La qualitat del fons escènic, al situar-se l'observació en un punt elevat, és força alta. En una panoràmica profunda de desenes de quilòmetres destaquen els cingles i els relleus per sobre de la plana.

La qualitat visual de l'entorn, si es té en compte l'atractiu dels elements situats a 500-700m, es veu alterada per la disseminació d'un paisatge d'urbanització difusa en mig del bosc, fet que fa perdre, degut al trencament del verd harmònic del bosc, certa qualitat estètica i paisatgística.

La qualitat visual intrínseca, basada en l'atractiu visual derivat de la percepció de tots els elements del paisatge (morfologia, vegetació, edificis, etc.) és força elevada, destacant un element arquitectònic de gran valor en primer pla (l'edifici del museu "Molí de la Vila") amb un fons escènic de gran profunditat en què ressalten els elements del relleu i les taques de vegetació.

La fragilitat visual dels factors biofísics és força elevada, tal com es pot apreciar per l'impacte visual de la urbanització difusa i les línies d'alta tensió a una profunditat mitjana.

L'amplitud de la conca visual és força elevada i la fragilitat dels elements morfològics (la plana i els diferents cingles que l'envolten) es veu intensificada en aquells indrets més planers on l'activitat humana concentra les seves modificacions del paisatge natural.

La fragilitat dels factors històrics-culturals es posa de manifest pel poc atractiu arquitectònic dels blocs de pisos que envolten l'edifici del museu "Molí de la Vila".