Activitat: ce206
Ciències Experimentals
   
 
     

La biocenosi urbana

Text 1: Els altres habitants de la ciutat.

La població humana és la dominant en termes de biomassa a la ciutat, però també hi ha altres poblacions no humanes.

Les condicions de vida dins una ciutat varien considerablement, podem trobar-hi un bon nombre d'hàbitats diferenciats: els clots dels arbres del carrer, les esquerdes entre llambordes, els murs i parets, els erms, els patis i terrats, l'interior dels habitatges, els balcons i testos, la xarxa de clavegueres, els jardins i parcs, les zones forestals, els espais intersticials entre infraestructures, les fonts i els estanys, les platges i roques litorals, etc. Pràcticament qualsevol lloc ofereix possibilitats a una o moltes menes d'organismes.

La major diversitat de conjunt la trobarem en els retalls de comunitats menys alterades o menys humanitzades (boscos periurbans o urbans, matollars, però podem trobar altes riqueses d'espècies d'un determinat grup, per exemple de plantes en jardins, riqueses que poden haver estat creades intencionalment, i hi ha els casos especials dels zoològics, aquaris o jardins especialitzats. L'arbrat viari pot ser també prou variat.

De la fauna urbana, les espècies més notòries són uns pocs mamífers (gossos, gats, rates, ratolins, rates pinyades) i força ocells. Els ocells són emprats per analitzar el paper dels espais verds com a refugis de diversitat i llocs de pas que poden permetre a algunes espècies creuar els espais urbans i saltar d'un espai natural a un altre.

Ocells depredadors, com els falcons, han estat introduïts intencionalment en algunes ciutats per controlar les poblacions de coloms.

Els artròpodes tenen una presència important, i sovint no desitjada per l'home, en especial les formigues, tèrmits, escarabats de cuina, corcs, peixets de plata, puces, xinxes, paparres, aranyes, mosques, mosquits i un llarg etcètera.

Les previsions de canvi climàtic fan pensar en la possible expansió de malalties tropicals transmeses per insectes a territoris que ara tenen climes mediterranis o temperats.

La població microbiana (virus, bacteris, fongs microscòpics) és molt variable, i important per diversos conceptes. El nombre de gèrmens a l'aire de París varia al parc de Fontainebleau des de 50 per m3 a 4 milions dins uns grans magatzems, passant per 5500 a la rue Rivoli. A Barcelona, s'han donat valors entre 240 i 618 per m3 a l'aire lliure, però el rang no deu ser molt diferent del de Paris.

A escala mundial, un dels organismes més perillosos és Víbrío cholera; que produeix epidèmies temibles de còlera, sobretot en països pobres. El bacteri Escherichia coliés un indicador de contaminació per aigües fecals que es pot emprar per avaluar les condicions sanitàries d'aigües per banyar-se.

Els fongs paràsits, o sapròfits que poden esdevenir paràsits, són un problema en certs ambients com piscines, platges i hospitals. En aquest cas Candida albicans és particularment difícil d'eliminar.

La transmissió de patògens a través dels aliments animals és un altre camp que requereix atenció.

Font: Ecologia urbana. Jaume Terradas.


Text 2: BCN ataja con colonias controladas el problema de los gatos callejeros. Carles Cols.

• El ayuntamiento ha formado 23 grupos de felinos esterilizados que ahuyentan a nuevos ejemplares
• La concejala Mayol defiende que se trata de la solución mejor y más barata para la ciudad

El Ayuntamiento de Barcelona cree haber dado con la mejor de las soluciones (el mal menor, según se mire) al problema de los gatos callejeros: las colonias controladas, en las que los felinos son capturados, sometidos a un examen médico y esterilizados para después ser devueltos a su lugar de origen.

El número de colonias gestionadas desde la Agencia de Salud Pública es ya de 23, con 700 ejemplares, en una historia que comienza a principios del 2000, cuando se comprobó en el cementerio de Les Corts que con ese sistema los gatos se convertían en una suerte de celosos funcionarios que vigilaban su zona y cerraban el paso a los forasteros.

Tres años de creación de colonias y análisis de resultados han convencido a los responsables municipales. "Esa línea estratégica ha tenido un resultado satisfactorio, tanto, que se potenciará", anuncia la presidenta de la Agencia de la Salud Pública.

La feliz idea de asignar a gatos esterilizados el control territorial de una zona parece simple, pero hay que tener en cuenta siempre los múltiples factores que pueden desbaratar el plan.


Noticia publicada en la página 25 de la edición de Lunes, 10 de febrero de 2003 de El Periódico -


Text 3: Una decena de halcones se quedan a vivir en Barcelona. Antonio Madrilejos.

• El programa para reintroducir la especie cumple cuatro años con notable éxito
• Las parejas estables han escogido grandes torres o rascacielos situados cerca del mar

Son discretos, difíciles de detectar y nunca bajan a ras de suelo, pero con un poco de perseverancia y algunas pistas es posible detectar alguno de los 8 o 10 halcones peregrinos que han escogido Barcelona como su hogar definitivo.

