Platja o muntanya?

M’agrada l’interior del Baix Penedès, els racons de vinya o d’avellaners que semblen tancats en l’aire propi, que fa com una capsa invisible; però també m'agrada el país en aquest punt delicat on s'uneix l'interior i la costa, aquests turons que semblen les frontisses entre la muntanya i el mar. Aquí es conserva tot el perfum de terra endins i, alhora, arriba la llum de mar enllà. Fa bo de mirar el mar ample sentint-se l'esquena guardada per una altura sòlida.

L'estricta cinta de la platja, en canvi, no em sembla que sigui especialment suggestiva, considerada com a paisatge. Però és evident que seguir considerant la platja com un paisatge és un atavisme, la demostració d'un esteticisme crònic, o si voleu dir-ho d'una altra manera, ja són ganes de filar prim i d'empipar. La platja és per a banyar-s'hi, vet-ho aquí. Tot el demés són contes de la vora del foc. Entesos, entesos.

Tinc la impressió, doncs, que la platja del Baix Penedès és una bona platja; el fet que jo sigui un banyista ridícul no em permet d'assegurar-ho amb autoritat personal, però milers de persones expertes i practicants han dictat la sentència favorable. La prova n'és el progressiu poblament de la línia Cunit-Calafell-Coma-ruga, ran de mar -i fins i tot a la part de dalt de la carretera.

En un moment determinat, fa uns quants anys, sospito que Coma-ruga va tenir la il·lusió de convertir-se en una mena de Sitges, de repetir la jugada residencial de Sitges una mica més al sud. Aquestes repeticions són molt difícils, sobretot si depenen de la iniciativa privada, perquè al costat de la gent que és partidària d'observar unes exigències concretes belluga molta gent que té altres criteris o necessitats. Inevitablement es produeix el desordre, la contradicció, la manca de suficient coherència en una zona determinada -o sigui el caos. Això passa arreu de la costa, de manera que el Baix Penedès no tenia per què ser una excepció.

El que passa és que, com que la platja és per a banyar-s'hi, tot això té una importància molt relativa. Entesos. I cal admetre que la turistificació litoral del Baix Penedès és un factor positiu per als pobles que hi estan en contacte, i per al Vendrell. Han aparegut noves formes de negoci al costat de les tradicionals agrícoles.

De tota manera, la platja té això: com que és per a banyar-s'hi, hi ha turista que no se'n mou durant els quinze dies de vacances... i ara alguns establiments vendrellencs que confiaven amb els banyistes comencen a pensar que potser en fan un gran massa, d'estar-se a la sorra. Es clar.

Josep Mª Espinàs. Les comarques del Principat. Ed Blume, 1978