Activitat: so104
Socials
   
 
     

La urbanització del territori i les vies de comunicacions

Mapa de superfície urbanitzada i vies de comunicació. Zona del Vendrell.
 

 

Evolució comparativa de la construcció d'habitatges, 1991-2000, al Baix Penedès Distribució comparativa de la superfície (%) al Baix Penedès

Text 1. Els nusos de comunicacions del Vendrell

El Vendrell s'ha convertit, per a la gent de la carretera, en el símbol de la pressa. Es una qüestió de carreteres.

El Vendrell és el punt desllorigador d'una creu d'itineraris, concretament de quatre carreteres fonamentals: la de Vilafranca-Ordal-Molins de Rei-Barcelona; la de Vilanova-Sitges-Castelldefels-Barcelona; la de Tarragona-València i la de Valls-Montblanc, camí de Lleida.

Tothom que circula de Barcelona a Tarragona, o a l'inrevés, hi ha un moment que es planteja la tria: per la costa o per l'interior. El Vendrell és qui dóna o qui recull les cartes d'aquest joc, i és curiós que aquesta plataforma de distribució estigui situada en una de les comarques més estretes de Catalunya.

Aquesta funció vendrellenca és tan activa que tothom està pendent del Vendrell -de si ja hi som, si ja es veu el campanar- i gairebé ningú no sap, o no recorda, que això és el Baix Penedès.

L'automobilista, quan és aquí, més que la ciutat mira el seu rellotge, i calcula com va de temps, i quan arribarà a Tarragona o a Barcelona. Per això deia que el Vendrell s'ha identificat amb la pressa, i per això, també, ben poca gent s'hi atura.

Josep Mª Espinàs. Les comarques del Principat. Ed Blume, 1978

Text 2. La urbanització devora l'espai.

«El litoral balear va ser el primer en el qual es donà la proliferació de blocs d'apartaments, discoteques, guinguetes i altres formes d'alteració d'un paisatge meravellós, i això ha fet encunyar el terme balearització.

Es tracta d'una banalització del litoral: la diversitat paisatgística i cultural d'abans desapareix, una platja o una ciutat turística d'un país no són diferents d'una platja o d'una ciutat de qualsevol altre, ni tan sols per la gastronomia, els souvenirs, les activitats de lleure o la llengua que parlen turistes i autòctons.

Aquesta uniformització suposa un empobriment també des del punt de vista de l'entorn, i a més genera problemes de temporada que poden ser greus (la manca d'aigua o la seva salinització, o bé l'augment de la contaminació) i que es poden fer crònics».

...Una visita en ple agost de 1995 al litoral alacantí (la Marina meridional, l'Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura) m'ha esverat... Els nuclis urbans estan literalment ofegats, envoltats per centenars d'urbanitzacions, els noms de les quals han exhaurit totes les permutacions possibles dels mots platja, mar, sol i algun altre.

Aquests nuclis d'habitatges d'arquitectura típicament mediterrània (colors clars -blancs, cremes-, força finestres i arcades, i teulades rogenques, generalment adossats, amb piscina comunitària i amb un mínim jardí testimonial, curull de palmeres i cactus), s'estenen com gegantines colònies zoològiques sorgides de la clonació infinita d'un parell o tres de models bàsics i cobreixen tots els relleus del litoral i del rerapaís, fins a arribar a tocar d'Oriola, Elx i Crevillent. (...)

Si el tret distintiu de la balearització és l'ocupació vertical del sòl per edificis d'apartaments, l'alacantització (un altre neologisme que em permeto d'encunyar i de definir) seria l'ocupació horitzontal ad infinitum per cases unifamiliars i edificis adossats.

Ambdues són pràctiques nefastes que algun dia no llunyà, quan els recursos necessaris per al funcionament d'aquests habitatges siguin encara més escassos, o quan la dependència del nostre país del turisme vagi de baixa, haurem de lamentar.

Els parcs urbans rai, que es poden regar amb aigua més o menys depurada. Però amb quina aigua ompliran piscines i cassoles?

“Trossos de natura inacabats” Joandomènec Ros, 1997.

L’expansió residencial com a principal problemàtica

L’expansió constructiva principal arrenca dels anys 60, amb la urbanització de les zones de costa, que no s’ha deturat i que ha tingut el punt culminant a inicis dels 70 i finals dels 80.

Bona part dels habitatges són secundaris, amb uns nivells d’ocupació molt concentrats en poques dates a l’any, la qual cosa comporta haver de dotar d’ infraestructures i de serveis importants extensions urbanes –o, més aviat, periurbanes- que no en fan un ús continuat.

Aquesta realitat ha tendit a configurar un model extensiu d'ocupació humana sobre el territori, i ha ocasionat problemàtiques tan greus com infradotació d’infraestructures i de serveis, o la destrucció d’espais agraris o d’un cert interès natural: existeix el risc de posar en perill el principal recurs de la comarca, que no deixa de ser el mateix territori.

La construcció: motor econòmic de la comarca.

La construcció es confirma com un dels fonaments clau de l’economia comarcal.

