La recerca de la sostenibilitat ambiental:
Les Agendes 21
A.- Les Agendes 21 locals
En la Cimera sobre Medi Ambient de Río (1992) es van reunir governs i especialistes ambientals de tot el món per parlar de temes i problemes de Medi Ambient.
En aquesta reunió va sorgir un lema “Pensar globalment i actuar localment”.
Per tal d’aconseguir el desenvolupament dels territoris i la millora de la qualitat de vida de les persones sense malmetre la base de recursos naturals que sostenen la vida es van proposar mesures concretes, com fer “Agendes 21 locals”.
Activitat 1:
a.- La frase “Pensa globalment i actua localment” significa (trieu les respostes correctes)
|
Sí |
No |
Cal passar de les paraules als fets. Menys parlar i més actuar. |
|
|
Cal pensar en els problemes globals, però no des dels municipis. |
|
|
La solució als problemes ambientals depèn del què fa cadascú a casa seva. |
|
|
Les mesures i actuacions que es porten a terme en els municipis afecten a tot el planeta. |
|
|
La suma de les millores locals representa una millora global |
|
|
Els municipis no poden fer res per millorar el medi ambient global |
|
|
El què fem cada dia no té res a veure amb els problemes ambientals |
|
|
b.- Feu una selecció de les definicions i afirmacions que es puguin considerar correctes en relació a les Agendes 21 locals. Fixeu-vos en els logotips que caracteritzen diferents campanyes municipals d’Agenda 21.
|
Sí |
No |
Un llistat de telèfons de persones que treballen en temes ambientals |
|
|
Un calendari de festes del Medi Ambient del segle XXI |
|
|
Una programació d’activitats per millorar el Medi Ambient per aquest segle |
|
|
Un instrument de millora ambiental aplicable a municipis, empreses i institucions. |
|
|
Implica una valoració i anàlisi de tots els aspectes que influeixen en l’estat del medi. |
|
|
Un llistat de persones que defensen el medi ambient. |
|
|
Una agenda escolar pel segle XXI |
|
|
|
c.- Observeu els logotips de diferents campanyes d’Agenda 21 local en municipis d’arreu del Món.
d.- Seleccioneu el logotip que millor representa la definició i objectius d’una Agenda 21. Justifiqueu la vostra elecció.
e.- Quins aspectes es poden valorar en l’Agenda 21 local del vostre municipi?
|
Sí |
No |
La superfície de terreny urbanitzada i asfaltada |
|
|
La producció agrícola de la zona |
|
|
El risc de patir inundacions |
|
|
L’impacte produït per la contaminació dels vehicles |
|
|
La superfície forestal |
|
|
Els parcs i jardins del municipi |
|
|
El nombre d’estudiants que van en bici a l’institut |
|
|
La presència de mines i pedreres en el municipi |
|
|
La producció d’escombraries |
|
|
La recollida selectiva de residus |
|
|
El nombre d’agrupacions ecologistes del municipi |
|
|
El nombre de vehicles |
|
|
El nombre de plaques solars |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Anoteu 5 aspectes que es podrien valorar en una Agenda 21 que no s’hagin citat anteriorment.
f.- Sintetitzant el significat i les característiques d’una Agenda 21 local:
¿Qué es una Agenda 21 Local?
Una Agenda 21 Local según su definición: "Es un documento que contiene las estrategias consensuadas entre la administración, los ciudadanos y los agentes locales para alcanzar el desarrollo sostenible en un territorio a medio y largo plazo".
La Agenda 21 a escala internacional es un plan de acción de las Naciones Unidas para el desarrollo sostenible en el siglo XXI, aprobado por 173 gobiernos en la Conferencia de Río de Janeiro de 1992 (Cumbre de la Tierra), cuya mejor expresión a escala europea y local se encuentra en la denominada Carta de Aalborg (Carta de las Ciudades Europeas hacia la sostenibilidad, 1994) convenio mediante el cual las entidades locales se comprometen a elaborar e implementar Agendas 21 Locales con objeto de impulsar la sostenibilidad a escala local.
|
Sí |
No |
Només fan Agendes 21 els municipis amb problemes ambientals |
|
|
Una Agenda 21 és publicitat ambiental per millorar el turisme |
|
|
Un objectiu primordial és millorar l’eficiència energètica |
|
|
Cada Institut pot fer la seva pròpia Agenda 21 per millorar aspectes relacionats amb el medi ambient |
|
|
Les empreses també poden fer Agendes 21 per reduir els seus impactes sobre el medi |
|
|
Per fer una Agenda 21 cal ser un municipi petit |
|
|
Per fer una Agenda 21 cal ser una gran ciutat |
|
|
Fer una Agenda 21 requereix també la participació dels ciutadans |
|
|
La sostenibilitat ambiental és el principal objectiu |
|
|
Implica tornar a l’estil de vida dels nostres avantpassats |
|
|
És un rebuig del progrés tecnològic |
|
|
B.- Com es fa un procés d’Agenda 21 ?
