Qüestions:

—0. Les possibles solucions o prevencions a les diferents causes dels incendis forestals poden quedar delimitades en 4 categories:

• Millora de les tècniques de detecció i extinció.
• Prevenció.
• Legislació forestal eficient i vigilància de la seva aplicació.
• Planificació i ordenació de l'espai forestal.

Ompliu la taula següent:

Qüestions:

—1. Compareu les dades sobre incendis forestals a Catalunya i al Baix Penedès.

• Quin percentatge del total representa la superfície cremada al Baix Penedès cada any? Es mantenen els percentatges o hi ha grans variacions?
• Es donen coincidències en relació als anys en què la superfície cremada es major?

—2. Quin percentatge de la superfície total de Catalunya representa la superfície cremada cada any?

—3. Totes les comarques tenen el mateix risc d'incendi? Justifica el fet que el Baix Penedès, comarca amb un alt risc d'incendi, representi una superfície cremada petita en relació a altres comarques.

—4. Relacioneu el paisatge del Baix Penedès amb els incendis forestals. Justifiqueu el predomini de matolls i brolles sobre els boscos en les zones no urbanitzades o cultivades de la comarca.

—5. Quants km2 es van cremar a Catalunya entre 1970 i 2001? Quin percentatge del total de Catalunya representa?

—6. Feu una gràfica on es pugui apreciar l'evolució de la superfície cremada cada any, a Catalunya i al Baix Penedès.

—7. Quina és la mitjana d'hectàrees cremades per any?

—8. Al ritme actual, en quants anys es cremaria la superfície total de bosc a Catalunya? És possible?

—9. Quins anys han registrat un major nombre d'incendis? Busqueu dades sobre temperatura i vegetació en el mateix període i establiu alguna deducció.

—10. Quins percentatges de zones cremades corresponen a zones no arbrades? Què es crema en elles?

—11. Quines conseqüències es deriven dels incendis sobre zones arbrades i no arbrades?

Reinsertar el bosc en el teixit econòmic i social del país.

Per què els boscos mediterranis es cremen a l'estiu?
Una major freqüentació i accés és el principal desencadenant?
El paisatge actual és més fràgil que en el passat?
La calor i la sequera són els únics responsables?

El bosc ha canviat molt en els darrers anys. Els productes forestals i agrícoles estan poc valorats i s'ha accentuat l’èxode rural i l'abandó de l'activitat agrària.

El bosc, que formava part d'un teixit econòmic rural, era gestionat en funció dels beneficis que produïen els productes que s'extreien. Es tallaven alguns arbres i es reaprofitaven totes les branques com a combustible (forns de cal, vidre, pa,...). Era un model forestal que havia aconseguit una bona integració entre l'agricultura i els aprofitaments forestals.

En l’actualitat les tècniques de manteniment del bosc han estat abandonades per falta de rendibilitat econòmica. En els boscos mediterranis “moderns” s’acumula la biomassa i es produeixen tales periòdiques de pins, abandonant les branques seques en el mateix bosc. En aquestes condicions, la successió ecològica cap a formacions vegetals menys combustibles no pot avançar, i la biomassa incendiable s’acumula sense cap control ni feina forestal. A més, els camps agrícoles de les zones muntanyoses són abandonats i es converteixen en nous boscos potencials, sense cap tipus de planificació ni manteniment forestal que minimitzi el risc d’incendi.

Però el valor del bosc es troba només en la fusta? Pot desenvolupar algun altra valor ecològic, social, estètic, turístic o científic? Es poden valorar els seus beneficis sobre la salut, l’oci, la protecció davant de l’erosió, les pluges torrencials, les riuades o els vents? (cal tenir en compte que tampoc és “productiu”, però sí “valorat”, invertir en art, poliesportius, piscines cobertes o jardins amb gronxadors!)

Caldrà invertir en la creació de llocs de treball especialitzats en la gestió i manteniment del bosc ara que els pagesos ja no ho fan gratis? Com rentabilitzar aquestes despeses? Com reinsertar el bosc en el nou teixit econòmic i social?

Entre les perspectives de revalorització es troben el desenvolupament de noves tecnologies d’explotació i utilització dels productes del bosc i el foment de l’agroturisme, que pot representar una nova font d’ingressos complementaris a les explotacions tradicionals dels productes forestals i agrícoles.

Aquest teixit econòmic regional diversificat (silvicultura, agricultura, ramaderia, turisme), complementat amb ajuts i inversions comunitàries ben planificades i diversificades, sembla apuntar-se com l’única solució possible a un conjunt de transformacions de la societat rural que de moment condueixen a una situació insostenible en la que els incendis forestals són l’expressió més vistosa.