L'espai

"Qui t'ha vist i qui et veu" Aquest pensament pot venir al cap quan es passeja per les dunes de Torredembarra. Un pensament que té a veure amb l'evolució i, en alguns casos, involució que ha patit o experimentat aquest espai natural.

Els Salats i els Muntanyans de Torredembarra són uns espais on encara es pot entendre, convertint-se en un aula viva, com eren les nostres platges abans. Quan dèiem abans, molts pensen que és, com a mínim a l'època romana. No, ni molt menys; "abans" és fa només una quarantena d'anys, quan el litoral de dunes i maresmes s'estenia, amb petites i interessants interrupcions rocalloses, i alguna que altra vila marinera, durant quilòmetres i quilòmetres.

La platja de dunes i maresmes que ens queda, entre Roda i Torredembarra és, en la seva senzillesa, una contradicció en sí mateixa. En termes absoluts, una illa enmig del litoral degradat fins a fer-lo inintel·ligible (i una mostra insultant de la política "d'illes" que s'està seguint al nostre país en allò referit al medi natural). En termes relatius, passejant entre salats i muntanyans, entre allarons i madalers, un món, petit i humil, ple de detalls, textures, formes, colors, molt sovint insinuats, tènuement, inspirats fins i tot.

A excepció d'algunes platges del delta de l'Ebre, pràcticament ja no tenim costa plana natural. Les dunes i les maresmes que caracteritzaven arreu aquest paisatge han desaparegut gairebé del tot. Els Salats i Els Muntanyans de Creixell, Roda de Berà i Torredembarra potser són el millor exponent d'aquests ecosistemes a la resta de Catalunya.
Entre urbanitzacions, càmpings i la via del tren descobrirem retalls de natura més o menys importants a tots tres municipis. Tanmateix, l'àrea més gran i més ben conservada la tenim a Torredembarra. En aquestes 35 hectàrees, les úniques incloses - de moment - al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), s'han invertit esforços des de diferents estaments.

La platja té vora els 7 quilòmetres de longitud entre el Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà) al nord-est i el Roquer (Torredembarra) al sud-oest. Com a límit marítim tenim la corba batimètrica de 5o metres de fondària, és a dir, vora els dos quilòmetres de distància de la costa. Per la banda interior fa de frontera la carretera nacional 340 que uneix Barcelona (a 80 Km) amb Tarragona (a 14 Km).

Continua la destrucció, el setge a la platja natural. La construcció del passeig marítim a Roda de Berà va ser una pèrdua notable i absurda de natura (absurda perquè es podia haver realitzat, precisament allí, un projecte innovador d'integració de natura i lleure). Molts altres retalls, bocins, peces de l'espai natural resten desprotegides, incloses en terrenys urbanitzables (sí, encara que sembli mentida, es vol urbanitzar més, com una repugnant obsessió). Hem d'estar doncs a l'aguait, convencent, explicant, denunciant, lluitant... però ara amb l'exemple real, positiu, comprensible de l'experiència de Torredembarra.

Els Muntanyants: aiguamolls temporals.

“Els aiguamolls temporals litorals es troben principalment a les zones costaneres humides que estan sotmeses a una alternança de les estacions seca , a l'estiu, i humida, a la tardor i a la primavera. La inundació, però, també pot ser provocada per les tempestes marines, per la crescuda dels rius a l'origen dels deltes, o per les pluges.”

Qüestions:

—1. · Quines dificultats ambientals presenten els aiguamolls per als éssers vius d'aquest ecosistema?

—2. Busqueu un mapa de Catalunya, i situeu-hi els aiguamolls més importants:

—3. Assenyaleu en aquest mapa de comarca on estan situades les Madrigueres i Els Muntanyans de Torredembarra:

Qüestions:

—4. Busca el significat de les paraules en negreta:

—5. D'on provenen les aigües de la zona dels Muntanyans?

—6. La salinitat és un tret característic en els aiguamolls temporals. Penseu de quins factors pot dependre aquesta salinitat.

—7. En quina estació penseu que els nivells de salinitat és més elevada? Per què?

Qüestions:

—8. Quines característiques comunes d'adaptació al medi presenten aquestes plantes?

—9. Quant al regne dels animals, quins grups creieu que s'adaptaran millor al les condicions actuals d'aquest espai? Justifiqueu-ho.

—10. D'entre els vertebrats, els ocells són el grup que millor han sabut colonitzar les zones humides. L'elevada productivitat dels aiguamolls, és aprofitada per a diferents funcions. Des de zona de cria, a zones d'hivernada d'ocells provinents de climes més freds, fins a lloc per a cercar aliment, aigua, refugi o descans en les seves llargues rutes migratòries.

—11. Penseu que actualment Els Muntanyans tenen aquesta funció? Justifiqueu la vostra resposta.

—12. Busqueu exemplars de plantes específiques d'aquest ecosistema. Dibuixeu-los o feu-ne una fotografia i una descripció.

Les Madrigueres

L'inventari de zones humides de les conques internes de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, inclou Les Madrigueres i els Muntanyans com a “zones humides litorals d'antics marjals dessecats”

La normativa medioambiental, en la Llei d espais Naturals estableix que:
“Totes les zones humides han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i degradació mitjançant les normes corresponents”

Qüestions:

—13. Feu una proposta raonada sobre el què faríeu amb l'espai de les Madrigueres, que és la última zona d'aiguamolls que queda al Baix Penedès.

—14. Busqueu a la premsa local articles informatius i d'opinió sobre l'espai de les Madrigueres. Podeu informar-vos al GEVEN, grup ecologista del Vendrell .

—15. Quina funció penseu que tenen les normatives i inventaris d'espais naturals?