El Geven ha presentat a l’Ajuntament del Vendrell un projecte urbanístic alternatiu que concentraria l’edificabilitat darrere Pasqual Mitjavila i salvaria íntegrament les Madrigueres. Hi cabrien 1.482 vivendes (uns 5.000 habitants), amb edificis de fins a cinc plantes, però deixarien les Madrigueres naturals i separades per un llac artificial. (Novembre 2003, La Fura)

Després de nou anys de lluita continuada per preservar l’última zona del litoral de la comarca que no està urbanitzada, el grup ecologista Geven ha fet un pas endavant i ha presentat un projecte alternatiu que conservaria íntegrament l’espai de 240.000 m2 que té valor ecològic, però al mateix temps permetria la urbanització d’una zona que hi és a tocar. El projecte, presentat públicament divendres de la setmana passada i que ja s’ha fet arribar a l’Ajuntament del Vendrell, vol substituir el pla parcial aprovat a corre-cuita provisionalment per l’anterior equip de govern municipal (CiU-PP) a pocs dies de deixar el govern, i que contempla una sèrie de xalets a la part alta de les Madrigueres, deixant com a parc natural l’àrea compresa entre la riera de la Bisbal, l’antiga llera de la riera de la Bisbal i el mar.

La nova urbanització que proposa el Geven se situaria just a continuació de Pasqual Mitjavila. Contemplaria una sèrie d’edificis allargats de planta baixa i cinc pisos d’alçada, que s’ubicarien en perpendicular a la línia de mar, acompanyats d’una sèrie de torres de planta baixa i nou pisos, en paral•lel al mar. Aquesta gran concentració de vivendes es planteja per poder encabir en aquesta zona els 214.525 m2 de sostre que preveu el pla parcial de les Madrigueres. Hi cabrien 1.482 habitatges, amb una densitat de 75 per hectàrea. Els edificis tindrien gran separació entre ells, i els vials en direcció a mar coincidirien amb les “escletxes” que hi ha entre edificis de Pasqual Mitjavila.

La proposta ecologista preveu a la zona un model de primera residència on hi podrien viure fins a 5.000 persones, que serien 7.000 si s’hi suma la urbanització feta a primera línia de mar. Per fer-ho sostenible, es contempla grans espais lliures entre edificis, una rambla de fins a 40 metres d’amplada en el tram urbà de la via cívica que uneix Calafell i Sant Salvador, però que s’interrompria de cop a l’alçada del camí de Romaní. A partir d’aquí, desapareix la carretera i s’hi fa una passera de fusta que només permeti creuar a peu les Madrigueres.

La circulació interior del barri seria a peu, mentre que hi havia vials més exterior per al trànsit rodat. Com a separació de l’espai natural de les Madrigueres, a tocar del camí de Romaní, s’hi faria un llar artificial i s’hi concentraria la zona d’equipaments escolars, sanitaris, esportius i l’observatori del parc.

Amb aquest nou barri, es deixaria com a natural tota la zona inundable del delta, i a més es mantindria la continuïtat biològica des del Montmell fins a primera línia de mar. El Geven creu que el pla parcial aprovat per l’Ajuntament no és legal perquè hi faltava l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, i que s’hauria de tornar a presentar. Això permetria l’Ajuntament obligar l’empresa promotora Cevasa a refer el projecte i adaptar-se a la proposa del Geven, que manté les Madrigueres com a naturals i, a més, crea un barri sostenible, segons ha explicat l’ecologista Pau Batlle.

La Fura. 14-20 novembre 2003