Activitat: ma105
Mates
   
 
     

Les segones residències.

El Vendrell disposa només del 0,5 % de la superfície de la província de Tarragona, el 3,6 % de la població, el 5,1 % del parc d'habitatges i el 7,3 % de les residències secundàries.

Des del punt de vista comarcal, el 4,7 % de la superfície de Tarragona que representa el Baix Penedès concentra el 24 % de totes les residències secundàries de la província.

 

SUPERFÍCIE, POBLACIÓ I HABITATGES AL VENDRELL, EL BAIX PENEDÈS I TARRAGONA, 1991

 

Superfície

%

Població 1999

%

HT

%

RS

%

El Vendrell

36,4

0,5

21.097

3,6

17 .850

5,1

12.893

7,3

Baix Penedès

295,5

4,7

53.436

9,2

54.504

15,6

42.198

24,1

Tarragona

6.253

100,0

580.245

100,0

348.150

100,0

175.609

100,0

HT: Habitatges totals; RS: Residències secundàries Font: González, F. El Vendrell, de poble a ciutat.

 

EVOLUCIÓ DE L'HABITATGE RESIDENCIAL AL VENDREL
1960-1995

 

1960

1970

1981

1991

1995

Població

6121

8.903

11.597

15.415

18.964

Habitatges permanents

1754

1.380

3.314

4.743

6.315

Habitatges temporals

0

3.488

8.051

13.067

13.279

Habitatges totals

1754

4.868

11.365

17.810

19.594

Població/habitatges totals

3.48

1,83

1,02

0,87

0,97

Població/habitatges permanents

3,48

6,45

3,50

3,25

3,00

Habitatges permanents/temporals

-

0,4

0,41

0,36

0,48

Habitatges temporals/totals

-

71,65

70,84

73,37

67,77

Font:Ajuntament del Vendrell / González, F. El Vendrell, de poble a ciutat.

Les dades recollides en les taules es poden representar mitjançant gràfics de barres, de línies, de sectors, pictogrames i cartogrames.

Qüestions:

—1. Utilitza un tipus diferent de gràfic per representar:

  • Les diferents tipologies d'habitatges al Vendrell
  • Les diferències que es manifesten entre El Vendrell, el Baix Penedès i la província de Tarragona pel que fa a % de superfície ocupada per segones residències.
  • L'evolució del nombre d'habitants i d'habitatges al Vendrell entre l'any 1960 i 1995.
  • L'evolució del nombre de segones residències en el mateix període.
  • El nombre d'habitatges totals al Vendrell en els anys recollits a la taula.
 

Es sostenible un creixement sostingut del nombre de segones residències?

Els responsables municipals han interpretat normalment el creixement urbanístic i la proliferació de segones residències com un progrés material, i acostumen a defensar una ideologia del desenvolupament basada en el creixement sostingut (creixement sostingut no és el mateix que creixement sostenible).

Però aquesta transformació ha comportat també la pèrdua de determinats valors territorials i socioculturals difícils de mesurar monetàriament, com la desaparició d'espais naturals, d'elements paisatgístics i patrimonials o de determinats usos del sòl.

Ja fa uns anys que la pèrdua d'aquests elements es valora de manera negativa en relació als projectes estratègics de ciutat.

La difuminació d'aquests valors a escala regional està portant a una revalorització dels elements perduts, que comencen a ser considerats peces generadores de qualitat de vida i de diferenciació i identificació local, de manera que permeten un augment de la competitivitat interurbana.

Ara comença a parlar-se de recuperació, conservació i protecció d'aquestes peces clau, però de manera superficial. La inèrcia de les pràctiques funcionals imperants, en que la urbanització progressiva del territori és una peça clau, no sembla però que es mogui en aquesta direcció.

Les ciutats del futur més equilibrades i de major èxit seran aquelles que s'acostin a la pràctica de la sostenibilitat.

