L'IES Baix Penedès està situat geogràficament al límit sud de la depressió prelitoral catalana, dins l'extensió de la plana del Vendrell, i es localitza en els barris perifèrics de la vila, on hi ha zones residencials envoltades de vinyes.

Anteriorment a l'any 1966, els terrenys que ara ocupa l'institut estaven completament dedicats al conreu, especialment la vinya. En temps remots, quan ni les transformacions agrícoles ni urbanístiques havien afectat aquesta zona, els boscos de pins i alzines i diversos matollars eren probablement els que dominaven aquest paisatge.

Cap al 1966 l'Ajuntament del Vendrell va iniciar gestions per aconseguir que a la vila es poguessin fer estudis secundaris, responent a les peticions de molts pares.
Al 1968 es va aconseguir que es creés al Vendrell una secció delegada de l'Institut de Reus, que es va ubicar a l'escola Àngel Guimerà, que es trobava aleshores on ara hi ha la plaça Pep Jai.

L'any 1970, les gestions fetes per l'Alcalde Casimir Coll van permetre la concessió de l'Institut, que es va construir aquell any. Les terres on s'havia d’instal·lar l'institut van ser despoblades de les vinyes, però als voltants encara es van mantenir.
L'any 1974 es va fer una primera fase d'obres i remodelació de l'edifici, que va permetre fer els laboratoris.

L'any 1976 es va construir la primera pista esportiva que es va mantenir fins al 1995. Per fer aquesta pista van haver d’allisar el terreny traslladant terra de la zona del costat, deixant-la sense els nutrients de les capes externes. No va ser fins l'any anterior a aquest, el 1975, quan aquests terrenys van deixar de ser vinyes per passar a ser un descampat

L'any 1977 es va iniciar un hort com a pràctica de primer de BUP al costat de la pista esportiva, però la poca fertilitat que aquest terreny patia a causa de l'extracció de terra feta l'any anterior va fer una mica dificultós cultivar-hi plantes i vegetals. Actualment aquesta zona és un descampat poc transitat, amb vegetació ruderal i nitròfila i dos arbres supervivents de la primera plantada que s'hi va realitzar.

L'any 1981 es va plantar la pineda de l'extrem de la finca. L'any 1985 es va fer la segona pista esportiva, al costat de la casa assignada al conserge. En aquest cas va ser feta gràcies a l'APA.

L'any 1990 es va dur a terme una amplificació per l'extrem nord, fins al marge de la finca (on actualment hi ha la Biblioteca, les aules d’informàtica i les aules d'artístic)
L'any 1995 es va fer l'actual pista esportiva. L'any 1998 es va edificar la darrera ampliació de l'Institut, que ha restat en la seva situació actual. En aquell moment va ser quan els descampats que envoltaven l'institut en el marge sud van ser incorporats al pati actual. L'any 2001 s'ha acondicionat una parcel·la en l'extrem sud de la finca com a hort escolar.

L’institut actual consta doncs d’un edifici de principis dels setanta que s’ha anat fent gran en dues ampliacions. La primera està annexa a l’edifici vell i la segona és un aulari molt modern que està situat de forma perpendicular a l’antic i connectat per l’exterior i per una passarel.la coberta elevada.

L’edifici antic té planta i pis. L’edifici annex conserva la mateixa distribució. L’edifici més modern té una rampa d’accès a minusvàlids. Les aules són grans i espaioses, amb finestres amples de doble vidre. S'han posat unes persianes enrollables que enfosqueixen molt i hi ha un cert conflicte entre la insolació, la falta de llum, etc.
A l’edifici nou hi ha un gimnàs molt bonic però que no es pot trepitjar amb sabates i per tant no el poden utilitzar com a saló d’actes. El saló d’actes es troba a l’ampliació i està equipat amb un projector multimèdia.

Els lavabos antics van per aixeta de rosca. S'ha optat per tancar gairebé tots els lavabos per evitar que els alumnes s’amaguin a dins i facin destrosses, cosa que havia passat molt en el passat. Ara els alumnes han de demanar la clau al professor.
Hi ha caldera de gasoil amb distribució per radiadors. Hi ha problemes de regulació com a tots els centres. De fet una de les alumnes del centre va fer un estudi molt acurat del tema energètic que va guanyar un premi Cirit.

L'institut disposa de bar-menjador, però no hi ha cuina. L’empresa que ho gestiona és un càtering que porta el menjar. Només es queden a dinar els alumnes que el tenen gratuït perquè baixen dels pobles, aproximadament uns 150. En principi no fan cap mena de recollida selectiva. En el centre tampoc no es fa reciclatge de paper.
El centre té en l’actualitat (curs 2001-2002) 830 alumnes i 83 treballadors entre professors (74), i personal de consergeria, secretaria i serveis


3. ANÀLISI DEL CONTEXT EDUCATIU REFERIT A L’ESPAI I RECURSOS.

3.1 ÚS DE RECURSOS A L’AULA

3.1.1 PAPER.
Existeix una tímida política d’estalvi de paper en el centre que cal millorar substancialment. No hi ha una política de separació i reutilització del paper per les 2 cares. Cal millorar també el sistema de recollida i tramesa de paper per reciclar. En la major part d’aules i instal·lacions les papereres no estan diferenciades. No s’utilitza paper reciclat.

