Activitat: ce106
Ciències Experimentals
   
 
     

El verd urbà i la ciutat sostenible.

El verd urbà.

El verd urbà el conforma la vegetació de la ciutat, que es fa present de diverses maneres:

  • els parcs i espais verds immersos en la trama urbana (verd urbà públic)
  • els horts urbans
  • les plantes que hi ha als petits balcons (verd urbà privat)
  • els espais abandonats i coberts per vegetació espontània.

Aquests elements contribueixen a enverdir la ciutat i permeten als ciutadans retrobar-se amb els ambients naturals en el seu entorn més immediat, millorant la qualitat de vida dels ciutadans.

 

Aspectes importants del verd urbà que ajuden a incrementar la qualitat de vida:

  • El verd urbà és productor d'oxigen i absorbeix partícules i elements químics contaminants.
  • Fa augmentar la biodiversitat florística de la ciutat i alhora és un element d'atracció faunística ja que és un punt de nidificació i d'alimentació.
  • Fa la funció de connector entre el verd de les zones periurbanes i el de les zones urbanes.
  • Disminueix les molèsties causades pel soroll, ja que pot actuar com a pantalla i esmorteir-lo.
  • És un espai comú d'esbarjo i de relació, i d'activitats de lleure.
  • Ajuda a disminuir l'estrès, aproxima el sistema natural al medi urbà i esponja la ciutat.

 

La natura en la ciutat.

La naturació és un procés per afavorir l'entrada de la natura, incorporant més vegetació a la ciutat i a la vida quotidiana de les zones urbanes, en forma de cobertes vegetals als edificis: terrats, façanes, balcons, etc.

També cal augmentar gradualment els espais verds amb criteris ecològics i el foment d'estratègies i d'accions destinades a aproximar la naturalesa als ciutadans, afavorint l'entrada de flora i de fauna silvestre a la ciutat.

La naturalització és un procés que se sustenta bàsicament en el verd urbà construït, que ajuda a permear des de fora del sistema ciutat aquelles espècies, principalment de fauna, que retroben en l'arbrat viari i en altres estructures unes condicions de vida iguals o millors que les del seu hàbitat originari.

La substitució dels plataners per lledoners és un esforç en aquesta línia que ha permès l'entrada de tudons a la ciutat, la qual cosa indica una evolució vers la naturalització de la ciutat de Barcelona.

En naturalitzar la ciutat s'incorporen tot un seguit de serveis beneficiosos propis dels espais naturals, que deriven de la presència d'arbres, d'arbusts i de plantes de tota mena i que cal fomentar.

Guia de jardineria sostenible. Ajuntament de Barcelona, 2003.

 

Qüestions:

—1. Feu una valoració de la situació del verd urbà al Vendrell, partint d'un anàlisi detallat de la presència i manteniment de les plantes en els diferents hàbitats:

  • en l'exterior dels habitatges, els balcons i testos, els patis i terrats,
  • els jardins i parcs,
  • els carrers i parterres,
  • els murs, parets i erms,
  • les zones forestals properes,
  • els espais intersticials entre infraestructures,
  • les fonts i els estanys,
  • les platges i roques litorals.

—2. Diversos elements permeten l'entrada de la natura en la vila

  • El grau de connexió entre els parcs urbans mitjançant vies verdes
  • El reticle de carrers peatonals amb arbres i jardins
  • Els diferents espais i cinturons verds perifèrics (agraris, arbustius o boscosos)
  • Els diferents espais i eixos blaus (rius, platges, aiguamolls, etc.)

A partir d'un mapa actualitzat del Vendrell, elaboreu un projecte de connexió dels parcs i jardins interiors del municipi amb un cinturó verd i blau a través d'una xarxa de carrers arbrats amb preferència peatonal. Indiqueu quines mesures caldria potenciar per tal de poder dur a la pràctica el vostre projecte.

Qüestions lligades a l'activitat
 
 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
El cinturó verd de Vitoria