El
Vendrell de fa 50 anys no té res a veure amb el d'ara.
Es tractava d'una localitat petita que basava la
seva funció econòmica en el sector primari i el comerç
i que, pel que fa a l'organització territorial, mantenia unes
relacions de tipus locals i rodals dins el sistema urbà al qual
pertanyia, amb una posició relativament privilegiada com a mercat
comarcal, capital de partit judicial i cruïlla de comunicacions,
factors tots interrelacionats.
A nivell formal, el conjunt urbà era força
compacte, amb un nucli històric per on circulava la saba de la
vida urbana, uns barris marítims encara en procés de formació
i la localitat de Sant Vicenç de Calders encara com a municipi
autònom.
A partir de la segona meitat del segle XX és quan
comença a prendre cos realment la ciutat que avui coneixem. Podríem
dir que s'assenten les bases físiques i es construeix l'esquelet
per al model urbà que ha estat el predominant fins a avui. Les
vitamines i les proteïnes necessàries han estat aportades
per la demanda, de procedència urbana, de residències
secundàries.
El resultat de molts anys continuats d'ingestió
de calories i greixos, sovint empassats massa
ràpid i mal digerits, ha estat la causa de l'aparició
de teixits urbans adiposos mal repartits per tot el cos.
En l'actualitat la moda de les siluetes
urbanes està canviant i es considera que aquests quilos
de més no afavoreixen la perllongació de l'esperança
de vida del conjunt, cosa per la qual es fa recomanable encetar un règim
estricte i anar llimant els sectors més arrodonits a base d'exercici.
Les ciutats estan descobrint que cada cop té menys
sentit considerar-se un món tancat (...)El territori s'encongeix
i la reducció de les distàncies fa que tots els nuclis
s'acostin els uns als altres (...)La primera lliçó d'aquest
fenomen derivat de la globalització és que allò
local pren una gran importància en el món global.
Les decisions de localització de les empreses,
els fluxos de capital, d'informació i d'idees, depenen cada cop
més de la capacitat de singularitzar que tinguin les ciutats
i de diferenciar-se, en base a la qualitat de vida que ofereixen, de
la resta que són cada cop més properes i similars. La
capacitat de ressaltar allò singular junt a una bona convivència
social i qualitat ambiental que cada ciutat pugui oferir és el
que distingeix i puntua els llocs.
La reflexió estratègica es fa, doncs, inevitable:
com volem guanyar-nos la vida, com dissenyar el territori per conviure
amb la resta, què volem deixar als nostres fills... són
temes ineludibles per a l'avenir de qualsevol ciutat.
Una de les vies per al canvi de rumb és
l'aplicació dels principis de la sostenibilitat urbana. Els principis
del desenvolupament sostenible es poden resumir en:
1) Preservació del medi ambient
2) No comprometre la capacitat
de les generacions futures per satisfer les seves necessitats.
3) Mantenir la qualitat de vida (material,
social, cultural, moral, ...)
4) Equitat: la riquesa, les oportunitats i
les responsabilitats s'han de compartir justament entre els països
i els diferents grups socials de cada país, amb un èmfasi
especial en les necessitats i els drets dels pobres i els marginats.
5) Principi de precaució: si dubtem
dels efectes ambientals de qualsevol acte hem d'aplicar aquest principi
i actuar amb prudència.
6) Pensament holístic: per resoldre
un problema de sostenibilitat complex cal que tots els factors que afecten
el problema s'integrin a la solució.
Però posar-la en funcionament és molt complicat,
donat que requereix l'esforç col·lectiu.
De fet, la sostenibilitat dirigida des de dalt es fa difícil
d'entendre. Es tracta, en canvi, d'un procés de debat horitzontal
que pren una direcció executiva de baix a dalt, on la
ciutadania hi participa i l'exigeix, i l'administració bàsicament
supervisa, facilita les coses i dóna exemple. El canvi
cultural és, per tant, imprescindible.
Les accions pilot i els projectes amb èxit poden
influir simultàniament en el posicionament ciutadà cap
a actituds partidàries de la sostenibilitat.
De l'actitud d'anticipació se'n deriven molts
beneficis futurs o com a mínim de pal·liació dels
problemes actuals que no acostumen a passar desapercebuts pels residents
i usuaris de la ciutat.
Es tracta de defugir d'entrar en
el tractament de ciutat "curta de mires"
i merèixer el reconeixement de convertir-se en una
ciutat "oberta de mires". Es tracta
d'emprendre els camins per arribar o acostar-se el màxim a una
ciutat sostenible, oberta de mires que es caracteritzi per ser:
1) Una Ciutat Justa,
on l'aliment, l'acolliment, l'educació, la salut i l'esperança
estan distribuïts equitativament i on tothom participi en el seu
govern;
2) Una Ciutat Bella,
on l'art, l'arquitectura i el paisatge encenen la imaginació
i emocionen l'esperit;
3) Una Ciutat Creativa,
on l'obertura de mires i l'experimentació mobilitzen el potencial
de recursos humans de la comunitat i permeten una resposta ràpida
al canvi;
4) Una Ciutat Ecològica,
que minimitza el seu impacte ecològic, on el paisatge i la forma
construïda estan equilibrats i on els edificis i les infraestructures
són segurs i eficients amb els recursos;
5) Una Ciutat de Contacte i Mobilitat Senzills,
on la informació s'intercanvia tant cara a cara com electrònicament;
6) Una Ciutat Compacta i Policèntrica,
que protegeix el camp, centra i integra comunitats dins veïnatges
i maximitza la proximitat;
7) Una Ciutat Diversa,
on una àmplia gamma d'activitats encavalcades creen animació
i estímuls i nodreixen una vida pública vital.
González Reverté, Francesc. El
Vendrell, de poble a ciutat. Tarragona 2002. Edicions Cossetània.
|
La
Rambla del Vendrell a principis del segle XX
