Només una part molt reduïda de les cobertes de bosc dens, bàsicament de la serralada prelitoral, es poden considerar alzinar.
|
|
Màquia litoral
Comunitat arbustiva esclerofil·la alta, de 3 o 4 m, densa, ombrívola. És una vegetació zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa, característica de les zones rocoses més litorals (Garraf, muntanyes que envolten Ribes) on l'aridesa és accentuada per la morfologia kàrstica del relleu.
Una part dels matollars del mapa de cobertes de les zones muntanyoles més litorals són comunitats de màquia.
Entre les espècies característiques que s'hi poden trobar destaquen:
|
Estrat |
Nom vulgar |
Nom científic |
|
Arbori, amb arbres espaiats |
Garrofer |
Ceratonia siliqua |
|
Pi blanc |
Pinus halepensis |
|
Arbustiu |
Margalló |
Chamaerops humilis |
|
Llentiscle |
Pistacia lentiscus |
|
Garric |
Quercus coccifera |
|
Ullastre |
Olea europaea var. sylvestris |
|
Arçot |
Rhamnus lycioides |
|
Arítjol |
Smilx aspera |
|
Roja |
Rubia peregrina |
|
Esparraguera |
Asparagus acutifolius |
|
Bruc h'hivern |
Erica multiflora |
|
Càdec |
Juniperus oxycedrus |
|
Herbes |
llistó |
Brachypodium retusum |
|
Càrex |
Carex halleriana |
| |
etc. |
|
|
|
Bosquines i brolles
Les brolles són comunitats dominades per arbusts baixos i subarbusts, a vegades molt menuts. Si van acompanyades d'arbres s'anomenen brolles arbrades o pinedes. Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenen timonedes. Si abunda el garric s'anomenen garrigues. En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenen bardisses.
La bosquina secundària present en la zona de Ribes, pròpia de la zona climàcica de la màquia, és la "brolla calcícola de romaní i bruc d'hivern amb esteperola". En el mapa de cobertes, la major part dels boscos densos, els boscos clars i els matollars representats, estan formats per aquesta comunitat de brolla.
|
Estrat |
Nom vulgar |
Nom científic |
|
Arbori |
Pi blanc |
Pinus halepensis |
|
Arbustiu |
Romaní |
Rosmarinus officinalis |
|
Maleïda |
Linum suffruticosum |
|
Esteperola |
Cistus clusii |
|
Bruc d'hivern |
Erica multiflora |
|
Bufalaga tinctoria |
Thymelaea tinctoria |
|
Barballó |
Lavandula latifolia |
|
Fumana |
Fumana sp.pl. |
|
Farigola |
Thymus vulgaris |
|
Botja d'escombres |
Dorycnium pentaphillum |
|
Heliantems |
Helianthemum sp.pl. |
|
Argelaga |
Genista scorpius |
|
Garric |
Quercus coccifera |
|
Gatosa |
Ulex parviflorus |
|
Pinzell |
Stahelina dubia |
|
Atractilis |
Atractilis humilis |
|
Etc. |
|
|
Herbes |
Llistó |
Brachypodium retusum |
|
Sanadella |
Stipa juncea |
|
Farigola borda |
Coris monspeliensis |
|
Coelèria |
Koeleria vallesiana |
|
Avena de brolla |
Avena bromoides |
|
Etc. |
|
En la zona climàcica dels alzinars, la brolla dominant és la "brolla calcícola de romaní, bruc d'hivern i bufalaga tinctoria", molt semblant a l'anterior, amb un major predomini del bruc d'hivern, foixarda (Globularia alypum), botja groga (Bupleurum fruticescens) i estepes (Cistus), entre d'altres, i amb absència o menor importància de la maleïda i l'esteperola.
|
Prats
Són formacions vegetals on dominen plantes herbàcies.
Els pradells són prats d'extensions reduïdes integrats per herbes menudes.
Els gramentes són prats dominats per plantes gramínies perennes.
Els prats constituïts per herbes altes i fulles grosses s'anomenen herbassars.
Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius.
A part de les comunitats de males herbes dels cultius i els herbassars de vores de camins i camps abandonats, el prat mediterrani més estès en la zona, sobre sòls calcaris, poc profunds i secs, és el llistonar típic, dominat pel llistó (Brachypodium retusum) i una llarga llista de petites plantes.
Degut a que poden tenir dimensions molt reduïdes, en el mapa de cobertes els podem trobar estesos per tot el territori, des dels propis prats ja representats, fins a les mateixes zones de matollars, en les zones cremades, en les zones urbanitzades i acabant en els cultius.
|
|
Vegetació de la línia litoral
L'espai més representatiu d'aquest tipus de paisatge es troba en la zona de les Madrigueres, prop del Vendrell, els muntanyants de Torredembarra, el litoral del Prat de Llobrebat i una minúscula representació en la desembocadura de la riera de Ribes a la zona del Terramar de Sitges.
Comunitats de platja i duna. Es poden trobar diversos peus dispersos d'espècies pròpies d'espais dunars, com el borró (Ammophila arenaria) la paroníquia (Paronichia argentea), el rave de mar (Cakile maritima) i la barrella punxosa (Salsola kali).
Canyissars. És una comunitat associada a zones inundables dominada pel canyís (Phragmites australis).
Tamarigar. Comunitat pròpia de les vores fangoses dels cursos d'aigua amb una salinitat del sòl elevada. Es troba en petites masses en l'antiga desembocadura de la riera de la Bisbal o del delta del Llobregat. Està formada pel tamariu gàl·lic (Tamarix gallica ssp. canariensis), barrejada amb canyars (Arundo donax) i altres espècies entre les que destaca l'aloc (Vitex agnus-castus) i el jonc acut (Juncus acutus)
|
|
