Models de desenvolupament i dependències ambientals
A l'hora d'analitzar les notícies ambientals aparegudes a la premsa diària pel que fa a possibles referències a models de desenvolupament i a les seves dependències ambientals es pot procedir a una classificació que estableix tres models de notícies segons el paradigma o enfocament ambientalista emfatitzat, en funció del model de interacció humana sobre el medi al qual es fa al·lusió. (clic)
La classificació recull les conseqüències del Creixement Insuportable (visió negativa), les dependències de la Urbanitat Sostinguda (visió neutra) i les alternatives de Desenvolupament Sostenible (visió positiva).
Visió neutra de la problemàtica ambiental:
Urbanitat sostinguda. Tot espai urbà requereix recursos per a funcionar, mantenir-se i crèixer. Sense l'entrada d'aquests recursos (aliments, matèries primeres, aigua, energia) la urbanitat no podria mantenir-se. Se sosté per tant gràcies a les entrades de productes de l'exterior. Les notícies que encaixen en aquest model descriuen, analitzen i valoren problemes puntuals d'abastiment, eficiència i millora tecnològica, així com les seves repercussions polítiques, socials i ambientals sense qüestionar cap model de desenvolupament ni apostar per noves alternatives que puguin semblar utòpiques. Entrarien en aquest model les notícies sobre fets, reportatges i altres notícies d'origen institucional.
Visió negativa de la problemàtica ambiental:
Creixement insuportable: Predominen notícies que qüestionen la base del sistema econòmic actual, que descriuen com a un model de necessita un creixement continuat per a mantenir-se ("economia de ciclistes" = no es possible mantenir-se en la bicicleta si no es pedaleja sense parar).
Aquest model es descriu com la recerca permanent de noves mines, de nous recursos, cada cop més llunyans. Atorga preu als bens però s'oblida d'uns pocs, que al no tenir preu, no són valorats (aire i aigua neta, sòl vegetal,...). Es descriu com un sistema escassament eficient, basat en tecnologies sofisticades però grolleres, més fabricant de residus que de productes.
La majoria de notícies que encaixen amb aquest model defensen punts de vista ecologistes, predominant els reportatges i cròniques d'impactes i catàstrofes ambientals, així com tribunes d'opinió.
Visió positiva de la problemàtica ambiental:
Desenvolupament sostenible. En aquest model entrarien notícies plantejades des d'un punt de vista esperançador, utòpiques algunes vegades, centrades en noves propostes, nous projectes, noves perspectives de desenvolupament davant del simple creixement. Dintre d'aquest model es planteja un desenvolupament capaç de durar molt temps.
La recerca de la sostenibilitat es descriu com un procés (en un lloc concret, en un territori acotat)de fer viable l'activitat humana en la superfície de la Terra durant moltes generacions, i es parteix de la base de que només són sostenibles les societats que satisfan de manera equitativa les necessitats dels seus habitants sense comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures.
La majoria de notícies que encaixen en aquest model defensen punts de vista alternatius al model econòmic imperant, predominant notícies originades en centres d'investigació, institucions universitàries i cimeres o reunions d'experts internacionals, a més de determinades tribunes d'opinió o entrevistes realitzades per periodistes. També algunes notícies que tenen origen en determinats partits polítics que incorporen missatges ambientals.
Exemples de notícies ambientals aparegudes a la premsa diària.
Urbanidad sostenida:
Sant Pere de Vilamajor limita el consum d'aigua potable
L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha distribuït un ban que limita el consum d'aigua potable per poder garantir un subministrament normal en els pròxims dies. El consistori farà lectures aleatòries dels comptadors i adverteix que obrirà un expedient, que podria acabar en sanció, als veïns que no compleixin la norma. L'objectiu és oferir un mínim de 75 litres per habitant i dia.
A més, es prohibeix omplir piscines, netejar vehicles i regar horts i jardins amb aigua potable. Aquestes mesures excepcionals s'han pres després de detectar en els últims dies un augment del 120% en el consum, fet que el consistori considera "abusiu i desorbitat".
El municipi de Santa Eulàlia de Ronçana també té problemes i n'ha restringit el consum. El de Bigues i Riells ha contractat camions cisterna per portar aigua a algunes urbanitzacions.
Noticia publicada a la pàgina 62 de l'edició de Divendres, 4 de juliol de 2003 de El Periódico
|
|
Crecimiento insoportable:
Sitges, la fea.
Hacía tiempo que no visitaba Sitges. Aunque ya conocía su degradación urbanística, esta vez me he quedado atónito ante tantas barbaridades, tantos errores, tanto desprecio a una tradición de cultura y de vivacidad turística que prometía unas perspectivas de cierta distinción social y urbana. Ahora se ha convertido en una de las ciudades más agresivamente feas de Cataluña y lo que queda del minúsculo centro histórico y los residuos de los testimonios de los años felices y prometedores no logra siquiera difundir un aliento de dignidad.
