| Els primer vestigis d'assentaments humans al Baix Penedès van ser trobats el 1953 pel professor Pericot a la Cova de l'Os, prop de Calafell, i es creu que tenen entre 7.000 i 10.000 anys. També hi ha coves amb vestigis a Albinyana, El Montmell, Calafell, Cunit i La Bisbal del Penedès. Ara bé, si fugim dels estudis arqueològics, evidentment especialitzats, i anem cap a la història més popular i assequible, els indicis importants els hem de trobar a l'època romana. Indicis ben visibles, per cert. Pel Baix Penedès passava la Via Augusta, principal comunicació de Roma amb l'imperi del sud, la fita més notable de la qual és l'Arc de Barà, pertanyent al Tarragonès. Tot el camí ens parla d'història, i qualsevol persona una mica reflexiva s'ha de preguntar per força què ens dirien les velles oliveres si poguessin parlar. En honor a la veritat s'ha de dir que la immensa majoria dels visitants d'avui, concretament els de l'estiu, no es miren les oliveres, sinó els rètols dels restaurants. Els documents escrits ens parlen d'una comarca que a partir del segle X apareix molt despoblada i sota el domini més o menys incert dels comtes de Barcelona. Naturalment, no es pot parlar solament del Baix Penedès, sinó de tot el conjunt de comarques que avui dia l'envolten. De fet, els comtes de Barcelona volien estendre el seu domini a totes les terres compreses entre el Llobregat i el Gaià. Fites importants d'aquella època són les romanalles dels castells de Santa Perpètua i Saburella. Estem parlant de terres amb molt poca població i castigades pels sarraïns, on sembla que la vida no havia de ser gaire confortable. Per això no sembla gens estrany que l'any 974 el bisbe Vives de Barcelona, atorgués determinats privilegis als qui tinguessin el coratge de conrear totes aquelles llunyanies. Naturalment, si un bisbe hi posava cullerada era perquè hi havia un poder episcopal, o més ben dit dos poders episcopals, el de Barcelona i el de Tarragona, els límits des quals, força discutits, no van quedar fixats fins a època ben tardana, concretament fins el Concordat del 1957, que va significar una pèrdua de terreny -i d'ànimes- per a Barcelona. Aquesta visió d'una terra de pas, sotmesa a guerres, no gens poblada, discutida i de límits polítics i eclesiàstics incerts, ens dóna una imatge històrica de comarca feta pels aventurers, castigada i fronterera. Francisco González Ledesma. El Baix Penedès. |
|
| *Els béns culturals d'interès nacional (BCIN) són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l'Administració de la Generalitat, que els ha d'inscriure en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, es classifiquen en: monument històric, conjunt històric, jardí històric i lloc històric. |
|
—1. Localitzeu en un mapa del Vendrell els diferents bens d'interès històric. Dissenyeu l'itinerari que podrien seguir uns potencials usuaris del turisme cultural del Vendrell. Analitzeu els següents aspectes a tenir en compte:
—2. Elaboreu un document explicatiu dels diferents bens d'interès històric del Vendrell i del seu voltant, caracteritzant els aspectes mes destacables. —3. En quin estat de conservació es troben? Què cal fer per conservar i potenciar els bens d'interès històric? —4. Quins vestigis han quedat de l'època en que la zona del Vendrell era "terra de pas, sotmesa a guerres, no gens poblada, discutida i de límits polítics i eclesiàstics incerts"? |
|
||||
| El jaciment Ibèric de les guàrdies: | ||||
| Com a conseqüència de la construcció de l'autopista Pau Casals es va descobrir un jaciment Ibèric (jaciment de les guàrdies). Les restes excavades es van col·locar en un "monument" que es va construir en la zona del Camp de França, a costat de la carretera de Sant Vicenç. Constitueix un dels pocs jaciments arqueològics que documenta la transformació del ferro, des de la mineria a la siderúrgia, durant l'època Ibèrica. |
||||
 |
||||
 |
||||
| Arc de Barà | ||||
 |
||||
 |
||||
| Torre del Botafoc | ||||
 |
||||
| Torre del Botafoc | ||||
 |
||||
| Torre del Puig | ||||
 |
||||
| Esglèsia del Vendrell | ||||
