Les energies renovables a Barcelona
| Una central solar suministrará
agua caliente a las piscinas Picornell. Carles
Cols. • Los captadores térmicos quedarán
disimulados por unas pérgolas situadas sobre el párking Una pérgola en apariencia convencional será una nueva central solar de Barcelona que, en este caso, abastecerá de agua caliente a las duchas de la instalación deportiva. Los captadores solares térmicos (no confundir con las instalaciones fotovoltaicas, que producen energía eléctrica) han adoptado todo tipo de formas en Barcelona (ocultas en los terrados, como falsas claraboyas, como parasoles de puertas y ventanas...), pero todavía no la de tejadillo de una zona de aparcamiento. En total, quedarán perfectamente expuestos a la
radiación solar --con una inclinación de 15 grados y una
orientación sur-- 334 metros cuadrados de captadores térmicos. Es un modo de medir sus prestaciones. Otro es que la "la instalación permitirá un ahorro anual de 65 toneladas de emisiones de CO2 a la atmósfera". "Haría falta un año para que el equivalente a la superficie de 14 campos de fútbol de bosque mediterráneo convirtiera en oxígeno esa cantidad de CO2. 48 INSTALACIONES MUNICIPALES No obstante, el principal empujón en esa dirección ha partido de momento del propio Ayuntamiento de Barcelona. Seis centros deportivos municipales, seis guarderías, un centro cívico, una escuela y 34 promociones inmobiliarias del Patronato Municipal de la Vivienda disponen ya de centrales solares. En total, suman 4.229 metros cuadrados de captadores solares. LA TERCERA POR TAMAÑO Noticia publicada en la página 41 de la edición de Martes, 29 de abril de 2003 de El Periódico - edición impresa. |
| El consum d'energia a Barcelona L'entrada d'energia quantitativament més important correspon a l'energia solar, equivalent a 335.000.000 GigaJoules/any, i de la qual se n'aprofita molt poca ja que Barcelona importa pràcticament tota l'energia que consumeix. El consum total de la ciutat està al voltant dels 53 milions de GJ anuals (any 1997). Fonts energètiques a la ciutat de Barcelona
|
| Energia bruta Fecsa-Endesa ha instal·lat una vintena de generadors repartits per Barcelona. Finalment ha d'acceptar que, per fer front a les puntes de demanda estiuenques, un sistema distribuït de generació d'energia és més segur. Però ho fa amb energia bruta. La forma més neta i barata de respondre a aquesta necessitat és la captació fotovoltaica de l'energia solar pels terrats de la ciutat i la transformació en electricitat. Precisament les hores de més insolació són les de més demanda. La pionera empresa municipal elèctrica de Sacramento ho sap, per això ha facilitat la instal.lació de més de 10.000 kWp d'origen fotovoltaic en més de 1.000 punts de la ciutat. No per casualitat, Sacramento es va salvar de les famoses apagades de Califòrnia. JOSEP Puig. Vicepresident d'Eurosolar |
|
—1. Un dels principals indicadors de sostenibilitat està lligat amb l'aprofitament de fonts autòctones o locals de producció d'energia. Feu una valoració de les dades relatives al pes de les energies renovables locals en el conjunt del model energètic l'any 1995. —2. Quantifiqueu l'energia produïda per les instal·lacions d'energies renovables tractades en els 3 articles relatius a experiències amb plaques solars l'any 2003. Expresseu els valors en Joules. —3. Partint d'un consum total a la ciutat del voltant dels 53 milions de GJ anuals (any 1997), quin percentatge representen aquestes noves experiències amb energies alternatives? —4. Quines són les principals dificultats per implantar quantitativament les energies renovables a la ciutat? —5. Feu un esquema, representat en forma de taula, on es relacionin les diferents dificultats d'implantació que presenten les instal·lacions d'energies renovables a la ciutat amb els beneficis i avantatges que proporciona la seva utilització. |
| Qüestions lligades a l'activitat | |||||
Articles |
|||||
| |
|||||
![]() |
|||||
| Accés ICAEN | |||||
|
L' energia es manifesta realitzant un treball. Per això les seves unitats són les mateixes que les del treball. En el SI (Sistema Internacional d' Unitats) la unitat d'energia es el joule (J). Es defineix com el treball realitzat quan una força de 1 newton desplaça el seu punt d'aplicació 1 metre. En la vida corrent es freqüent usar la caloria.
En l’energia elèctrica s'usa el
kilowat-hora. Es el treball que realitza una màquina amb
una potència de 1 kW durant 1 hora. Quan s'estudien els combustibles fòssils com a fonts d'energia s' utilitzen dos unitats:
|
|||||
|
|||||
![]() |
|||||
![]() |
|||||
![]() |
|||||