En el procés d'elaboració d'Agendes 21:
- Es realitza una auditoria ambiental (la diagnosi de la situació de partida).
- S'elabora un pla de cohesió (el projecte marc que definirà els objectius a seguir per tal d'impulsar una millora ambiental= proposta d’una tendència de millora futura).
- Es programa i s’executa un pla d'acció, portant a terme diverses actuacions de millora ambiental, i amb una planificació temporal realista i factible. És un calendari d’actuacions.
- Es fa el seguiment, la valoració i l'actualització permanent del programa. S'elabora una memòria anual de les activitats i actuacions realitzades.
L'execució de l'Agenda 21 per part d'una regió, municipi o institució és un recurs orientat a la consecució de la sostenibilitat ambiental.
Activitat 3:
Planifiqueu un procés d’Agenda 21 per al vostre municipi:
- Recolliu dades descriptives de la situació de partida (auditoria)
- Feu una proposta de Pla de Cohesió (Què volem millorar? Com volem millorar? Com voldríem que fos el nostre municipi?)
- Planifiqueu un seguit d’actuacions concretes que permetessin avançar en la línia del Pla de Cohesió. Qui seria el responsable de dur-les a terme? Quin calendari d’aplicació es pot preveure per a la seva implantació factible?
Munteu una presentació Powerpoint que reculli tot el procés d’Agenda 21 que heu planificat i que valori els pros i contres de la qualitat de vida actual i futura en el vostre municipi. |
ORIENTACIONS PER A L’ELABORACIÓ D’UN PROJECTE D’AGENDA 21
Primer pas: L'auditoria ambiental: la diagnosi
Es descriu la situació de partida en relació als temes ambientals.
- S'analitza com estan distribuïdes les responsabilitats en relació a les actuacions ambientals.
- S'analitza com és la regió, municipi o institució, es valora quins recursos consumeix i quins impactes provoca per saber si és respectuós amb el medi ambient. Tenim molts recursos? Consumin molt?
- S'analitza com es conserva o millora l'estat del seu entorn (Com és el seu paisatge? Quina qualitat ambiental té?)
- On podem trobar informació?
- Enquestes i entrevistes amb responsables municipals
- Publicacions municipals
- Recerques a Internet centrades en processos Agenda 21 d’altres municipis
- Pàgina web del propi municipi
- Notícies ambientals aparegudes en la premsa diària
- Opinions recollides directament dels ciutadans
Auditoria ambiental. Els elements que cal valorar inicialment.
Com es viu a Ribes? Descripció dels elements que determinen la qualitat de vida a Ribes, de les seves dependències materials, energètiques, ..., i de la qualitat del seu entorn natural i paisatge.
|
Elements valorables |
Justificació de dependències i tendències |
RECURSOS |
Recursos materials |
Presència de mines i pedreres. Origen dels materials emprats a Ribes en la construcció i consum domèstic.
Autosuficiència o dependència externa? |
Recursos hídrics |
Origen de l’aigua consumida a Ribes.
Autosuficiència o dependència externa? |
Recursos energètics |
Origen de l’energia que es gasta a Ribes. Fonts energètiques, origen, renovables/no renovables; netes o brutes... Valoració del consum i eficiències.
Autosuficiència o dependència externa? |
Recursos alimentaris |
Origen dels aliments que es consumeixen a Ribes.
Autosuficiència o dependència externa? |
Recursos manufacturats |
Presència del sector secundari a Ribes. Municipi industrial? Origen dels productes manufacturats consumits a Ribes.
