residus

Els residus sòlids urbans a Barcelona

Text 1: Catalunya entierra el 64% de la basura doméstica que genera. EFE.

• La industria produce 5,7 millones de toneladas de residuos

Catalunya generó un total de 3,62 millones de toneladas de residuos domésticos en el 2001, un 9% más que dos años antes, de las que un 64% fueron a parar a depósitos controlados, un 19% fueron incineradas y el restante 17% se trataron de reciclar, según los últimos datos recopilados por la Conselleria de Medi Ambient.

El material más reutilizado de los que se someten a una recogida selectiva es el papel, con un porcentaje de recuperación del 30%, seguido por el vidrio, con un 29%, y los envases ligeros, con un 12%. Los contenedores instalados para depositar el vidrio, 18.327, superan ligeramente a los destinados al papel, 17.913.

Junto a los residuos domésticos, Catalunya generó en el 2001 5,7 millones de toneladas de residuos industriales, de lo que algo menos de un 10% (545.742 toneladas) tuvieron la consideración de especiales, por la necesidad de otorgarles un tratamiento singular a la hora de enterrarlos o destruirlos.

l sector que más desechos produce es el de productos alimentarios y bebidas, con 1,26 millones de toneladas, por delante de las industrias de producción y distribución de energía eléctrica, gas, vapor y agua caliente, con un millón de toneladas.

Noticia publicada en la página 33 de la edición de Miércoles, 8 de enero de 2003 de El Periódico - edición impresa.

Producció i tipologia de residus a Barcelona

Actualment a Barcelona la mitjana diaria de producció d'escombraries per habitant és de 1,36 Kg al dia. La composició de les escombraries que es generen a la ciutat es reflecteix en el següent quadre:

Composició de les escombraries a Barcelona.

Evolució de la recollida de residus municipals domiciliaris i selectiva en origen (vidre, paper, envasos) (tones).

Estadístiques de residus municipals domiciliaris a Barcelona
Producció de residus municipals. Barcelona. Any 2001.
Municipi	Vidre	Paper i cartró	Envas lleugers	Matèria orgà.	Residus volum	Poda i jardi	Piles	Medi cam.	Altres Residus Deixall	Rebuig	Genera- ció total)	Cens 1996	Kg /hab/ dia	% Rec. Sel.s /total
Barcelona	16,773	27,833	8,093	888	27,717	8,793	120	50	6,929	649,234	746,431	1,508,805	1,36	13.02
Totes les dades són en tones. Estadístiques de la Web de la Junta de Residus de la Generalitat.

Text 2: Usar i tirar

La causa de l'espectacular augment de la generació de RSU cal buscar-la en la lògica "d'usar i tirar", especialment en la presència d'envasos i embalatges d'un sol ús.

Potser als preus dels productes amb envasos i embalatges d'usar i llençar s'haurien d'afegir partides que no són tingudes en compte, com l'augment del rebut de les escombraries. També s'hauria d'afegir al preu, el deteriorament que produeixen en el medi ambient i el malbaratament de recursos no renovables.

En la natura quasi no hi ha residus, i tots els materials segueixen cicles que retornen els components a una situació semblant a la inicial (reciclatge natural).

En els sistemes urbans, retornar els components materials als seus orígens no està molt implantat. Caldria que un material, mentre pugui ser reciclable, recuperable i regenerable fos considerat com un recurs i no com un residu. Caldria organitzar una complexa xarxa d'activitats productives de manera que la implicació de fabricants, comerciants, agricultors, jardiners, administracions i ciutadans apostessin pel sistema de les 3 R: reduir, reutilitzar, reciclar.

Qüestions:

—1. Busqueu dades actualitzades sobre les diferents fraccions de residus sòlids urbans recuperades a Barcelona. Busqueu dades referides al conjunt de Catalunya i feu també una comparació. Compareu la situació amb la del vostre municipi de residència. Redacteu un informe explicant la situació actual i proposant actuacions de cara al futur.

—2. Analitzeu les diferents opcions en el tractament de residus, des de la deposició en grans abocador, passant per les incineradores i les diferents plantes de tractament per al reciclatge i la reutilització. Quines opcions es poden considerar sostenibles i quines suposen un malbaratament dels recursos?

—3. Quins són els principals problemes que cal afrontar de cara a la consecució d'una gestió sostenible dels Residus Sòlids Urbans?

—4. Proposeu estratègies que permetin incrementar el % de residus recuperats selectivament.

—5. Reduir, Reciclar i Reutilitzar: la estratègia de les 3 R. Expliqueu en què consisteix cada activitat i a quins productes i residus és aplicable.

—6. En què es poden transformar els diferents residus reciclats?

—7. Compara els % actuals de residus reciclats i recuperats en comparació al total de residus produïts. Quines conclusions podeu treure de la comparació en relació a la sostenibilitat ambiental de la situació actual?