Activitat: ce205
Ciències Experimentals
   
 
     

El mosaic territorial

Distribució i evolució de les zones ecològiques de Barcelona

La taula 1 recull les superfícies de cadascun dels tipus de zona ecològica del Mapa Ecològic de Barcelona dels anys 1977 i 1993.

Taula 1: Tipus de zona ecològica

Superfície de 1977 (ha)

Superfície de 1993 (ha)

Bosc

1.112,1

1.155,6

Matollar

877,3

797,1

Parc, jardí, parterre

215,2

232,8

Altres zones verdes

260,9

307,4

Gespa artificial aïllada

27,3

34,8

Camp de conreu

225,3

44,4

Terreny erm, conreu abandonat, solar sense edificar

593,9

374,1

Conreu d'arbres abandonat

31,9

1,4

Vegetació de ribera

7,7

5,3

Platja

20,8

37,4

Densament construït sense espais verds

2.826,2

2.902,1

Densament construït amb espais verds

103,0

107,9

Habitatge 1-2 famílies amb hort o jardí

156,3

161,4

Habitatge 1-2 famílies amb jardí gran

337,4

349,7

Gran propietat amb edificacions aïllades

43,5

35,3

Edifici diverses plantes amb jardí

202,9

242,8

Gran conjunt d'immobles elevats

279,0

331,8

Indústria, taller, magatzem

1.067,9

1.191,4

Zona portuària

271,4

276,8

Zona militar

29,7

29,7

Zona ferroviària

155,4

117,5

Grans zones en transformació

71,2

87,0

Abocador d'escombraries

6,4

0,0

Zona d'extracció minera (pedrera)

5,8

5,8

Riu

8,7

9,7

Piscina, bassa, estany

1,8

4,9

Zona marítima municipal

164,3

85,1

Altres zones urbanes (viari, aparcaments,...)

1.007,1

1.181,2

TOTAL (ha)

10.110,4

10.110,4

TAULA 1. Superfícies de les zones ecològiques de Barcelona als anys 1977 i 1993, obtingudes a partir dels mapes corresponents.

 

  • Taula 2: Evolució de la superfície

    Superfície 1977 (ha)

    Superfície 1993 (ha)

    Variació (ha)

    Variació (%)

    Verd natural-bosc

    1.112,1

    1.155,6

    +43,5

    3,9

    Verd natural-matollar

    885,0

    802,4

    -82,6

    -9,3

    Verd urbà

    503,4

    575,0

    +71,6

    14,2

    Conreu

    225,3

    44,4

    -180,9

    -80,3

    Erm

    593,9

    374,1

    -219,8

    -37,0

    Conreu d'arbres abandonat

    31,9

    1,4

    -30,5

    -95,6

    Urbanitzat dens o d'ús intens

    6.027,7

    6.478,9

    +451,2

    7,5

    Urbanitzat lax

    537,3

    546,4

    +9,1

    1,7

    Zona natural sense vegetació

    193,8

    132,2

    -61,6

    -31,8

    TOTAL (ha)

    10.110,4

    10.110,4

    1.610,9

    15,9

    TAULA 2. Variació de les agrupacions de zones ecològiques pels anys 1977 i 1993. El valor corresponent al TOTAL de la variació en hectàrees representa les superfícies que han experimentat transformació en altres tipus de zones ecològiques. El valor corresponent al TOTAL de la variació en percentatge indica quina fracció de la superfície de Barcelona ha experimentat els canvis de tipus de zona ecològica.
  • La teledetecció i els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) permeten elaborar els mapes ecològics basats en un mosaic territorial d'unitats petites i homogènies. El seu estudi permet la comprensió de la seva dinàmica estructural i dels canvis de funcionament.

    Aquestes unitats territorials no sempre coincideixen amb els límits administratius, dificultant la presa de decisions que consideri processos i funcions ecològiques des d'un punt de vista global.


    Qüestions:

    —1. Tenint en compte que en el període estudiat (1977-1993) Barcelona va perdre 227.000 habitants, analitzeu i valoreu els canvis registrats a la ciutat en relació a les diferents zones ecològiques.

    —2. Analitzeu, a partir de les dades de les taules 1 i 2, la situació actual de Barcelona en relació als criteris de sostenibilitat ambiental següents:

      Tendència Indicadors Com millorar la situació
    Sistema urbà equilibrat i policèntric      
    Ciutat compacta millor que difusa      
    Afavorir més la recuperació d'àrees interiors de la ciutat que el consum de territori      
    Oferta interior d'espais verds dispersos      
    Conservació de les perifèries agrícoles i de cinturons verds que voregin la ciutat      
    Reduir la pressió sobre grans espais      
    Afavorir la permeabilització del territori a les espècies animals i vegetals      
    Articulació de xarxes reticulars de verd urbà que connectin els espais verds interiors amb els cinturons verds exteriors      
    Afavorir la ciutat complexa (amb diferents activitats) més que la ciutat especialitzada i segregada      

    —3. De les àrees reflectides en les taules 1 i 2, quines manifesten tendències d'evolució positiva o negativa des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental

    —4. Feu una descripció general de la ciutat de Barcelona des del punt de vista geogràfic que incorpori indicacions relatives a la concentració o dispersió dels diferents usos del sòl que es donen.

    —5. Indiqueu quines grans zones de Barcelona, barris o districtes encaixarien en la següent taula:

      Zones, barris, districtes
    Ciutat compacta  
    Ciutat difusa  
    Ciutat complexa  
    Ciutat especialitzada  
    Ciutat integrada  
    Ciutat segregada  

     

     

    Qüestions lligades a l'activitat
     
     
     
     

    Mapa ecològic 1993