el paisatge humà

L'evolució del paisatge humà al Baix Penedès

El paisatge humà

Efectivament, una de les característiques del Penedès, Baix o Alt, és la seva gent, que a vegades et sobta una mica. I és que es tracta de gent més aviat indefinible, i sovint contradictòria. Totes les definicions sobre el material humà d'un poble tenen el risc de què sempre seran només aproximades, però acceptant aquest risc jo diria que la gent del Baix Penedès és ensems una quantitat de coses que no lliguen gaire: sentimental i pràctica, ordenada i caòtica, emprenedora i calmosa, treballadora i al mateix temps raonablement amiga de gratar-se els pebrots.

En primer lloc, per comprendre una mica això, s'ha de dir que les circumstàncies econòmiques han fet que la gent del Baix Penedès es transformés molt. Abans la cosa estava molt clara: quatre botiguetes a les poblacions, una mica d'indústria a la capital, El Vendrell, i la pesca a les viles costaneres, pesca de vorera, s'entén. La resta era el camp, fonamentalment les vinyes i les oliveres. Una vida dura, austera, una mica tancada, sense gaire distraccions fora del cant coral, la passejada, algun amagatall amb la núvia i, en els casos de bona sort comptar els centimets.

Molts indrets de Catalunya encara no han variat massa aquest paisatge humà, no. Però la gent del Baix Penedès ha canviat moltíssim. Amb el natural marge d'error, es pot dir que ara és bastant rica. El turisme -i per tant la restauració i l'hostaleria- i la segona residència -i per tant el negoci de la construcció- han fet que el Baix Penedès sigui en aquest moment una de les comarques més privilegiades de Catalunya, malgrat la crisi.

Això ha passat una mica a tot el Mediterrani, i encara més a Llevant que no pas a Catalunya. Totes les terres de la costa no valien gairebé res des del punt de vista productiu.

Sorra, sequedat, calor, mosquits i poca comunicació no feien d'elles una herència apetitosa. Per això als hereus se'ls hi deixaven les terres de l'interior, on almenys hi havia alguna olivera, i als no tan preferits els paratges sorrencs de la platja. A partir del 1950, aquests van començar a fer negoci i tot es va capgirar. El senyor de les oliveres, pobret, no era ja res davant del senyor del solar «primera línea de playa, facilidades de pago, construción sólida».

Al Baix Penedès no hi ha cap Benidorm, per fortuna, però Déu n'hi do els centimets que s'han fet. Tot això ha canviat e tarannà de la gent. En certa forma l'ha mal acostumada. Pensin vostès que durant molts anys, a les poblacions costaneres del Baix Penedès, la gent s'ha pogut fer rica sense més feina que anar al cafè. El cafè sempre ha sigut un lloc històric d'aquest país carregat d'històries.

I aquest ha estat el destí de la costa a tot el que és el Baix Penedès. Cases, cases, cases... En uns llocs s'han fet amb respecte per l'ambient i la natura. En uns altres, gens o no tant.

Francisco González Ledesma. El Baix Penedès.

Valors socials i identitat: una ciutat diversa i integrada.

En relació a la Cohesió Social, la dicotomia que es planteja en la projectació de les ciutats del futur gira al voltant de la INTEGRACIÓ/SEGREGACIÓ. Les ciutats sostenibles seran aquelles que aconsegueixin integrar els diferents grups socials sobre el territori.

Entre les propostes que han sorgit en la comissió encarregada d'analitzar els valors socials i la identitat destaquen:

Fomentar la connexió i actuació conjunta de les entitats locals.
Incorporar experts a les escoles perquè els joves puguin parlar i informar-se.
Donar la benvinguda als nouvinguts d’una manera més directa i personal per tal que coneguin la realitat del Vendrell (drets i deures, on adreçar-se, entitats, costums...) i s'hi integrin més fàcilment.
Cursos de català per a immigrants.
Promoure des de l'Ajuntament la igualtat en drets i deures, per evitar discriminacions, tant dels nouvinguts com dels que ja hi viuen.
Treballar amb les dones immigrants, com a primera font d'educació i socialització, des de les entitats, facilitant la seva integració i la dels fills.
Potenciar les activitats extraescolars com a complement educatiu.
Desenvolupar activitats de trobada i coneixença de diferents cultures.
Potenciar la participació dels immigrants en el teixit associatiu.
Evitar la concentració d'immigrants i gent conflictiva, tant en els llocs de residència com en els centres escolars.
Potenciar mesures formatives-preventives (educadors socials o de carrer, campanyes de conscienciació de l'ús dels espais i béns públics, activitats extraescolars, ajuts municipals lligats a bones conductes...) i sancionadores-repressives (videovigilància, normativa sancionadora -gossos, sorolls, circulació, mobiliari urbà ) per millorar la convivència i la seguretat ciutadana.

Pla estratègic el Vendrell 2010. Propostes de les comissions.

Qüestions:

—1. Descriviu la transformació social que ha tingut lloc al Vendrell en el darrer segle.

—2. Com descriuríeu el paisatge humà del Vendrell en l'actualitat?

—3. En nombrosos mitjans s'ha destacat la importància del teixit associatiu en El Vendrell com un dels elements més valuosos de cara a la integració social. Expliqueu en què consisteix el teixit associatiu del Vendrell i valoreu la seva importància de cara a la integració social.

—4. Feu una valoració de les mesures proposades en el pla estratègic 2010 de cara a la integració social.