El paisatge local.

La gènesi del paisatge de la zona de Ribes.

La Terra és un planeta en canvi continu que es va modelant al llarg del temps amb la intervenció fonamental de 4 factors causals que són els responsables de les formes del paisatge.

1.- Intervenció dels factors geològics interns. Estiraments i arronsaments, aixecaments i enfonsaments geològics. Es un procés que dura milions d’anys. I que depèn de les forces internes de la Terra a través dels mecanismes descrits per la teoria de la Tectònica de Plaques.
Així es va formar la fossa de Ribes com a depressió envoltada de blocs aixecats (Garraf, Montgròs, Vallpineda).

2.- Intervenció dels factors geològics externs. L’aigua i el vent modelen el paisatge erosionant les zones aixecades i dipositant els materials en les zones deprimides. La superposició d’una xarxa de rius i torrents sobre una estructura geològica bàsica acaba configurant el paisatge actual. És un procés que dura milers d’anys.
Les formes característiques d’erosió del Garraf (Karts) i de la riera de Ribes a costat de l’Institut (torrents, aixaragallament i badlands) s’han format d’aquesta manera.

3.- Colonització vegetal. Les comunitats vegetals cobreixen el territori seguint regles ecològiques de distribució segons afinitats climàtiques. És un procés que dura centenars d’anys.
A la zona de Ribes la vegetació forma un paisatge de “màquia” en aquells indrets muntanyosos on no hi ha ocupació agrícola. Els boscos i comunitats arbustives estan més o menys desenvolupats en funció dels temps que fa que no han patit alteracions (incendis, treball agrícola, tales, etc.)

4.- Ocupació de l’espai per part dels humans i les seves infraestructures. És un procés que pot transformar completament el paisatge natural i que es desenvolupa al llarg d’unes poques desenes d’anys.
La plana de Ribes està força urbanitzada i nombroses infraestructures (autopistes, carreteres) la travessen, caracteritzant el paisatge final.

A.- La plana de Ribes: Història geològica.

• 1.- L'escorça terrestre s'allarga i s'escurça, es plega i es trenca, es fon i es refreda, s'aixeca i s'enfonsa, s'inunda i s'asseca a mesura que passa el temps geològic, que és llarguíssim (es calcula una edat de la terra d'uns 4600 milions d'anys).
• 2.- Fa uns 400 M.A. es van originar les pissarres i granits del sòcol de la Península Ibèrica, que formen la base sobre la que s'han sedimentat els materials posteriors. (P)
• 3.- En un mar que cobreix els materials anteriors, sedimenten capes de roques calcàries i detrítiques durant el mesozoic (entre 248 i 65 M.A.).  (5,6,7)
• 4.- Aixecaments, trencaments i enfonsaments d'aquests materials donen lloc a una estructura propera a l'actual. Un bloc enfonsat, la fossa del Penedès, recoberta d'aigua, es va omplir de sediments miocènics (fa uns 23 M.A.) i posteriorment quaternaris (menys de 2 M.A.). Les vinyes, pobles i grans eixos viaris actuals es troben a sobre. Els blocs aixecats (serralades litoral i prelitoral) es van erosionant i deixen al descobert materials antics mesozòics. (2,1,0)
• 5.- L'erosió fluvial ha anat retocant i modelant aquesta estructura, originant diverses formes de relleu, tant en la plana, com en els blocs aixecats de les muntanyes que l'envolten. La zona de Ribes és un bloc enfonsat dins del massís del Garraf.

	Mapa geològic: zona Ribes-Sitges 0: Argiles, graves, sòl quaternari 1:Graves, sorres, llims i argiles quaternari 2: Calcàries, gresos, margues. Marí estuaric, Miocè 3: Comglomerats i argiles vermelles, Miocè inferior 5: Calcàries grises i negres i calcarenites cremes. Salobre i nerític. Cretaci 6: Margues dolomítiques grogues i calcàries argiloses. Marí pelàgic. Cretaci 7: Dolomies negres, Juràssic
Feu clic per activar el Flash de la història geològica.	Els materials geològics que formen la plana (2) són materials sedimentaris acumulats en un mar miocènic (fa uns 23 Milions d'Anys - M.A.) i recoberts finalment per nous materials quaternaris (1) (de menys de 2 M.A.). Com a substrat profunds, que es pot tocar en part en les zones de les serralades veïnes degut als aixecaments i i a l'erosió fluvial, trobem un sòcol de pissarres i granits (P) paleozoics (d'uns 400 M.A.) recoberts de sediments (5/6/7) mesozoics (d'entre 248 i 65 M.A.)

B.- La plana de Ribes: Paisatge vegetal

El paisatge vegetal que caracteritza la zona de Ribes és actualment un mosaic de comunitats diverses, molt fragmentades, en diferents estadis de desenvolupament, resultant de la interacció d’una sèrie de factors climàtics, edàfics i històrics. La vegetació està molt afectada per les activitats antròpiques d’ús i urbanització del territori.

Mapa de cobertes del sòl. Full 447-1-2. El Vendrell. CREAF,

Activitat en versió .doc