La captació d’aigües cal situar-la inicialment al final de la riera de l’Albornar (1). El nivell freàtic elevat i la nul·la explotació subterrània permetien l’existència d’un petit rierol i fonts que asseguraven la circulació d’aigua per la riera de la Bisbal fins al molí del Perot (2) i permetia el funcionament de 4 molins: del Perot (2), del Blanquillo (3), el molí alt (4) i el molí baix(5).

La captació d’aigua es feia a partir de preses. S’han datat restes de preses des de l’edat mitjana fins a principis del segle XX. Servien per frenar les riuades, per regar i per l’aprofitament hidràulic en els molins fariners. Es té constància també d’aprofitaments en l’època dels romans.

Els aprofitaments medievals eren captacions i conduccions senzilles. Les aigües anaven descobertes a través de canalitzacions impermeabilitzades d’argila i posteriorment amb maçoneria hidràulica (6).

Abans del segle XVII ja es van perforar les primeres mines, formant una xarxa de distribució amb petites mines que captaven l’aigua i la conduïen a mines més grans (el pou de l’Argamassa). Els passadissos subterranis no anaven a gaire profunditat i hi havia problemes de contaminació perquè les aigües superficials anaven a parar a les mines.

Els molins disposaven de grans basses per fer front a períodes de sequera. En el molí del Perot hi havia una zona d’oci amb fonts, taules, arbres frondosos i una bassa.

En el segle XIX es van construir noves mines i conduccions , en direcció al Vendrell, paral·leles a la riera i als canals de rec, que circulaven per la superfície.

L’epidèmia de còlera de principis del segle XX va portar a l’eliminació de les preses i a la construcció de barratges a la riera de la Bisbal, que elevaven el nivell de les terres del torrent i impedien que les aigües superficials afectessin a les subterrànies (7).

L’ompliment de la barrera amb graves, sorres i terres feia de filtre a les aigües superficials, que saltaven per sobre de la barrera seguint el curs del riu.

Per sota hi havia les línies de minatge de gran longitud, que disposaven de tubs de captació semipermeables (7 i 8). Les aigües anaven a parar a la part impermeable, en la zona inferior de la canonada, que es comportava com un canal conductor fins anar a parar al sistema de minatge.

Finalment, part del sistema de minatge va ser substituït per canonades (9) i els recs van caure en desús.

Actualment hi ha un entramat de tubs que connecten els pous (10) i que condueixen l’aigua fins als dipòsits de potabilització del Vendrell. L’aigua de l’aqüífer es veu complementada actualment per aportacions que venen de l’Ebre.

Qüestions:

—1. La tecnologia emprada per l'aprofitament hidràulic ha patit notables modificacions al llarg del temps.

• Feu una descripció tecnològica dels materials i estructures emprats en les diferents èpoques en relació a les infraestructures relacionades amb la captació i conducció de l'aigua.
  

—2. A principis del segle XX una epidèmia de còlera va portar importants modificacions en el sistema de captació de l'aigua. Expliqueu aquestes modificacions.

—3. Per què abans del segle XX no es prenien mesures per tal d'evitar la contaminació de l'aigua de consum?

—4. Com s'evita actualment el risc de contaminació de l'aigua de consum?

—5. Quan parlem de contaminació relacionada amb l'aigua de consum, a què ens referim exactament?

—6. La fondària mitjana dels pous a començaments de segle no passava dels 10 m. Actualment alguns pous passen dels 150m de fondària. Es previsible que la millora tecnològica permeti que l'aigua que consumim en un futur surti de profunditats cada vegada majors? Hi veieu algun límit?

—7. La solució als problemes del subministrament d'aigua passa per: (justifiqueu els avantatges i inconvenients de cada opció)

• Una millora tecnològica.
• La necessitat d'invertir més recursos en la perforació de pous.
• La necessitat de millorar les conduccions per evitar pèrdues d'aigua en les canonades.
• Els grans transvasaments des de conques amb excedent d'aigua.
• La racionalització i disminució del consum.
• La desalinització de l'aigua del mar.
• La millora tecnològica i l'eficiència dels sistemes de rec en l'agricultura.
• El reaprofitament de les aigües depurades.

Font: López i Vilar. Pel canal de Tomoví