|
La contaminació atmosfèrica
La ciutat és una maquina poderosa en l'ús de l'energia
externa per moure materials, especialment sobre el plànol
horitzontal.
L'oxidació accelerada dels compostos reduïts de carboni,
sofre i nitrogen que s'havien acumulat en forma de combustibles
fòssils, al llarg dels temps geològics, són
la causa principal de la contaminació atmosfèrica
emesa a la ciutat.
El monòxid de carboni (CO), el diòxid de carboni
(CO2), el diòxid de sofre (SO2), els òxids
de nitrogen (NOx) i els hidrocarburs incremats també anomenats
compostos orgànics volàtils COV són els principals
contaminants primaris generats per efectes de l'oxidació dels
combustibles fòssils.
L'atmosfera urbana es comporta com un reactor químic extremadament
complex del qual formen part una sèrie de compostos químics
i físics que interaccionen de manera diversa, en funció dels
ritmes diaris i estacionals (radiació lluminosa, temperatura,
humitat, etc.), de les característiques meteorològiques
del moment (vent, precipitacions, pressió atmosfèrica,
inversions tèrmiques, etc.), de les característiques
geogràfiques de l'enclavament de la ciutat, de les característiques
estructurals del sistema urbà, de les activitats emissores
de contaminants i els seus ritmes temporals d'emissió, etc.
La reacció d'alguns dels components estranys a la composició normal
de l'atmosfera (contaminants primaris), amb alguns paràmetres
físics com, per exemple, la radiació solar, dóna
lloc a nous contaminants, anomenats secundaris, com ara l'ozó troposfèric,
ja que es troba com a component de la boira fotoquímica
o smog, els aerosols àcids i els hidrocarburs carcinogènics,
algunes vegades més nocius que els seus precursors directament
emesos a l'atmosfera.
El reactor químic s'alimenta bàsicament de les
emissions de gasos i partícules que s'injecten principalment
en les primeres hores del matí i al final de la tarda coincidint
amb la posada en marxa de les activitats industrials i de serveis
i sobretot per l'afluència massiva de vehicles en les hores
punta. Així doncs, les emissions són provocades per
fonts puntuals (sectors industrial s i de serveis i calefaccions
i aires condicionats domèstics) i fonts lineals (trànsit).
Aquests contaminants tenen, en general, un comportament cíclic
al llarg del dia.
Les emissions injectades són dispersades d'acord amb les
condicions meteorològiques, i homogeneitzades fins a la
capa de mescla, interactuant químicament entre ells per
ser finalment eliminats (en la major part) per processos de transport,
o també per pròpia degradació o deposició humida
i/o seca
|
Taula:
Emissions de contaminants atmosfèrics a l'Àrea
Metropolitana de Barcelona (1990) en t/any. |
| |
COV |
NOx |
CO |
SO2 |
Partícules |
|
Trànsit rodat |
26.198 |
25.349 |
128.831 |
648 |
1.181 |
|
Indústria |
14.939 |
7.486 |
1.058 |
10.249 |
15.866 |
|
Biogèniques |
3.660 |
- |
- |
- |
- |
|
Estacions de gas |
1.617 |
- |
- |
- |
- |
|
Calefaccions |
247 |
1.180 |
752 |
464 |
- |
|
Evaporació |
126 |
- |
- |
- |
- |
|
Navegació marítima |
37 |
150 |
43 |
42 |
- |
|
Trànsit aeri |
21 |
55 |
78 |
5 |
2 |
|
TOTAL |
46.845 |
34.220 |
130.762 |
11.408 |
17.049 |
|
% |
19 % |
14 % |
54% |
5% |
7% |
|
Font: EMSMTR. |
Font: Ecologia urbana. Salvador Rueda.
|