Les raons de triar El Vendrell per a estiuajar

Els meus fills sempre em demanaven d'anar a la platja, i una dia ja molt llunyà vaig començar a cercar una caseta que n'estigués a prop, A mi m'agrada molt -i a qui no?, la bellesa de la Costa Brava, però la Costa Brava està mal comunicada, i fa uns anys encara més. Tampoc hi arriba el tren. I en darrer terme les platges són molt sobtades, i un nen et queda englotit sense adonar-te'n. Com que jo volia una platja per als meus fills i no per als meus acreedors, vaig oblidar-me d'aquells paisatges.

El sector del Baix Penedès era, en canvi, molt més bo. Hi havia una platja molt famosa, però que encara era tranquil·la -Calafell-, i una altra -Sant Salvador- que fins i tot és tranquil·la avui dia. La sorra s'hi endinsa a l'aigua amb una suavitat extrema, i pots estar-hi caminant molta i molta estona sense que les onades t'arribin al coll, Per als nanos, la cosa era perfecta.

S'havia d'afegir el sistema de comunicacions. El Vendrell té estació de tren, i encara que tracto de mirar-me-la amb simpatia, cada vegada que m'hi acosto em sembla l'estació més tronada de tot l'Estat Espanyol

El Baix Penedès és una comarca petita: veuran que té una certa forma de fantasma amb caputxa. Els peus del fantasma estarien a la platja, i el capdamunt de la caputxa al límit de la comarca, que és La Roca del Papiol. El braç dret al Puig dels Caons, tocant l'autopista, i l'esquerre a Les Casetes de Llopard, a sobre mateix de la Nacional 340.

Aquesta forma dóna al Baix Penedès una gran varietat, ja que en molt poca estona pots anar des de les platges més concorregudes de Catalunya als paratges bastant feréstecs del Montmell, que semblen fets pels conills de bosc, les perdius, els porcs senglars i, naturalment, els caçador, i els menjadors de botifarra. Al Baix Penedès ningú s'ha mort, que se sàpiga, de monotonia ni d'ensopiment.

Francisco González Ledesma. El Baix Penedès.