Los ejemplares, liberados dentro del programa municipal de reintroducción, se han adaptado con éxito, saben dónde buscar alimento y ahora ya sólo falta que lleguen a criar, que tengan descendencia.

el proyecto ha supuesto la liberación de 39 ejemplares desde 1999, de los que ahora quedan cuatro o cinco parejas y una decena de ejemplares divagantes. Experiencias similares en otras ciudades muestran que sólo uno de cada 10 halcones se queda.
La recuperación es "un indicador de buena salud ambiental".

Territoriales
Los halcones son territoriales, necesitan grandes espacios sin rivales, por lo que cinco parejas es una cifra razonable para una ciudad del tamaño de Barcelona.

Los pequeños halcones, nacidos en centros de cría, fueron liberados en azoteas muy tranquilas y alimentados manualmente hasta que supieron volar y cazar. Luego, no todos se mantuvieron en los nidos artificiales. Las térmicas del Besòs, Diagonal Mar, la torre Mapfre de la Villa Olímpica, la torre de Drassanes y la torre de comunicaciones de Montjuïc son ahora los cinco hogares ocupados, todos en línea de costa.

Estas hermosas rapaces tienen una envergadura máxima de 1,20 metros y cazan en vuelo. Las palomas constituyen el 65% de su dieta, seguido de cotorras (12%), estorninos (6%) y otras aves (26%). Durany destacó que la reintroducción de los halcones ha coincidido con un estancamiento del número de cotorras. En cuanto a las gaviotas, el otro gran depredador alado, no pueden con ellas, pero sí las ahuyentan.


Noticia publicada en la página 44 de la edición de Martes, 1 de abril de 2003 de El Periódico - edición impresa.


Estratègia de conservació de la biodiversitat des de la ciutat

Com a mesures i criteris per avançar en la línia d'una ciutat més sostenible en relació a la diversitat biològica s'han proposat diverses actuacions:

  • Conservació d'espais naturals i corredors biològics a l'interior de la ciutat.
  • Recuperar zones litorals (disminuir la contaminació, limitar l'extracció, crear biòtops artificials)
  • Mantenir en bon estat els espais naturals perifèrics.
  • Recerca, conservació i reproducció d'espècies en perill en parcs zoològics i jardins botànics.
  • Sensibilització ciutadana.
  • Control del tràfic d'espècies exòtiques.

Qüestions:

—1. Seleccioneu un hàbitat urbà i feu una descripció de les característiques físiques que condicionen la vida de les espècies que s'hi troben.

—2. Ompliu la següent taula relacionant diferents hàbitats urbans amb alguna de les espècies que hi viuen i amb la seva funció ecològica:

Hàbitat
Espècie
Funció ecològica
Animal
Vegetal
Fong
Protoctist
Microorganisme procarita
             
             
             
             
             
             
             
...            

—3. Feu el mateix centrant-vos en un sol hàbitat i caracteritzant el conjunt de relacions tròfiques i colaterals que s'estableixen entre totes les espècies presents (productors, herbívors, carnívors de diferent ordre, paràsits, simbionts, sapròfags, comensals, epífits, etc.).

—4. Una elevada diversitat d'hàbitats i d'espècies es considera un bon indicador del grau d'organització i complexitat de l'ecosistema urbà. Justifiqueu els beneficis o perjudicis que pot representar aquesta diversitat biològica per a la població humana.

—5.Altres indicadors ambientals que comença a utilitzar-se sovint són:

  • el grau de connexió entre els parcs urbans
  • l'adequació de les vies verdes que els comuniquen formant un reticle de carrers peatonals
  • els diferents espais i cinturons verds perifèrics (agraris, arbustius o boscosos).

Quin efecte sobre la diversitat biològica a la ciutat pot tenir la potenciació d'aquests reticles verds?.

—6. A partir d'un mapa de Barcelona, feu una anàlisi i una valoració de la situació actual de la ciutat des del punt de vista de la connexió entre el reticle de verd viari i els parcs i cinturons perifèrics.

 

Qüestions lligades a l'activitat
 
 
 
Diferents hàbitats urbans
 
 
 
 
 
 
 

Text 4: La biomassa dels ecosistemes urbans

Deixant de banda l'espècie humana, la màxima biomassa correspon segurament a altres mamífers, sobretot gossos. Els gats, rates, coloms i altres ocells, encara que nombrosos en individus, representen biomasses modestes.

És difícil que la biomassa animal superi un 10 % de la humana, almenys en el cas d'una ciutat encara força compacta. A Barcelona s'estima entre 1300 i 7000 t, repartida entre uns 140.000 gossos, de l'ordre d'1,5 milions de rates, 180.000 coloms, etc., és a dir que, com a màxim, en aquest cas, hauríem d'afegir uns 50.000 GJ als 600.000 GJ que suposa la biomassa humana.

La biomassa vegetal és normalment molt més gran que l'animal, però no cal dir que enormement depenent del grau de compacitat i de la superfície verda de la ciutat. Una hectàrea de bosc pot tenir de 50 a 500 t de pes sec de biomassa aèria i potser un 25 % més en biomassa subterrània.

En una ciutat força densa, com Barcelona, les nostres estimacions indiquen que la biomassa vegetal és de l'ordre de deu vegades l’animal, humana inclosa.