1.- Introducció al risc geològic

La natura es regeix per una dinàmica d'intensitat variable en el temps i l'espai que de cops es manifesta de manera catastròfica, destruint infrastructures i generant importants pèrdues materials i personals

El conjunt de processos que poden ocasionar catàstrofes es coneix amb el nom de "Riscos Geològics".

El coneixement de les causes i la prevenció són elements crucials per a anticipar-se a la incertesa de l'entorn, evitant actuacions que puguin augmentar el risc potencial.

Alguns riscos van molt lligats a la dinàmica interna de la terra (terratrèmols i volcans), altres van lligats a la mateixa estructura geològica del terreny (esfondraments i inestabilitat dels vessants), mentre que el risc més estès i homogeni a tot Catalunya (l'acció catastròfica de les avingudes) depèn dels condicionants atmosfèrics i topogràfics.

2.- La hidrografia i el relleu al Vendrell

Els corrents d'aigua superficials que passen pel Vendrell són secs la major par de l'any.

El terme és drenat principalment per la Riera de la Bisbal, que travessa el terme de N a S. Aboquen aigua a aquesta riera, per la dreta, en el mateix terme del Vendrell, diversos torrents (la Rasa de les Torretes, la Rasa del Manso, etc.), procedents del terme d'Albinyana, i per l'esquerra, la riera de Banyeres, més coneguda pel Torrent del Lluc, procedent de Banyeres i Sant Jaume dels Domenys.

L'últim tram rep el nom de Pèlag. Desemboca al Pla de Mar, a la platja de Sant Salvador, indret conegut pel nom de les Madrigueres.

3.-Les pluges i la situació atmosfèrica

Les pluges s'associen a alguna de les 3 situacions següents:

• Pluges frontals (mesos d'hivern): Lligades al contacte entre masses d'aire de diversa temperatura i humitat que poden descarregar molta aigua durant varis dies en un àrea molt extensa. Poden provocar avingudes en rius de llarg recorregut.
  
• Tempestes estiuenques: L'aire molt calent i humit procedent del mar ascendeix per les serralades costaneres, originant cumulonimbus i refredant-se. Així s'originen precipitacions molt intenses en poc temps i força localitzades.
  
• Temporals de llevant (tardorals): El vent de llevant procedent de la mediterrània, càlid i humit, en contacte amb fronts freds de l'oest o amb les serralades litorals, es veu obligat a ascendir. Si una massa d'aire fred es desenganxa de les parts més altes de la troposfera i cau (gota freda), el contacte sobtat provocarà importants pluges torrencials.
  

4.-Factors antròpics de risc

Diverses actuacions antròpiques poden agreujar les conseqüències dels aiguats a causa de les intervencions que modifiquen les lleres o impermeabilitzen els vessants:

• Desviament i reducció de lleres
• Augment de l'escorrentia en les capçaleres de la conca per incendis forestals.
• Urbanització del territori i impermeabilització del sòl per l'asfaltat de carrers i carreteres.
• Construcció d'habitatges o infrastructures en zones inundables.
• Abandonament de pràctiques agrícoles tradicionals de contenció i desviaments de rierols cap a dipòsits subterranis.

5.- El cas de la riuada de juny de 2000 al Vendrell.

El Vendrell ha patit diverses riuades en el darrer segle, entre les quals destaquen la riuada de Sant Miquel, el 1913, la riuada de setembre de 1952, que va afectar a Sant Salvador i Comarruga, la de juny de 1995 (Barri del Puig) i la de juny de 2000, en la que una precipitació mitjana en la conca de 120 l/m² va originar un cabal d'aigua en el torrent del Lluc d'uns 83 m³/s, desbordant la capacitat del pont de Renfe a l'entrada del municipi, calculada en uns 17 m³/s.

L'embussament de canyes, pedres, runa i fang va convertir el pont en una presa artificial, que va desbordar els murs, obrint-se pas finalment en forma de tromba cap el centre del Vendrell, seguint les Rambles i vies paral·leles, inundant també el barri del Puig, entre la via del tren i la llera del torrent del Lluc.

