La distribució espacial dels immigrants

"Una qüestió relacionada amb les migracions estrangeres que preocupa la societat d'acollida, des dels planificadors urbans fins a la gent del carrer, és la distribució espacial dels immigrants i la forma d'agrupament que pren, ja sigui amb tendència a la concentració o bé a la dispersió i la barreja.

La temàtica de la concentració espacial, molt lligada a la qüestió de l'habitatge, és subratllada en molts llocs perquè pot arribar a augmentar la visibilitat de determinades zones urbanes i, en els casos extrems, impregnar-li un caràcter de gueto.

Normalment es parteix del fet que la segregació espacial pren connotacions negatives per al funcionament urbà i són entesos com a espais de perillositat social. El debat sobre aquest tema té molts més matisos.

Els especialistes consideren fonamental saber si l'agrupament d'una comunitat respon a un desig de la minoria ètnica o bé hi ha raons socioeconòmiques de fons que la impulsen cap a aquesta opció.

La qüestió central a plantejar-se seria, doncs, si els col·lectius implicats desitgen viure junts o no poden fer cap altra cosa; si es tracta d'un projecte propi o d'una estratègia defensiva.

La causalitat que motiva els membres de certes comunitats ètniques a viure junts pot ser molt variada: manca d'ingressos que obliga a refugiar-se en zones d'habitatge barat; manca de xarxes de relació amb la població local que faciliti la recerca d'allotjament en altres zones; discriminació dels propietaris d'habitatge; accions institucionals que tendeixin a agrupar determinades comunitats i a separar-les de la resta de la societat; desig d'autoprotecció davant actituds racistes o per preservar les pautes culturals pròpies.

Per tant, cal entrar a valorar per a cada cas específic fins a quin punt l'agrupament significa un deteriorament de la compacitat i varietat urbana, i fins a quin punt respon a una estratègia d'inserció en la societat local d'una minoria, tàctica basada en la potenciació de lligams de solidaritat i xarxes de relació que difícilment es formarien en una situació de dispersió espacial de la comunitat en qüestió. En tot cas, allò important és atacar els mecanismes que entorpeixin l'accés a l'habitatge digne, fomentin la discriminació, els abusos dels propietaris i la pobresa endèmica (Colectivo Ioé, 1999).

En el cas del Vendrell, i segons les dades padronals existents, la situació de segregació urbana és moderada. Els immigrants estrangers es distribueixen per tots els districtes i seccions del municipi, encara que no ho fan en la mateixa proporció."

González Ledesma, Francesc. El Vendrell, de poble a ciutat. Tarragona 2002. Edicions Cossetània.