La desenfrenada suburbialización del paisaje del entorno no creo que tenga ningún paralelo, aunque sea un fenómeno evidente también en todas nuestras ciudades, sobre todo los centros turísticos y balnearios. Pero no recuerdo en Palafrugell, en Sant Feliu de Guíxols, en Pineda, en Salou o en las playas decadentes de Castellón y Valencia un caso como el de Sitges, ni en la cantidad acumulada ni en la pésima calidad arquitectónica. Con un agravante: en la Blanca Subur , como se la llamaba antes, la arquitectura de los nuevos apartamentos -esos bloques construidos con material escatológicó- ha invadido sus propios ensanches urbanos y ha convertido toda la ciudad en un suburbio centralizado, un catálogo comprimido de fealdades insanas, invivibles, una escenografía de la barbarie.
Oriol Bohigas. El País, miércoles, 29 enero 2003 |
|
Desarrollo sostenible:
Medi Ambient y constructores planean edificios ecológicos
El sector de la construcción empieza a reaccionar frente al criterio generalizado de que producción y medio ambiente no pueden estar reñidos. La semana pasada, el máximo representante de la Generalitat en la materia, el titular de la Conselleria de Medi Ambient se sentó junto a los principales constructores de Catalunya para convencerles de que las cosas deben hacerse de otro modo. Y escucharon.
"Nos hemos dado un plazo de cinco años para que se construya con criterios sostenibles", afirmó el conseller, consciente de que no puede apretar mucho al sector. " La Administración está obligada a predicar con el ejemplo y aún no lo hemos hecho; es inconcebible que la vivienda pública, por ejemplo, se esté construyendo sin que se hayan incorporado ya esos criterios".
Ya hace dos años que la Conselleria de Medi Ambient busca argumentos para demostrar a los constructores que la incorporación de criterios más respetuosos con el planeta no debe suponer un aumento excesivo de los costes de inversión y sí un ahorro en el mantenimiento. "Las cosas han cambiado tanto que ese incremento es cada vez menos significativo", señaló el director general de Planificación Ambiental de la Generalitat.
Un plan propone instalar un parque eólico en el puerto de Barcelona
De 7 a 15 molinos gigantes, en condiciones meteorológicas favorables capaces cada uno de generar un megavatio de potencia, y todos ellos de pie sobre el muelle adosado y el dique de abrigo del puerto de la ciudad, casi como colosos que anuncien a quienes arriben por el mar que Barcelona cree firmemente en las energías no contaminantes. (...)
|
Las notícies ambientals i el model de desenvolupament:
En un estudi realitzat per alumnes de segon de batxillerat de l'IES Can Puig de Sant Pere de Ribes, Barcelona, es va fer un seguiment de notícies ambientals aparegudes en la premsa diària en un total de 32 exemplars del diari El País apareguts entre els dies 17 de gener i 26 de febrer de 2005.
Es va procedir a l'anàlisi, classificació i valoració de totes les notícies amb caràcter ambiental publicades en l'edició per a Catalunya del diari. De l'estudi es van obtenir els següents resultats referits a la temàtica de les notícies (en percentatge respecte al total de notícies ambientals aparegudes):
|
Urbanitat sostinguda |
Creixement insuportable |
Desenvolupament sostenible |
% |
57% |
25% |
18% |
L'anàlisi dels models d'interacció humana que es deriven de les notícies valorades mostra un predomini de les "dependències ambientals", amb un 57%, superant les notícies relacionades amb el "creixement insuportable", amb el 25%, i molt per sobre de notícies en la línia del "desenvolupament sostenible" (18%)
1.- Quina valoració se pot fer en relació als resultats de l'estudi anterior? Quines prioritats establiríeu vosaltres en relació al tipus de notícies ambientals que considereu més desitjables? Justifiqueu l'elecció.
2.- Sostenibilitat i desenvolupament sostenible s'han convertit en conceptes de moda i són emprats per a promocionar actuacions institucionals o d'empreses, projectes diversos o fins i tot promocions de productes comercials. Amplieu el vostre coneixement entorn del desenvolupament sostenible realitzant un reportatge que clarifiqui el tema i permeti descobrir els usos fraudulents del concepte.
3.- Busqueu notícies ambientals en la premsa diària i classifiqueu-les en funció del model d'anàlisi proposat en aquesta pàgina .
4.- Classifiqueu els següents titulars (clic) de diari en funció del model proposat en la taula:
Titular notícia |
Urbanitat sostinguda |
Creixement insuportable |
Desenvolupament sostenible |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Activitat en versió .doc
|
