l'aqüífer del Baix Penedès

L'Aqüífer del Baix Penedès.

Les rieres del Baix Penedès són cursos d'aigua normalment secs, amb llargs períodes d’estiatge, i que solen portar aigua només en cas de persistència de pluges o aiguats grans.

La conca de recepció de la riera de la Bisbal es troba en la serralada prelitoral, concretament en la serra del Montmell i els relleus propers.

Un sistema de rases, torrents, rierols i rieres convergents va drenant l’aigua cap el curs principal, la riera de la Bisbal, que desemboca a Sant Salvador després de passar pel Vendrell.

Els sediments quaternaris acumulats en la plana del Penedès, i especialment les sorres i graves que es troben en l’àrea drenada per la riera, actuen d’aqüífer lliure, de manera que l’aigua va omplint tots els porus i fissures situats per sobre d’una capa de roca argilosa compacta, que fa de base del contenidor.

En casos de pluja continuada, el nivell freàtic (nivell que separa la zona carregada d’aigua de la zona amb els porus airejats) pot trobar-se per sobre de la llera de la riera, i llavors circula aigua superficial.

La càrrega de l’aqüífer es realitza mitjançant la infiltració de l’aigua de pluja a través del sòl quan aquest és permeable (està cobert de fullaraca i humus i té porus i fissures gràcies a la presència de graves i sorres poc compactades o cimentades).

L’asfaltat, el pendent, la coberta vegetal, la naturalesa del sòl i de la roca del subsòl són els factors que determinen una major o menor retenció i infiltració de l’aigua, afavorint la recàrrega de l’aqüífer o l’escolament superficial cap al mar, que pot esdevenir catastròfic.

L’explotació i extracció de l’aigua per a l’ús urbà es fa mitjançant pous.

La primera captació d’aigua per al consum de la zona del Vendrell es va realitzar a la zona de confluència de la riera de la Bisbal i la riera de l’Albornar, en l’àrea de Tomoví, indret on a inicis de segle solia circular l’aigua superficial.

L’aigua de l’aqüífer ha estat utilitzada històricament, a més del seu aprofitament urbà i agrícola, com a font energètica per a fer funcionar els molins fariners que s’ubicaven al llarg del canal de Tomoví.

L’aprofitament de les deus i del canal de Tomoví per a l’abastament d’aigua al Vendrell, així com la seva història i característiques més rellevants, han estat recollides per Enric López i Maria Vilar en el llibre “Pel canal de Tomoví”.

Actualment el nombre de pous d’extracció per a l’abastament d’aigua s’ha multiplicat fins al punt d’arribar a una sobreexplotació (treure més aigua de la que entra a través de la pluja).

Per fer front a la demanda creixent d’aigua, a més de les extraccions de l’aqüífer, actualment arriben al Vendrell 2800 m3 /dia addicionals, provinents del minitransvasament de l’Ebre.

Qüestions:

—1. Quan es parla de sobreexplotació d'aqüífers sovint es fa la comparació amb els estalvis monetaris que es tenen en els bancs:

L'aigua emmagatzemada és el capital inicial.
L'aigua que entra per la pluja són els interessos que genera.
L'extracció d'aigua representa la retirada de diners pel consum.
Si no es treu res, el capital creix i no s'aprofita (ho recolliran els hereus o s'anirà a hisenda -el mar-)
Si es treuen només els interessos es podrà gaudir dels diners sense perill, ja que el capital anirà generant nous beneficis.
Si es gasta més que els interessos, el capital va disminuint.
Es parla de ruïna quan ja no queda capital.

—2. A partir del coneixement del cicle de l'aigua i del funcionament dels aqüífers, justifica la validesa de la comparació.

—3. Busca informació sobre els mecanismes que generen la intrusió salina en els aqüífers litorals.