Es necessitava una aportació d’aigua continuada a través d’un canal. Una comporta de fusta (bagant) conduïa l’aigua a un conducte vertical (pou o cacau) que llançava l’aigua sobre les paletes del rodet, induint la rotació de tot el conjunt de mecanismes del molí.

La separació entre les moles determinava el gruix de la farina.

Dels 4 molins ubicats al llarg del canal de Tomoví, datats a partir del segle XIII, queden les ruïnes del molí Alt i del molí del Perot. El molí del Blanquillo ha estat modificat i és actualment una vivenda. El molí Baix va desaparèixer en urbanitzar-se la zona on es trobaven les restes.

Actualment es pot apreciar una degradació galopant de les restes històriques existents des de les captacions d’aigua de Tomoví fins a la vila del Vendrell.

Els molins han estat coberts de muntanyes de runes de la construcció, les canalitzacions s’han destruït o arrasat, les grans infraestructures viàries tallen els corredors biològics i el paisatge agrari i rural restant es veu fragmentat, reduït i despreciat.

L’única intervenció pública ha estat l’enjardinament d’un bosquetó en les actuals zones de captació d’aigua.

La importància històrica d’aquests indrets, així com la revalorització d’un paisatge divers i de qualitat, passa per la necessitat de mantenir la polivalència ecopaisatgística que conservi el mosaic de conreus, bosquines, closes, pastures, rierols i camins rurals.

Cal concebre i gestionar nous espais de lleure i zones forestals de ribera. La recuperació d'elements que han marcat la història del Vendrell, com els molins fariners, és un element a tenir en compte en la construcció de la nova ciutat.

L’excel·lència urbana i l’atractiu de les noves ciutats del futur no recaurà en la grandiositat, en la ineficiència funcional ni en la homogeneïtat del paisatge, sinó en la qualitat ambiental i social, la sostenibilitat funcional i la potenciació d’un paisatge divers en que destaquin valors culturals, històrics i naturals.