3.1.2 AIGUA.
No es pot avaluar el consum perquè no hi ha comptadors ni rebuts (l’ajuntament s’encarrega directament del pagament, i per tant, el cost per al centre es zero). No existeix cap pla d’estalvi d’aigua en el centre (només la revisió i manteniment de les aixetes per part del personal de neteja).

3.1.3 MATERIAL.
No existeix cap pla ni criteri de centre referit a la utilització de materials potencialment tòxics des del punt de vista ambiental (piles, correctors amb dissolvents, esprais). No es promou tampoc l’estalvi ni el consum de materials ecològics (recargables, reciclables, reutilitzables, que generin la menor quantitat de residus possible). No es facilita la reutilització de llibres d’un curs a l’altre. El centre no té redactades directrius de compra amb criteris ambientals ni de comerç just i sostenible.

3.2 EDIFICI ESCOLAR: ESTRUCTURA.
No hi ha plantes a l’interior de l’edifici escolar.
Deficiències constructives:
- La part antiga presenta finestres de vidre senzill i marc de ferro, amb poca capacitat aïlladora
- Les finestres ventiladores s'obren cap a dins, dificultant la col·locació de cortines o persianes dins l'aula.

3.3 NETEJA I MANTENIMENT
El centre no té redactades directrius referides a la utilització de productes de neteja ni comprova que els productes utilitzats no siguin agressius per a les persones ni per al medi. Els alumnes no participen ni faciliten el manteniment i la neteja del centre. Davant del deteriorament del material i les instal·lacions s’intenta primer reparar i reutilitzar abans que llençar.

3.4 ÚS D’ENERGIA
L’aprofitament de la llum solar del centre és clarament millorable (gestió eficient de persianes i enllumenat). El centre no té criteris referits a l’estalvi d’energia elèctrica. Es freqüent trobar llums oberts que no es fan servir. Els mecanismes establerts de gestió de la calefacció són millorables. El model energètic de l’institut està basat en energies fòssils no renovables. Alguns seminaris utilitzen calefactat elèctric complementari al circuit de calefacció del centre.

3.5 TRANSPORT.
Medis de transport utilitzats pels alumnes del centre: Caminar.....................................56% alumnat
Bicicleta..................................... 0,5 % alumnat
Moto..........................................4% alumnat
Transport públic........................21% alumnat
Transport particular...................19% alumnat

3.6 GESTIÓ DE RESIDUS I PROGRAMES DE RECOLLIDA SELECTIVA
No existeix cap política de reducció de la quantitat de residus produïts. No s’apliquen mesures de recollida selectiva. No existeixen convenis amb l’ajuntament ni amb el consell comarcal referits a la minimització ni recuperació de residus.

3.7 CUINA, MENJADOR I BAR
La gestió d’aquests serveis és conveniada i no existeixen directrius de centre referides a una gestió seguint criteris ambientals.

3.8 VOLTANTS DEL CENTRE. PATIS I HORT ESCOLAR.
La vegetació dels patis està formada principalment per comunitats ruderals i nitròfiles, pròpies de runams, descampats, vores de camins i indrets calcigats, sense cap tipus d’enjardinament.
L’espai enjardinat existent (rengle de moreres, bosquet furtiu, parterres amagats) no gaudeix de cap tipus de manteniment ni es rega mai.
La superfície no pavimentada s’erosiona fàcilment.
Els alumnes no participen ni faciliten el manteniment dels espais enjardinats existents.
Quasi no hi ha cap tipus de mobiliari en els patis del centre, ni papereres ni contenidors de recollida selectiva.
El centre no té cap directriu referida a la neteja i manteniment dels patis de l’institut.
L’hort escolar s’ha recuperat aquests curs 2001-2002. El seu aprofitament és però clarament insuficient al intervenir-hi només alumnes de NEE.
No existeix cap tipus de conveni amb l’ajuntament ni cap col·laboració en relació al manteniment dels patis de l’institut.
En les enquestes realitzades a l'alumnat del centre sobre la situació del pati es valora negativament l'estat de brutícia generalitzat, la manca d'enjardinament i la falta de bancs i papereres.

3.9 ACTUACIONS FORA DEL CENTRE.
No existeix cap política de centre ni cap col·laboració institucional referida a possibles intervencions de l’institut sobre l’entorn immediat (plantades d’arbres, realització de conferències i exposicions, realització d’estudis i treballs de recerca sobre diferents aspectes de l’entorn immediat).