Viatjar és desplaçar-se per veure allò que es té la necessitat de conèixer, però hi poden haver moltes altres motivacions, des del plaer de fer coses diferents fins el prestigi social que s’obté comentant i explicant el viatge i els seus fotogrames.

   De fet, moltes dicotomies expressen les diverses finalitats dels viatges: cultural o festiu; ciutat o medi natural; organitzat o improvisat; intensiu o de relaxació; muntanya o platja; Europa o Àfrica; Nord o Sud; real o imaginari; voluntari o obligat; de conquesta o de fugida; obrir camins o seguir l’itinerari marcat; escapada o retorn; en cotxe o en tren; en vaixell o en avió; a peu o en bicicleta; a Santiago o a la Meca; 1 setmana o 80 dies; al centre de la terra o a la lluna; ser viatger o fer de turista; ...

   Però què mou a la gent a viatjar més enllà del plaer de conèixer i dels gustos personals? Forma part d’un comportament instintiu?

   Al llarg de milions d’anys d’evolució biològica, la selecció natural ha anat fixant genèticament unes quantes funcions bàsiques molt útils per a la supervivència: l’alimentació, la respiració, la reproducció, que acompanyades dels corresponents estímuls (la fam, la set, l’impuls sexual) constitueixen la base del comportament instintiu. Es troba l’impuls viatger entre aquestes funcions?

   El pas del paleolític al neolític va representar una transformació de les relacions entre l’home i el seu entorn. Es va passar d’una economia depredadora i un estil de vida nòmada a una economia productiva i un estil de vida sedentari, organitzat al voltant dels centres urbans i sustentat per l’agricultura i la ramaderia.

   Uns milers d’anys més tard el primitiu estil de vida nòmada, molt domesticat per la civilització i la cultura, continua vigent a través de l’impuls viatger que mou a milions de persones de tot el món a desplaçar-se durant un determinat període de temps en busca de diversos fins.

   Alhora vivim en un moment històric en què se’ns fa evident que ens trobem en un entorn global, però en un planeta finit, tancat i petit. Algunes fronteres desapareixen i quasi tot viatja, des de les malalties a les persones, passant per les mercaderies i el capital. En aquestes condicions esclaten noves pugnes entre la identitat de les diferents cultures i la globalització.

    Com s’ha d’organitzar la convivència amb tanta gent diferent, amb les idees i interessos a vegades contraposats, amb unes cultures, unes llengües i unes creences tan diverses? Aquells que han viatjat potser ho tenen més fàcil per trobar algunes respostes.

   En aquest Crèdit de Síntesi se us proposa traspassar fronteres per tal de descobrir, crear i compartir diverses maneres de fer front als reptes de la millora de la qualitat de vida a través dels intercanvis culturals.

    Al llarg de les activitats que realitzareu aquest curs en les diferents matèries anireu recollint arguments i informació que us permetrà valorar la necessitat de viatjar per conèixer, per conviure, per buscar noves experiències, per intercanviar punts de vista, tecnologia i solucions als problemes compartits.