La biocenosi urbana
| Estratègia de conservació de la biodiversitat des de la ciutat Com a mesures i criteris per avançar en la línia d'una ciutat més sostenible en relació a la diversitat biològica s'han proposat diverses actuacions:
|
|
—1. Seleccioneu un hàbitat urbà i feu una descripció de les característiques físiques que condicionen la vida de les espècies que s'hi troben. —2. Ompliu la següent taula relacionant diferents hàbitats urbans amb alguna de les espècies que hi viuen i amb la seva funció ecològica:
—3. Feu el mateix centrant-vos en un sol hàbitat i caracteritzant el conjunt de relacions tròfiques i colaterals que s'estableixen entre totes les espècies presents (productors, herbívors, carnívors de diferent ordre, paràsits, simbionts, sapròfags, comensals, epífits, etc.). —4. Una elevada diversitat d'hàbitats i d'espècies es considera un bon indicador del grau d'organització i complexitat de l'ecosistema urbà. Justifiqueu els beneficis o perjudicis que pot representar aquesta diversitat biològica per a la població humana. —5.Altres indicadors ambientals que comença a utilitzar-se sovint són:
Quin efecte sobre la diversitat biològica a la ciutat pot tenir la potenciació d'aquests reticles verds?. —6. A partir d'un mapa de Barcelona, feu una anàlisi i una valoració de la situació actual de la ciutat des del punt de vista de la connexió entre el reticle de verd viari i els parcs i cinturons perifèrics. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Qüestions lligades a l'activitat | ||||
 |
||||
Diferents hàbitats
urbans |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
| Text 4: La biomassa dels ecosistemes urbans Deixant de banda l'espècie humana, la màxima biomassa correspon segurament a altres mamífers, sobretot gossos. Els gats, rates, coloms i altres ocells, encara que nombrosos en individus, representen biomasses modestes. És difícil que la biomassa animal superi un 10 % de la humana, almenys en el cas d'una ciutat encara força compacta. A Barcelona s'estima entre 1300 i 7000 t, repartida entre uns 140.000 gossos, de l'ordre d'1,5 milions de rates, 180.000 coloms, etc., és a dir que, com a màxim, en aquest cas, hauríem d'afegir uns 50.000 GJ als 600.000 GJ que suposa la biomassa humana. La biomassa vegetal és normalment molt més gran que l'animal, però no cal dir que enormement depenent del grau de compacitat i de la superfície verda de la ciutat. Una hectàrea de bosc pot tenir de 50 a 500 t de pes sec de biomassa aèria i potser un 25 % més en biomassa subterrània. En una ciutat força densa, com Barcelona, les nostres estimacions indiquen que la biomassa vegetal és de l'ordre de deu vegades l’animal, humana inclosa. |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
 |
||||
