| El Vendrell, voltat de vinyes...
El Vendrell, voltat de vinyes que el pagès
amb el seu art exquisit treballa, carregades a l'estiu del fruit
saborós d'on regala a doll fet el vi ardentíssim
per a encendre la sang de les venes.
El Vendrell, amb les seves arbequines de verdors cendrejants i
eternes, ací i allà aixecant-se en les parades com
a pastors de ramats guardant els seus ceps que al seu entorn pasturen;
amb els seus garroferars de verd maragda, que quan els hi abasten
el fruit d'una collita ja s'ha ensenyorit el novell de les brancades,
que aimen les alenades de la mar tebiona i per a aspirar-la sembla
que s'enfilen per les roques enfonsant-hi les urpes dels peus
fins les entranyes.
El Vendrell, amb comarca pròpia que no es confon amb el
Penedès ni amb el Camp de Tarragona, enrondat de pobles
i llogarets i escampadissa de masies, enfeinats, agradosos, esparpellant
salut i alegria, que tot és Vendrell, i com els fills de
la vila són els fills de voltant, i a ella hi davallen
de bon grat i a corrua feta en els seus mercats dels diumenges.
El Vendrell, quals límits comarcals li assenyalen de ben
lluny, terra endins, muntanyes blavoses, i a l'enfront el sorral
de les onades (les llunes que aquí es diu), a l'altra banda
del xamós Pla de Mar, que és terra beneïda,
que lleva primerenc i bo i en dóna força. I el tot
de la contrada vendrellenca ve a ésser per als que la coneixem
igual que a la mare com una mena de paradís que tingui
per entrada el més grandiós i escaient dels portals:
l'Arc de Berà, fita gloriosa que els segles no han descalçat,
partionera que fou també d'encontrades més grans
en altres edats que són mortes, i per sota el que tantes
generacions hi han passat.
Àngel Guimerà (1845-1924) |