CRBP. Cartografia comarcal Plànol de situació dels districtes i seccions censals. Horitzó 2010  http://www.elvendrell.net/estajt.htm

Qüestions:

—2. Superposa als mapes una quadrícula. Marcant els quadres urbanitzats, calcula el percentatge d'espai urbanitzat i no urbanitzat en les 2 situacions anteriors.

 

Pla Estratègic Vendrell 2010

En la fase d'elaboració del Pla Estratègic del Vendrell 2010, entre les propostes fetes en l'àmbit del planejament urbanístic i sostenibilitat destaquen, en relació a l'espai natural i a l'urbanització, els següents punts:

  • Creació i millora d'espais públics.
    • Més zones verdes. Nou espai verd ubicat al pla de mar.
    • Cobriment de la riera de la Bisbal per guanyar terreny al lleure i l'aparcament.
    • Solució del port esportiu.
    • Millorar accessos façana marítima.
  • Impulsar un nou PGOU que incorpori els conceptes de qualitat, sostenibilitat i equilibri.
    • Normativa d'edificis amb recollida selectiva d'escombraries.
    • Rehabilitació habitatges.
    • Construcció heliport.

També es diu:

El Vendrell és una vila amb un entorn privilegiat.

Al Vendrell tenim un entorn natural molt important que ja està protegit en l'actual Pla General d'Ordenació Urbana, a més d'unes platges excel·lents.

Aquests espais naturals s'han de continuar protegint, conservant i millorant.

Però, a més, també hem de tenir en compte els parcs i jardins del nucli urbà. Durant els darrers anys se n'han creat molts i se n'han dotat d'altres amb jocs i elements lúdics amb l'objectiu de potenciar aquests espais com a punts de trobada i de convivència.

El Pla General actual preveu, per primera vegada, la protecció total d'una gran zona forestal. Aquest espai representa aproximadament un 20% de la superfície total del municipi

L'actual Pla General preveu un 277% més de zones verdes: Aprox. 250 ha (250.000 m2) Antic PGOU(1984) previsió aprox: 90 ha (90.000 m2)

http://www.elvendrell.net/base01.htm

 

Qüestions:

—3. Com explicaries que unes xifres tant optimistes en percentatges tinguin una representació en el mapa de l'horitzó 2010 tant poc favorable als espais no urbanitzats?

—4. Has detectat alguna contradicció en la conversió d'unitats de superfície utilitzades en el text anterior?

Els organismes i institucions que vetllen per a un desenvolupament sostenible proposen una sèrie de mesures en relació a l'ocupació urbana i rururbana de l'espai:

  • No qualificació de més sòl urbà i frenar la creació de noves zones residencials de baixa densitat.
  • Promoció del model de ciutat compacta i diversa. Abandonar el model de continuum urbà.
  • Districtes urbans complexos, de qualitat i eficients en funcionament.
  • Mantenir la polivalència ecopaisatgística.
    • Mantenir i millorar el mosaic de conreus, bosquines, closes i pastures.
    • Evitar la dilapidació d'espai per infraestructures escampades laxament pel territori.
  • Millorar el sistema d'àrees naturals i corredors biològics.
    • Ampliar les àrees naturals protegides. Fusionar àrees separades.
    • Garantir un grau de protecció mínim de les àrees intersticials no protegides.

    Font: Atlas ambiental de l'Àrea de Barcelona. Balanç de recursos i problemes.

 

Qüestions:

—5. Compara les mesures proposades, en relació als espais naturals i a la urbanització del territori, en el Pla estratègic del Vendrell, i les recomanacions recollides en l'atlas ambiental de l'Àrea de Barcelona exposades en el text superior.

  • Es parteix del mateix concepte de sostenibilitat?
  • Coincideixen gaire?
  • Penseu que el mapa estratègic del
  • Pla General d'Ordenació Urbana del Vendrell és un bon exemple de desenvolupament sostenible?


 

 

 

 
 

 

 

Ortofotomapa. Vista del Vendrell. Font: ICC

Ortofotomapa. Vista de Sant Salvador. Font: ICC

 

 

Ortofotomapa. Vista del Vendrell. Font: ICC