Les intervies del Pla Cerdà

La planificació urbanística de l'Eixample projectada per Ildefons Cerdà tenia per objectiu la resolució de 3 conflictes característics de la ciutat antiga: la manca de higiene i excés d'amuntegament, les dificultats de moviments pels carrers estrets i la integració social mitjançant una major equitat en la tipologia dels habitatges.

En Cerdà va arribar a establir una illa quadrada de 113 m de costat (les intervies) que configuraven una xarxa homogènia i isòtropa.

Aquestes intervies es van anar omplint amb el pas del temps amb densitats d'edificació cada cop més elevades, canviant la planificació inicial que assignava uns usos del sòl no edificats per als interiors de l'illa.

El procés de modificació passa d'unes illes en ordenació inicialment oberta a blocs tancats amb el pati interior edificat, en lloc de mantenir-lo com a jardí segons la idea d'en Cerdà.

La intensitat de la edificació va anar creixent en altura i profunditat amb els canvis d'ordenança, i fins i tot algunes reserves d'equipaments i parcs del projecte van ser transformats.

Últimament amb una iniciativa de millora a l'Eixample es vol restituir, en part, una de les idees d'en Cerdà, i una ordenança facilita la recerca de mecanismes per dotar de verd públic els interiors de les illes (uns 500 patis), que tenen un potencial molt gran de reconversió en patis d'ús públic aprofitant la reedificació o la transformació dels edificis existents. L'objectiu és alliberar espais interiors per enjardinar-los, alhora que es pot reduir el dèficit d'aparcaments residencials.

Un exemple polèmic: L'illa Mirurgia.

La revitalització urbana comporta bastant més que el projecte estètic i funcional d'una actuació urbanística: és un projecte que busca identificar i comprometre el conjunt dels ciutadans en la recerca del creixement en organització, en informació.

Un exemple polèmic el constitueix la reconversió de l'antiga fàbrica Mirurgia, situada en una illa propera a la Sagrada Família

El pla urbanístic promogut per l'Ajuntament proposava:
Passar 5.146 m² dels 10.324 m² d'equipaments públics previstos de 7b a zona 13a.
Deixar els 5.178 m2 restants per la construcció d'un centre esportiu privat d'èlit.
Ordenació en PB+5 en la zona 13a, i PB+5 en la part d'equipaments.

L'alternativa d'una plataforma de veïns va proposar la total recuperació de l'espai interior d'illa i la construcció d'una sèrie d'equipaments: Residència de gent gran, Escola bressol y Casal de gent jove.

Qüestions:

—1. Quins són els principals problemes que planteja la recuperació dels patis interiors de les illes de l'Eixample?

—2. Què aporta a la qualitat de vida dels veïns la recuperació per a ús públic dels interiors d'illa de l'Eixample?

—3. Partint del cas de l'illa Mirurgia, inicieu un debat defensant les 2 postures enfrontades entre l'ajuntament i la plataforma de veïns. Argumenteu els motius que poden justificar els diferents plantejaments.