El cens de l’habitatge parlava d’un increment de 20.000 habitatges familiars en el període 1981-1991, i en el global els habitatges secundaris passaven a significar el 77% del total. El cens de l’habitatge del 1991 registrava 42.000 habitatges secundaris per només 12.000 de principals.

La comarca es mou en el darrer decenni entre els 1.500 i els 2.000 habitatges finalitzats. Cal indicar que el 2000 es van acabar 2.003 habitatges.

 Pla estratègic 2010. Baix Penedès

Les unitats territorials

Estructurar el territori respectant la realitat geogràfica i ecològica obliga a mantenir una mida funcional de cada unitat territorial.

S'hauria de garantir un equilibri territorial entre àrees molt explotades, poc explotades i lliures d'explotació, a fi de garantir la desitjable diversitat ecològica dins del medi físic. Aquestes tipologies ecopaisatgístiques que cal ordenar, conservar i potenciar són:

  • Grans masses forestals de les serralades.
  • Grans extensions agrícoles.
  • Corredors biològics de les valls fluvials.
  • Mosaics agrícoles i forestals.
  • Fils articuladors naturals que penetren en sistemes urbans i connecten amb els parcs urbans.
  • Espais naturals i agraris que separen els municipis i els hi donen individualitat.
  • Illes verdes dins la ciutat compacta.

Si continua la fragmentació, la funció pròpia de cada unitat deixa de ser viable y el territori es converteix en retalls d'espais marginals triturats entre carreteres, urbanitzacions i altres infraestructures.

Propostes sobre l'ocupació urbana de l'espai.

Entre les propostes orientades conservar, corregir i millorar l'estructura territorial destaquen

  • Concentrar les infraestructures i corredors viaris i frenar la construcció de noves zones residencials de baixa densitat.
  • Promoure un model de municipi compacte i divers.
  • Manteniment i millora de la diversitat ecopaisatgística del territori: conreus, pastures, boscos, etc.
  • Millora del sistema d'àrees naturals i corredors biològics:
    • Ampliar les àrees naturals protegides i fusionar-ne algunes actualment separades.
    • Garantir un grau de protecció mínim a les àrees intersticials no protegides.

Propostes incloses en "L'Atles Ambiental de l'Àrea de Barcelona". 2000. Ed Ariel


Ocupar totalment l'espai és tan improcedent i absurd com anar ampliant les graderies d'un estadi a costa del terreny de joc.!!!!!!!

Qüestions:

—1. Imprimiu el mapa de zones urbanitzades i vies de comunicació de l'inici de la pàgina (si cliqueu sortirà en format gran).

  • Localitzeu els principals nuclis de població representats en el mapa.
  • Localitzeu les principals vies de comunicació que es concentren en la zona del Vendrell.
  • Incorporeu al mapa les noves infraestructures viàries recents.

—2. Feu una valoració de l'ocupació del territori en la zona del Vendrell.

—3. Identifiqueu les principals unitats ecopaisatgístiques que es poden trobar. Feu una comparació del pes de les diferents unitats a Catalunya i al Baix Penedès.

—4. Quin model d'ocupació (compacte/difús) predomina?

—5. Són aplicables al Baix Penedès els termes "balearització" i "alacanització"?

—6. Perquè l'expansió residencial és alhora el principal motor econòmic de la comarca i un greu problema territorial?

—7. Quines actuacions poden ajudar a alleugerir els problemes ambientals d'ocupació del territori?

—8. Visiteu les pàgines d'enllaços proposades. Busqueu propostes relacionades amb la urbanització del territori i les infraestructures. Què destacaríeu de la visió de futur que ofereixen les institucions i col·lectius visitats?

—9. Ser un nus de comunicacions no vol dir estar ben comunicat si no es disposa de vehicle propi o si molts trens no s'aturen. Realment està ben comunicat El Vendrell? Feu una valoració de les possibilitats d'arribar o sortir del Vendrell utilitzant transports públics.

 


 
 
 

Segons el PTGC (Pla Territorial General de Catalunya), l'any 2026 totes les zones planes de Catalunya estaran urbanitzades.

Com a línies bàsiques que afecten el Baix Penedès, considera:

  • el sistema urbà del Vendrell ha de ser un nexe d’unió o ròtula entre el sistema central de Barcelona i l’àmbit funcional del Camp de Tarragona.
  • en el cas de la línia litoral, es tractaria d’aplicar polítiques de desenvolupament de qualitat i d´estendre les àrees d’activitat a l’interior.

 
 

Ortofotomapa del Vendrell. Font: ICC

 

 

 

Ortofotomapa urbanització Oasis. Font ICC

 

 

Vista del Vendrell des del Puig.

 

Ortofotomapa de la zona marítima del Vendrell. Font ICC

 

 

Vista del Vendrell des de Sant Vicenç

 

 

Vista de Comarruga des del coll de Calafell.

 

 

Ortofotomapa de la zona de Segur de Calafell

 

Barri del Cintoi. Al fons l'urbanització Oasis i Baronia.

 

Vista del Vendrell des de l'institut

 

En Matthew Tree, en el seu llibre
"CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix" queda esgarrifat del municipi del Vendrell i de les seves comunicacions utilitzant transport públic.
 

Enllaços d'interès: