| En
el transcurs de la vostra etapa educativa acabareu realitzant
forces sortides, viatges i intercanvis, i l’elecció
del destí escollit, especialment en els viatges de fi
de curs, es converteix sovint en un tema de discussió
i polèmica degut a la diversitat d’expectatives
que es generen. Aquesta circumstància s’anirà
repetint posteriorment en els successius viatges que es planificaran
al llarg de la vida adulta.
Viatjar
és desplaçar-se per veure allò que es té
la necessitat de conèixer, però hi poden haver
moltes altres motivacions, des del plaer de fer coses diferents
fins el prestigi social que s’obté comentant i
explicant el viatge i els seus fotogrames.
De fet, moltes dicotomies expressen les diverses
finalitats dels viatges: cultural o festiu; ciutat o medi natural;
organitzat o improvisat; intensiu o de relaxació; muntanya
o platja; Europa o Àfrica; Nord o Sud; real o imaginari;
voluntari o obligat; de conquesta o de fugida; obrir camins
o seguir l’itinerari marcat; escapada o retorn; en cotxe
o en tren; en vaixell o en avió; a peu o en bicicleta;
a Santiago o a la Meca; 1 setmana o 80 dies; al centre de la
terra o a la lluna; ser viatger o fer de turista; ...
Però
què mou a la gent a viatjar més enllà del
plaer de conèixer i dels gustos personals? Forma part
d’un comportament instintiu?
Al
llarg de milions d’anys d’evolució biològica,
la selecció natural ha anat fixant genèticament
unes quantes funcions bàsiques molt útils per
a la supervivència: l’alimentació, la respiració,
la reproducció, que acompanyades dels corresponents estímuls
(la fam, la set, l’impuls sexual) constitueixen la base
del comportament instintiu. Es troba l’impuls viatger
entre aquestes funcions?
El
pas del paleolític al neolític va representar
una transformació de les relacions entre l’home
i el seu entorn. Es va passar d’una economia depredadora
i un estil de vida nòmada a una economia productiva i
un estil de vida sedentari, organitzat al voltant dels centres
urbans i sustentat per l’agricultura i la ramaderia.
Uns milers d’anys
més tard el primitiu estil de vida nòmada, molt
domesticat per la civilització i la cultura, continua
vigent a través de l’impuls viatger que mou a milions
de persones de tot el món a desplaçar-se durant
un determinat període de temps en busca de diversos fins.
Alhora
vivim en un moment històric en què se’ns
fa evident que ens trobem en un entorn global, però en
un planeta finit, tancat i petit. Algunes fronteres desapareixen
i quasi tot viatja, des de les malalties a les persones, passant
per les mercaderies i el capital. En aquestes condicions esclaten
noves pugnes entre la identitat de les diferents cultures i
la globalització.
Com s’ha d’organitzar la convivència
amb tanta gent diferent, amb les idees i interessos a vegades
contraposats, amb unes cultures, unes llengües i unes creences
tan diverses? Aquells que han viatjat potser ho tenen més
fàcil per trobar algunes respostes.
En aquest Crèdit
de Síntesi se us proposa traspassar fronteres per tal
de descobrir, crear i compartir diverses maneres de fer front
als reptes de la millora de la qualitat de vida a través
dels intercanvis culturals.
Al llarg de les activitats que realitzareu
aquest curs en les diferents matèries anireu recollint
arguments i informació que us permetrà valorar
la necessitat de viatjar per conèixer, per conviure,
per buscar noves experiències, per intercanviar punts
de vista, tecnologia i solucions als problemes compartits.
|