| L'estratègia
cultural.
Hi ha una percepció creixent que la
cultura pot ser un avantatge competitiu per a una ciutat.
Un dels indicadors del nivell de desenvolupament d’una societat
pot consistir, perfectament, en la importància que assoleix el
sector de la cultura.
En concret, l’espai cultural del Baix Penedès ha de ser
partícip de les diverses manifestacions culturals que es fan
arreu del país, tant respecte a l’oferta com a la demanda,
i alhora ha d’aportar les especificitats pròpies i característiques
del territori.
La cultura ha de ser enfocada no únicament com a element de
transmissió de coneixements i activitats de creació, sinó
que alhora ha de ser una potent eina d’integració
social, gràcies al paper de cohesió que pot exercir
entre els diferents col·lectius que formen la nostra societat
El Baix Penedès no ha de limitar-se a assumir un paper passiu
centrat en el consum de productes i activitats culturals generats en
altres indrets (una opció en la qual es podria caure arran de
la proximitat a la conurbació de Barcelona), sinó que
també ha de contribuir a l’oferta d’aquests productes,
tant per al consum a la pròpia comarca com arreu.
Hi ha un element que dificulta l'accés a la cultura i en limita
el mercat potencial: és el procés d'adquisició
del gust o dels referents que permeten decodificar l'oferta cultural
(és a dir, comprendre una òpera o poder gaudir plenament
d’una representació teatral), i motivar la demanda per
tal d’incrementar la producció.
Entenem que el cost d'aquesta "culturització" inicial
de la població l'ha de suportar el sector públic i s'ha
de concretar en iniciatives del tipus de promocionar la cultura entre
els joves, la gent gran, o els col·lectius amb dificultats d’inserció
social (visites a teatres, concerts, museus...).
Perspectives
de futur.
En relació amb la cultura es plantegen dos enfocaments:
- una accessibilitat a una oferta de béns
i serveis culturals generalista, que en la mesura que sigui
possible han de prestar-se a la comarca;
- disposar d’una oferta de béns i
serveis culturals de caire més especialitzat (per a
un consum tant dels propis habitants com dels no residents), centrada
en els actius culturals específics de la comarca.
Per tant, cal diferenciar dos enfocaments: el dels drets culturals
dels consumidors (tot entenent que el dret a la possibilitat d’un
consum de béns i serveis culturals és tant exigible com
el dret a la sanitat o a l’ensenyament gratuït), i el de
l’oferta singular del territori (quan parlem de la cultura com
a “marca” dels territoris ens referim a aquesta segona òptica).
Les activitats culturals manifesten unes potencialitats reals per
crear riquesa i llocs de treball per elles mateixes, i unes estretes
vinculacions amb la resta de sectors de l’economia.
La cultura es presenta, així, com un sector més de l’economia
(com ho són el comerç al detall o l’hosteleria)
al marge que disposi d’un pes relatiu major o menor que d’altres.
A més a més, però, la cultura incorpora una característica
que la diferencia d’altres activitats, i és que gràcies
a la seva projecció exterior, la cultura és
una activitat que col·labora a prestigiar els territoris.
Les societats que inverteixen en cultura no treballen únicament
per cobrir unes necessitats de lleure o de gaudi intel·lectual
de la població, sinó que aconsegueixen prestigi
per a les seves comunitats i les situen al mapa, milloren la
formació dels seus treballadors, col·laboren a atreure
inversions foranes i dinamitzen econòmicament els territoris.
La cultura, doncs, és un sector econòmic més que
genera riquesa i llocs de treball i que compta amb un ressò públic
força important. A més a més, en el cas del Baix
Penedès el mercat potencial és considerablement extens,
ja que no només cal comptar amb la població resident (cada
cop més nombrosa, tal com mostren les estadístiques oficials
de població), sinó que també cal tenir present
la població flotant de cap de setmana i el turisme estival.
En aquest sentit, el potencial mercat que representen aquests “clients
estacionals” de cap de setmana (és a dir, els propietaris
de segones residències) s’ha entès en l’àmbit
del lleure nocturn i la restauració, però encara no en
l’àmbit de la cultura.
La cultura és un factor de competitivitat
i un element que proporciona avantatges comparatius als territoris,
en funció de la major o menor oferta. La cultura, en síntesi,
es mostra com un element diferenciador dels territoris i una font de
competitivitat que abasta tots els sectors de l’economia.
El patrimoni cultural permet dotar moltes localitats d'un protagonisme
que repercuteix a posteriori sobre els agents de l'economia local i
sobre la qualitat de vida dels ciutadans. El cert és que "consolidar
el sector de la cultura no només és la manera més
efectiva de millorar la salut cultural de la ciutat, sinó sobretot
és l'estratègia a seguir per dotar la ciutat dels instruments
necessaris per al seu desenvolupament global". (Institut de Cultura,
1998).
La comarca del Baix Penedès ha de saber explotar la seva riquesa
cultural (el xató, per exemple) i patrimonial (el poblat ibèric
de Calafell), i ha de saber transformar el que fins ara només
eren elements d’identitat (la figura de Pau Casals o d’Àngel
Guimerà, per citar només els que són els noms més
destacats) en petits motors del creixement econòmic.
De fet, tres dels quatre elements culturals de referència que
hem seleccionat compten amb una mínima infraestructura que hauria
de possibilitar aquesta tasca de difusió (Auditori Pau Casals,
Centre de Documentació, Estudi i Difusió d’Àngel
Guimerà, i el mateix Poblat ibèric de Calafell).
Però no és suficient amb una oferta cultural singular,
atractiva i de qualitat per generar sinergies sobre l'economia i el
mercat de treball en global, també cal comptar amb una important
tasca de city marketing a fi de vendre les
excel·lències culturals dels territoris.
Cada municipi ha de saber detectar quins són
els seus actius, és a dir, quins són aquells components
de l’oferta cultural amb els quals poden bastir uns productes
de qualitat i, sobretot, diferenciats dels que es poden trobar en el
conjunt de la comarca.
Des de l’òptica del lleure i, en concret, de les activitats
lligades al turisme, cal tenir presents els canvis que es plantegen
a escala internacional i que estan provocant modificacions importants
en aquests mercats. Aquests canvis es concreten en l’increment
sostingut de les pràctiques vinculades al turisme ecològic
i al turisme cultural, les quals progressivament aniran guanyant
terreny a les activitats més habituals al voltant del sol i la
platja, sobretot en indrets amb riquesa patrimonial i natural.
Amb tot, el turisme cultural sovint és una sortida molt interessant
per a les ciutats (turisme urbà) perquè freqüentment
són les que allotgen una part important de l'oferta (museus,
patrimoni arquitectònic, equipaments culturals...).
Estratègia 2010 Baix Penedès. Diagnosi
del grup de treball cultura i formació.
|