6.- Els efectes

L'aigua es va obrir pas pels carrers del Vendrell, ocupant baixos, inundant garatges, rebentant portes, destruint baixos, descarnant carrers i talussos, arrossegant fang i runes, arrasant marges i horts, prenent les terres del sòl conreat, aixecant les vies del tren i tallant carreteres.

Nombroses dependències municipals (la guarderia, els bombers, la policia local) van patir nombrosos danys materials.

Afortunadament l'avinguda va tenir lloc de matinada i no va causar morts entre la població.

En el seu recorregut cap al mar, les aigües desbocades van arrossegar vehicles fins els barris marítims de Sant Salvador i Comarruga, que van patir també una violenta inundació, destruint la carretera que creua la riera en la desembocadura.

7.- Actuacions posteriors a la riuada.

Les actuacions posteriors a la riuada han consistit bàsicament en l'arranjament dels ponts i vies i carreteres afectades, així com l'endegament de la llera del torrent del Lluc, protegint amb grans blocs de pedra els marges de tot el tram urbà, a més d'ampliar i reforçar les vores convexes de la riera en el seu curs meandriforme en el tram del Pla de Mar.
Els ponts de la C-340 i els d'entrada al barri del Puig s'han redimensionat per suportar cabals superiors als 100m³/s.

8.- L'acció erosiva permanent.

L'acció erosiva permanent dels cursos d'aigua, malgrat la caracterització com a de rieres seques dels cursos fluvials del Vendrell, és una constant que va modificant-la llera, alternant erosió i sedimentació.

Les pluges del 2002 i 2003, malgrat de tractar-se d'aiguats no catastròfics, han destruït parcialment els endegaments de pedra que reforçaven les cares convexes del riu en els trams meandriformes, inundant també tota la zona de les Madrigueres, en la desembocadura.

9.- La desembocadura de la riera de la Bisbal.

El tram final de la riera de la Bisbal acaba en un espai obert , canalitzat des de l'any 1957, que rep el nom de les Madrigueres.

Les riuades acaben sovint desbordant el curs a l'alçada de la via del tren i s'obren pas inundant tota la zona, que actua d'espai de laminació, absorbint l'aigua de la riera i desguassant-la al mar.

Després dels aiguats del 2000, aquest efecte es va tornar a repetir el 17 de setembre de 2002, en que una riuada va inundar el 80% de les Madrigueres.

10.- La funció del territori. El projecte d'urbanització de les Madrigueres: un projecte polèmic.

Les Madrigueres ocupa una extensió de 25 hectàrees del litoral dins el barri marítim de Sant Salvador.

Delimitat per les urbanitzacions veïnes i per la via del tren, és la darrera porció d’espai litoral no urbanitzat del Baix Penedès.

És una zona d’aiguamolls en la desembocadura de la riera de la Bisbal.

En la dècada dels 40, dels nombrosos estanys que s’estenien per tota la zona litoral, la pressió urbanitzadora i el temor a epidèmies van portar a l’assecament quasi total dels aiguamolls (només va quedar l’estany de Comarruga, convertit en un nucli de vacances i d’aprofitament terapèutic.

L’any 1957 es va desviar el curs final de la riera de la Bisbal mitjançant murs de formigó, convertint el seu curs diagonal en una entrada perpendicular al mar. Els terrenys lliurats de la llera es van roturar parcialment, però l’espai s’ha mantingut no urbanitzat fins a l’actualitat.

Finalment sembla que un projecte urbanístic acabarà convertint l’espai en una nova zona urbana de 6 Ha, amb uns 600 habitatges. La resta, unes 16 Ha, està previst que es converteixi en un parc litoral que reprodueixi els antics sistemes d’aiguamolls mediterranis, amb dunes, reradunes, zones inundables temporals i espais d’esbarjo i aparcament.
El nou espai que es projecte pretén:

• Instaurar unes llacunes estuàriques litorals a l’antiga llera.
• Naturalitzar un sistema de sorrals litorals de tipus dunar.
• Reforestar i reforçar els marges fluvials amb boscos de ribera
• Explotació turística amb finalitats naturístiques i didàctiques, amb zones d’esbarjo i aparcament.
• Destinar l’espai per sobre de l’antiga llera a la construcció d’habitatges, amb un alineament arbori que faci de pantalla estètica.