Definició de paisatge

El concepte de paisatge és un terme que es pot enfocar des de molts punts de vista:

• d’un punt de vista de percepcions (sensacions i records d’una experiència perceptiva des d'un indret d'observació),
• des d’un punt de vista estètic (armoniosa combinació de formes i colors del territori),
• des d’un punt de vista cultural (escenari on té lloc l’activitat humana) o
• des d’un punt de vista ecològic/geogràfic (conjunt d’interaccions entre les roques, l’aigua, l’atmosfera, la vegetació, la fauna i l’activitat humana en un espai determinat).

Els canvis en el paisatge

El paisatge canvia al llarg del temps per causes lligades a fenòmens naturals (canvis estacionals, dinàmica geològica, successions ecològiques, catàstrofes) o per l’acció humana, que ha transformat el medi natural al llarg de la història, modelant-lo i ordenant-lo a la seva conveniència.

Les activitats que incideixen en la transformació del paisatge són l’agricultura, la urbanització, les obres públiques, especialment la xarxa de transports, la indústria i les infrastructures turístiques.

En l’actualitat aquesta acció transformadora es troba molt accelerada per l’explosió demogràfica, les migracions rurals, els nous estils de mobilitat, basats principalment en l’ús de vehicles privats, i les potencialitats lligades al desenvolupament de les noves tecnologies.

La valoració del paisatge

La valoració dels humans del paisatge també ha variat al llarg de la història, passant de ser el medi absolut on es desenvolupava la supervivència, a ser un medi hostil, salvatge i llunyà, del que els humans es protegien amb les cases i ciutats (i del que reproduïen els aspectes positius en jardins interiors).

En l’actualitat el paisatge és valorat com un recurs que cal protegir i conservar, i cada cop és major la demanda de zones que produeixin sensacions de pau, tranquil·litat i bellesa estètica.

El paisatge s’ha convertit així en un recurs i patrimoni cultural que convé gestionar racionalment.

La seva valoració estètica i ambiental ha augmentat. S’imposa ara una planificació i ordenació del territori que compagini el seu ús, la seva conservació i la seva reproducció, corregint i evitant desequilibris i impactes relacionats amb la gestió del sòl.

Aplicacions dels estudis sobre paisatge

Els estudis de paisatges tenen diverses utilitats pràctiques:

• Aplicacions a estudis de planificació del territori: Serveixen per determinar la major o menor aptitud de diferents zones per a sustentar diferents activitats (capacitat) i per a suportar conseqüències adverses (impactes)
  
  
  

• Avaluacions d’impacte ambiental: L’estudi de projectes que poden produir impactes sobre el medi ha de determinar, mitjançant l’anàlisi acurat del paisatge i les simulacions, valoracions de la conveniència del projecte i la viabilitat de les mesures correctores que podrien mitigar els possibles impactes detectats.

• Recuperació de zones alterades: Els estudis de paisatge proporcionen eines per a recuperar diferents terrenys afectats per impactes, promovent la remodelació topogràfica i la instauració d’una nova coberta vegetal.

Estudis de paisatge. Metodologia.

La metodologia aplicada a l’estudi dels paisatges es correspon perfectament a les seqüències aplicades a qualsevol estudi científic, amb notables similituds amb els procediments mèdics:

1.- Anàlisi del paisatge.
L’estudi d’un paisatge comença amb l’anàlisi dels elements naturals (situació, relleu, geologia, clima, aigua, sòl, vegetació, fauna) i dels elements antròpics (infrastructures, usos del sòl, explotacions, dades demogràfiques, socioeconòmiques, culturals, etc.)
L’objectiu és detectar els elements visuals bàsics que el formen, les seves funcions i les seves interrelacions.

L’anàlisi del paisatge s’estableix a través de 3 fases:

• Anàlisi dels elements visuals bàsics (so106a).
  • Forma: Volum o superfície dels objectes. La seva dominància els fa destacar més o menys. També la geometria, l’orientació, etc.
  • Línia: Siluetes, fronteres, límits, camins reals o imaginaris que es perceben.
  • Color: La combinació de colors determina qualitats estètiques i contrastos visuals. Es diferencien colors càlids o freds, tonalitats clares o fosques, més o menys brillants.
  • Textura: Agregació de formes i colors que es percep com una variació irregular d’una superfície contínua. Pot tenir granulositat fina o gruixuda, ser més o menys densa i regular, tenir contrast intern...
  • Escala: L’observació s’estableix sempre en relació a coses de mida coneguda.
  • Espai: En l’organització tridimensional de l’espai es poden diferenciar panoràmiques, espais tancats, focalitzats, amb domini d’elements singulars, etc.
  • Factors que modifiquen la percepció: La percepció es pot veure modificada per la visibilitat temporal, la distància, la posició de l’observador i les condicions atmosfèriques
    
• Anàlisi dels components del paisatge. (so106c)
  • Components abiòtics (relleu, geologia, aigua, aire)
  • Components biòtics (comunitats vegetals, distribució, densitat, fauna)
  • Components antròpics o artificials (usos del sòl, construccions puntuals, vies de comunicació, construccions superficials extenses, etc.)
    
• Anàlisi de dinàmica. (so106b)
  • Reflexions sobre la funció de cada element del paisatge.
  • Descobrir relacions entre els diferents elements.
  • Buscar pistes de canvis.
  • Descripcions comparatives.
  • Anàlisi de l’evolució fins el present.

2.- Diagnosi.
Descripció de l’estructura i el funcionament del paisatge. Determinació de la seva qualitat i la seva fragilitat visual, així com de les potencialitats del seu ús per a diversos fins.

La qualitat visual (so106d) depèn de 3 aproximacions al paisatge:

• Qualitat visual intrínseca: Atractiu visual derivat de la percepció dels elements del paisatge (morfologia, vegetació, aigua, etc.)
• Qualitat visual de l’entorn: Valoració de l’observació d’elements situats a 500-700m i del seu atractiu.
• Qualitat del fons escènic: Valoració del fons visual de cada punt, que és major des de punts elevats.

La fragilitat visual (so106d) és una mesura del potencial del paisatge per absorbir pertorbacions o modificacions sense patir deteriorament de la qualitat visual. Depèn de 3 tipus de factors:

• Fragilitat dels factors biofísics. Depenent de la densitat de la vegetació, de l’alçada, la diversitat, el contrast cromàtic, l’estacionalitat, el pendent, la orientació. A major diversitat i complexitat d’aquests factors menor serà la fragilitat visual.
• Fragilitat dels factors morfològics. Depenent de l’amplitud de la conca visual, de l’orientació i de l’altitud, variarà la fragilitat.
• Fragilitat dels factors històrics-culturals. La proximitat a punts d’interès especial i l’accessibilitat a aquests indrets determina una major fragilitat paisatgística.

3.- Previsió de la seva evolució.(so106e)
L’objectiu bàsic consisteix en fer una predicció dels canvis futurs i orientar les actuacions actuals i futures sobre el paisatge.

4.- Prevenció d’impactes.
Es tracta de proposar una gestió adequada per tal d’evitar els impactes previsibles de futures actuacions.

5.- Correcció d’impactes ambientals (ce114, la vegetació i l'ordenació del territori).
Conjunt de propostes i actuacions que han de fer possible la recuperació de paisatges alterats o la millora i correcció d’actuacions previstes sobre el territori.