Autosuficiència o dependència externa? |
Recursos naturals |
Descripció i valoració del paisatge de Ribes (factors geològics, coberta vegetal i sistema urbà). Valoració de la transformació del paisatge. Comparació de fotos antigues i actuals. Valoració de la qualitat estètica del paisatge. Valoració de la diversitat paisatgística. (Material i treball de camp de la sortida) |
Recursos urbans: Vies comunicació |
Valoració de la xarxa de comunicacions i del model de transport. Predomini de transport públic o privat; individual o col·lectiu. Bones comunicacions? |
Recursos urbans: Estructura urbana |
Ciutat compacta o ciutat difusa. Evolució urbana. Valoració de la qualitat arquitectònica i de la planificació urbana. Caracterització del tipus de vivendes predominant. |
Recursos urbans: Xarxes de serveis |
Valoració dels consums domèstics i urbans d’electricitat, aigua, gas, comunicacions, gasolina. Quins són els consums mitjans de cada ciutadà de Ribes? |
Recursos urbans: Xarxes sanejament |
Són tractades les aigües de les clavegueres? On van a parar? |
Recursos urbans: Generació i Recollida residus |
Quina és la producció de residus per persona? Hi ha recollida selectiva? Hi ha deixalleria? |
Recursos urbans: Enjardinaments |
Caracterització dels parcs i jardins urbans de Ribes. Superfícies ocupades o percentatges de zona verda urbana del municipi. |
RISCOS |
Riscos naturals |
Quins són els principals riscos ambientals a la zona? Valoració dels principals riscos ambientals, el perill, l’exposició i la vulnerabilitat. Recollir dades antigues de desastres naturals i valorar el risc actual. Valorar el grau de predicció, previsió i prevenció actuals. Buscar i elaborar cartografia de riscos |
IMPACTES |
Generació d’impactes ambientals |
Quins impactes ambientals es generen a Ribes? Valoració de la contaminació de l’aire, aigua i sòl, així com de la contaminació acústica. Valoració de la contribució de l’estil de vida dels habitants del municipi en els problemes globals (canvi climàtic, pluja àcida, desforestació, esgotament de recursos, extinció d’espècies). Valoració del grau d’alteració dels processos naturals lligat a la activitat municipal (ocupació del territori, salinització, desertització, etc) |
|
Valoració de la petjada ecològica |
Quina és la petjada ecològica dels ribetans? Quins factors agreugen la petjada ecològica? Quins factors poden fer-la disminuir? |
El Pla de cohesió ambiental: Els objectius
És el document on es recolliran les diferents línies d'actuació proposades per avançar en l'ambientalització. (Com ens agradaria viure? Es poden assolir objectius d’equitat, solidaritat i sostenibilitat?)
- S'explica com es vol orientar la gestió des d'un punt de vista d'aspectes ambientals.
- Es proposen línies d'actuació amb l'objectiu de millorar l'entorn.
- Es proposa una línia estratègica per tal de tractar coordinadament els temes ambientals des dels òrgans de gestió, actuació i vigilància.
Hem de decidir com volem millorar. Entre les opcions possibles:
- Volem consumir cada cop més?
- Volem que el municipi creixi indefinidament?
- No ens importa deteriorar el medi si així vivim millor?
- Volem tornar a una situació més primitiva?
- Volem fer compatibles les millores en qualitat de vida amb la conservació del medi ambient?
Cal suposar que la majoria estareu d’acord en un Pla de Cohesió que persegueixi la millora continuada de la qualitat de vida amb criteris de solidaritat i equitat sense malmetre el medi (sostenibilitat)
El Pla d'actuació: El desenvolupament
S'especifiquen les accions que es volen portar a terme dins de cada àmbit. Es fa una temporització, s'elabora un calendari d'aplicació i es determina un sistema d'avaluació.
Cada any cal executar les accions planificades, fer una valoració de la seva aplicació i redactar i definir noves propostes en funció del desenvolupament del projecte i de l'assoliment o no dels objectius previstos.
A partir de la taula de recursos valorats en l’auditoria cal explicar els projectes de millora que ja s’estan duent a terme a Ribes (notícies als diaris o Internet) i proposar noves actuacions de millora que considereu necessàries.
Exemples.
Canvis del model energètic, estalvis d’energia i materials, millora de l’eficiència dels consums, reducció dels consums, reciclatge i reutilitzacions, canvis dels models de transport, noves lleis i normatives ambientals més restrictives de la contaminació, educació ambiental, millor planificació urbana, conservació d’espais naturals, reforestació, estudis d’impacte ambiental en les noves obres viàries, prevenció de riscos, correcció d’impactes, innovació tecnològica,...
|
Entre les activitats i les actuacions en què cal fonamentar la gestió ambiental destaquen:
La Predicció :
Investigació científica. Es tracte de conèixer el medi per tal d'anticipar amb la màxima precisió les possibles incerteses ambientals.
• Estudi, investigació bàsica i aplicada. Coneixement i valoració dels processos i fenòmens precursors.
No es pot actuar contra els problemes ambientals si no s’estudien les seves causes.
La Previsió :
Representació científica de dades. Es tracta de visualitzar l'estat i les tendències d'evolució del medi. Per exemple, en meteorologia s’utilitzen els mapes del temps.
• Cartografia de recursos
• Cartografia de riscos
• Cartografia de impactes
• Cartografia de processos
• Bases de dades
• Sistemes d'informació i models funcionals
La Prevenció (Precaució i irreversabilitat 0):
Adopció de mesures que minimitzin les situacions de risc i d'impactes i millorin l'ús eficient dels recursos.
• Recol·lecció i buidatge sostenible de Recursos: Augment de l'eficiència i estalvi de Recursos: (3R : R eduir, R eciclar, R eutilitzar Residus)
• Prevenció i correcció de Riscos
• Estudis d'impacte ambiental. Prevenció i correcció d'Impactes
• Innovació i selecció tecnològica
• Polítiques de gestió ambiental:
• Plans d'emergència
• Ordenació del territori
• Normativa ambiental (Legislació, Acords, Protocols, Convenis)
• Incentius econòmics
• Educació ambiental
• Participació ciutadana
• Vigilància, avaluació i control
Activitat en versió .doc
|
