Les comunitats vegetals
El paisatge vegetal està constituït per diverses comunitats.
Una comunitat vegetal és un conjunt d’espècies que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents:

• Els factors climàtics (temperatura, precipitació, vent) són els principals responsables de la distribució de la vegetació. En cada zona de clima homogeni tendirà a aparèixer una comunitat més o menys homogènia (comunitat climàcica o clímax) que és la comunitat normalment esperable en les zones històricament estables i poc alterades.
• El substrat geològic (tipus de roca i sòl) també hi juga un paper destacable i poden aparèixer altres “comunitats permanents” compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...). Aquestes comunitats, juntament amb les climàciques, s’anomenen comunitats primàries.
• La història de l’indret i l’acció transformadora de l’home sobre l’entorn, creant cultius, urbanitzant, explotant el bosc, etc. Llavors la vegetació primitiva es transforma, desapareix en els indrets més alterats, es fragmenta en altres, i és substituïda per diverses comunitats en evolució permanent, patint processos de simplificació com les roturacions del sòl, els incendis, les tales, etc. (regressió) o de transformació progressiva cap a noves organitzacions més estables (successió). Aquestes comunitats s’anomenen comunitats secundàries o transitòries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climàciques més o menys semblants a les inicials.
  

L'alzinar.

Bosc dens, perenne, amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses de fulla petita i dura. Forma masses atapeïdes de varis estrats, amb lianes que traben el conjunt. És un bosc exuberant i auster en el consum d'aigua.

En la zona propera al Vendrell es pot trobar en les obagues del massís del Montmell.

Només una part molt reduïda de les cobertes de bosc dens, bàsicament de la zona del Montmell, es poden considerar alzinar

Màquia litoral

Comunitat arbustiva esclerofil·la alta, de 3 o 4 m, densa, ombrívola. És una vegetació zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa, característica de les zones rocoses més litorals (Garraf, muntanyes que envolten el Vendrell) on l'aridesa és accentuada per la morfologia kàrstica del relleu.

Una part dels matollars del mapa de cobertes de les zones muntanyoles més litorals són comunitats de màquia.

Entre les espècies característiques que s'hi poden trobar destaquen:

Bosquines i brolles

Les brolles són comunitats dominades per arbusts baixos i subarbusts, a vegades molt menuts. Si van acompanyades d'arbres s'anomenen brolles arbrades o pinedes. Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenen timonedes. Si abunda el garric s'anomenen garrigues. En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenen bardisses.

La bosquina secundària present en la zona del Vendrell, pròpia de la zona climàcica de la màquia, és la "brolla calcícola de romaní i bruc d'hivern amb esteperola". En el mapa de cobertes, la major part dels boscos densos, els boscos clars i els matollars representats, estan formats per aquesta comunitat de brolla.

En la zona climàcica dels alzinars, la brolla dominant és la "brolla calcícola de romaní, bruc d'hivern i bufalaga tinctoria", molt semblant a l'anterior, amb un major predomini del bruc d'hivern, foixarda (Globularia alypum), botja groga (Bupleurum fruticescens) i estepes (Cistus), entre d'altres,  i amb absència o menor importància de la maleïda i l'esteperola.

Prats

Són formacions vegetals on dominen plantes herbàcies.

Els pradells són prats d'extensions reduïdes integrats per herbes menudes.

Els gramentes són prats dominats per plantes gramínies perennes.

Els prats constituïts per herbes altes i fulles grosses s'anomenen herbassars.

Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius.

A part de les comunitats de males herbes dels cultius i els herbassars de vores de camins i camps abandonats, el prat mediterrani més estès en la zona, sobre sòls calcaris, poc profunds i secs, és el llistonar típic, dominat pel llistó (Brachypodium retusum) i una llarga llista de petites plantes.

Degut a que poden tenir dimensions molt reduïdes, en el mapa de cobertes els podem trobar estesos per tot el territori, des dels propis prats ja representats, fins a les mateixes zones de matollars, en les zones cremades, en les zones urbanitzades i acabant en els cultius.

Vegetació de la línia litoral

L'espai més representatiu d'aquest tipus de paisatge es troba en la zona de les Madrigueres.

Canyissars. És una comunitat associada a zones inundables dominada pel canyís (Phragmites australis).

Tamarigar. Comunitat pròpia de les vores fangoses dels cursos d'aigua amb una salinitat del sòl elevada. Es troba en petites masses en l'antiga desembocadura de la riera de la Bisbal. Està formada pel tamariu gàl·lic (Tamarix gallica ssp. canariensis), barrejada amb canyars (Arundo donax) i altres espècies entre les que destaca l'aloc (Vitex agnus-castus) i el jonc acut (Juncus acutus)

• Mapa de vegetació del Vendrell

• Les comunitats vegetals

• Dominis de vegetació

• Caracterització de les formes del paisatge vegetal
  • L'alzinar
  • La màquia
  • Bosquines i brolles
  • Prats
  • Vegetació litoral