La construcció d'habitatges i el moviment humà i econòmic que arrossega és la característica més important del desenvolupament urbà contemporani del Vendrell.

Si haguéssim de recórrer a una imatge gràfica per exposar en pocs mots la història urbana recent del Vendrell diríem que en el paisatge urbà vendrellenc els hotels i els casals noucentistes d'estiueig deixen pas a les casetes unifamiliars de vacances i, posteriorment, a les adossades.

El Vendrell turístic tradicional de vacances de barri i veïnatge cedeix el seu espai a un nou tipus d'activitat centrada en l'oferta d'allotjaments, en la construcció i la promoció immobiliària per a usos turístics i pseudoturístics.

Si el sector immobiliari i la construcció són dos dels sectors que més participen en la dinàmica econòmica del municipi, s'entén fàcilment que el recurs fonamental per alimentar aquest tipus d'activitat sigui el sòl. Els terrenys amb potencialitat urbanitzable esdevenen el combustible, no l'únic però sí el més important, que alimenta el sector immobiliari.

En el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) vigent es distingeixen 75 sectors urbans, dels quals una mica més de la meitat constitueixen sectors residencials amb presència important o predominant de segones residències.

Aquests sectors, que ocupen la major part de la superfície urbanitzada municipal, concentren també la majoria del parc d'habitatges del municipi. D'altra banda, prop d'una vintena d'aquests sectors no formen part de la ciutat nuclear i queden relativament desconnectats i a uns centenars de metres, o fins i tot quilòmetres, dels nuclis cèntrics urbans, és a dir, d'allí on hi ha la majoria de serveis i comerços.

La superfície total d'algunes de les urbanitzacions del municipi superen les gairebé 47 ha del nucli històric del Vendrell. Les 75 ha del barri històric més l'eixample també queden petites en comparació al conjunt de la superfície de les urbanitzacions.

El Vendrell finisecular encara el segle XXI des d'un nou punt de vista. El creixement residencial, tot i no aturar-se, s'està reconduint cap a nous usos, no temporals sinó cada cop més definitius.

És a dir, el parc d'habitatges municipal de primera residència es fa cada cop més important a causa de les migracions interurbanes. La vila es converteix en ciutat i novament el procés urbà reclama l'atenció al nucli central del municipi. Fins al segle XX la dinàmica urbana del municipi es decideix sobretot en el seu nucli històric.

A partir del desenvolupament turístic inicial i del procés residencial dels anys seixanta-noranta el protagonisme del creixement i els canvis urbans passen als barris perifèrics, especialment els costaners i les urbanitzacions.

Finalment els darrers anys el centre vila torna a ser el principal punt de referència de la dinàmica urbana, peça a la qual s'han de vincular i connectar la resta dels barris.

González Reverté, F. El Vendrell, de poble a ciutat.

Qüestions:

—1. Inicieu un debat sobre la conveniència de seguir apostant per la construcció d'habitatges i segones residències com a motor de l'economia local.

—2. Argumenteu els pros i contres i presenteu finalment un resum del debat, exposant les diferents postures i els arguments que les sostenen.