| El
relleu del Penedès
El Penedès és l’extrem meridional
de la Depressió Prelitoral Catalana. Està limitat per
2 serres paral·leles que corren de NE a SO: el Massís
del Garraf (altitud aprox. 600m) i la Serralada Prelitoral, entre el
Montmell i Montserrat (fins a 1000m).
Entre les dues es troba una extensió de terres
relativament planes, la Depressió del Penedès, amb altituds
entre els 100 i 300m. És una depressió fèrtil que
fa de corredor de pas entre el N i S de Catalunya
La Serralada Prelitoral
L’alçada mitjana de les muntanyes és
d’uns 700-800m, amb una amplada d’uns 8-10 Km. Són
serres suaument ondulades alternant amb depressions de 2-3 Km d’amplada
situades 200-300m per davall de les serres, i on es situen els conreus
i els petits pobles.
Es caracteritzen per un sòcol paleozoic, format
per granits, pissarres i esquistos recobert per materials secundaris
i terciaris, bàsicament calcaris, amb capes intercalades més
impermeables d’argiles i gressos. Aquestes capes formen una sèrie
regular i paral·lela de plecs alineats NE-SO. En els anticlinals
afloren les calcàries, formant carenes ondulades i esquerpes
per la duresa de la roca (Font-Rubí, Puigfred, Miralles, Orpí).
Entre elles s’estiren les depressions sinclinals,
formant àmplies valls estructurals allargades de NO-SE ocupades
per terrenys tous margosos (Pontons, Plana d’Ancosa, Mediona,
La Llacuna)
Les parts superiors dels plecs que formen les muntanyes estan cobertes
de boscos, mentre que les parts més baixes es dediquen als conreus,
especialment de vinya.
Les aigües primer drenen per ondulacions anticlinals
cap a les fondalades seguint la xarxa dirigida NE-SO (condicionada per
l’estructura). Però existeixen dislocacions N-S que obren
pas cap a la plana del Penedès (el riu Foix a Pontons, el Bitlles
a Mediona, l’Anoia a Capellades).
La Serralada Litoral
Vora el mar hi ha una segona renglera de muntanyes més
baixes: el Garraf, l'Ordal, Olèrdola i Puig de l'Àliga.
Són relleus formats al mateix temps que els de la Serralada Prelitoral,
plegats durant el Moviment Alpí.
Els materials que formen aquestes muntanyes són
molt calcaris, per això tenen tons grisos i blanquinosos. L'aigua
de la pluja ataca les parts més altes formant rasclers i s’infiltra
per forats i escletxes. Sense aigua, el sòl queda sec. L'aigua
que es filtra provoca una circulació subterrània, originant
avencs i dolines.
És un massís compacte, sense depressions,
amb poca xarxa hidrogràfica. L’origen de la morfologia
karstica va tenir lloc en temps miocènics, amb un clima més
càlid i humit que l’actual. Es van formar algunes depressions
de dissolució (poljés) però van quedar fossilitzades
pels dipòsits miocènics que van envair la part baixa del
massís (poljé fòssil de l’Ordal).
El massís té alguns illots amb conreus i
pobles (Olesa de Bonesvalls, Olivella, Ordal, Canyelles) entre un marc
rocós
El poblament és escàs perquè hi manca aigua, això
no obstant els conreus van escalar les vessants quan a finals del segle
passat la fil·loxera va atacar la vinya a França i els
vins catalans es pagaven a bon preu. Avui encara es poden veure, en
forces indrets, marges abandonats de les antigues vinyes
El Garraf arriba fins al mar, on forma una costa alta,
amb penya-segats de cent metres d'alçada. Durant molts anys el
Garraf va ésser un obstacle insuperable que barrava el camí
de la costa i obligava el viatger a passar a través del Coll
de l'Ordal.
La Depressió del Penedès
Entre les dues carenes s'estenen terres relativament planeres,
conegudes per depressió, perquè no es tracta d'una vall
sinó de terres enfonsades, fallades al final del moviment Alpí.
Formen un rectangle allargat NE-SO de 30 Km d’allargada
i 15-20 d’amplada. Destaquen alguns relleus sobresortints de roques
dures, formant un relleu aturonat per la incisió profunda d’una
xarxa fluvial molt ramificada. La natura argilosa d’alguns materials
origina formes erosives en bad-lands, com en el cas de Piera.
Aquestes terres van restar molt temps cobertes per les
aigües, fins que es van omplir amb materials continentals, que
arrossegaven els rius, o amb materials marins.
Al Vallès i a l'Alt Penedès les terres formades per sedimentació
(continentals) són profundes i variades, amb molta argila (els
sediments miocènics arriben fins a 1500 m de potència).
Al Baix Penedès, que era el lloc on les aigües eren més
profundes, els materials dipositats són en gran part d'origen
marí i tenen menys potència.
En conjunt la plana penedesenca està com una mica
arrodonida. Això fa que una vessant s'inclini cap a la vall de
l'Anoia, mentre els rierols de l'altra s'escorren vers la banda del
riu Foix.
El fet que la Depressió del Penedès sigui una plana extensa,
fèrtil i un corredor de pas entre Barcelona i Tarragona ha afavorit
el seu poblament.
La Plana Litoral
Vora la costa, passat l'obstacle del Garraf, s'obre la
Plana Litoral. La seva amplada és irregular: 4 Km. a Sitges i
10 Km. a Vilanova. Els materials portats pels rius que baixen de les
muntanyes litorals vers el mar i els materials acumulats pels corrents
marins han format aquesta plana estreta. A la vora del Vendrell s’ajunta
amb la Depressió Interior. En terrenys miocènics es troben
alguns bancs calcaris més durs, que formen petits promontoris
costaners (Calafell, Berà, Torredembarra).
- DD.AA. Geografia de Catalunya. Volum II. Penedès
i Garraf. Ed. Aedos.
- Benejam, P.; Farré, J. El Penedès.
Dossiers Rosa Sensat. AAPSA. Barcelona, Ed. Rosa Sensat. 1980
- Tineo, J.A.; Rossaud, J. Les comarques de Catalunya.
Garraf i Baix Penedès. Barcelona, Ed. Blume. 1984.
- DD.AA. Coneguem la comarca. El Baix Penedès.
Centre de Recursos Pedagògics del Baix Penedès. 1991.
- González Ledesma, F. El Baix Penedès.
Barcelona, Ed. Dissenys Culturals. 1994.
|
