Les xifres del desplaçament urbà

La urbanització i la ocupació creixent del territori de les corones metropolitanes per part de noves residències difuses en barris especialitzats (zones residencials, industrials, comercials) obliguen a una dependència creixent de l'automòbil privat per manca de infraestructures de transport col·lectiu.

Les conseqüències d'aquest model de mobilitat generen grans problemes a l'interior de les ciutats, que queden saturades de vehicles malgrat la contínua extensió i millora de la xarxa viària.

Una gran part dels contaminants de la ciutat provenen dels gasos alliberats pels motors dels automòbils. En una gran ciutat circulen diàriament un gran nombre de vehicles que deixen anar a l'atmosfera diferents agents contaminants. Per reduir la contaminació i millorar la qualitat de vida cal potenciar l'ús dels mitjans de transport públics.

Població que es desplaça per motius de treball i estudi, segons mitjà de transport. 1996
				Residents					No residents
		TOTAL	%	En el mateix   municipi	%	Surten de   Barcelona	%		Entren a   Barcelona	%
TOTAL		1.148.525	100,6	681.569	100,0	134.233	100,0		332.723	100,0
Cotxe / taxi		346.599	30,2	126.134	18,5	75.645	56,4		144.820	43,5
Metro		210.857	18,4	140.036	20,5	13.041	9,7		57.780	17,4
Bus		158.625	13,8	114.024	16,7	7.994	6,0		36.607	11,0
RENFE		68.695	6,0	3.690	0,5	11.509	8,6		53.496	16,1
Moto / bicicleta		66.949	5,8	49.065	7,2	5.839	4,3		12.045	3,6
Ferrocarrils Generalitat		31.812	2,8	9.326	1,4	8.145	6,1		14.341	4,3
Bus empresa / escola		27.282	2,4	12.265	1,8	8.903	6,6		6.114	1,8
A peu		227.469	19,8	216.792	31,8	3.157	2,4		7.520	2,3
No es desplaça		10.237	1,5	10.237	1,5	-	-		-	-
Font: Estadística de Població 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboració del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Les solucions als problemes de la mobilitat

Propostes institucionals:

• Augmentar els vials per a vianants i les àrees de trànsit pacificat.
• Construir gradualment places d'aparcament suficients per als vehicles de tots els residents.
• Fomentar la prioritat dels autobusos als carrers.
• Informar de rutes alternatives per als cotxes.
• Organitzar un registre municipal de propietaris de cotxes disposats a compartir-lo.
• Crear zones de ruptura de càrrega i descàrrega per reduir el transport pesant.

Propostes alternatives:

• Retorn al vianant de la condició d'usuari principal del carrer.
  • Recuperar el concepte de carrer com a espai públic de relació
  • Reconversió de les voravies fent-les més aptes pels vianants en relació al mobiliari urbà, contenidors, senyals, terrasses de bars i parades d'autobús.
  • Crear més zones d'ombra i jardinets en els carrers.
  • Crear superilles definides per vies de pas i restricció del trànsit de vehicles en les zones interiors.
• Creació d'un nou model de mobilitat urbana.
  • Nous sistemes de compartir el transport.
  • Millorar l'oferta de transport col·lectiu urbà i interurbà.
• Noves fòrmules de vehicles urbans privats.
  • Potenciar les bicicletes i els scooters.
  • Introduir sistemes de car poolin (compartir el cotxe privat)
  • Introduir els taxis de punt sense conductor (ex. Lille). (5 vehicles a cada encreuament de l'eixample, carregant bateries en els aparcaments, disponibles per al seu ús)
  • Sistema tarifari progressiu als aparcaments urbans
• Millora de la connectivitat ferroviària.
  • Millorar la connectivitat pública entre les àrees de baixa densitat urbana de les perifèries.
  • Ampliar i millorar la xarxa de ferrocarrils existent.

Solucions ad hoc (mecanismes lineals de resposta)

Fins ara les solucions als problemes de la mobilitat dins de la ciutat han trobat respostes institucionals de tipus lineal: un problema-una resposta, sense entrar en les causes profundes dels problemes. Així:

• La saturació de la mobilitat a la ciutat, amb els problemes ambientals que genera, porta a molts residents a buscar nous habitatges en les zones residencials de les corones metropolitanes.
• La saturació es soluciona amb una ampliació de vies, autopistes i cinturons perifèrics.
• Les noves vies faciliten l'expansió de noves zones residencials disperses pel territori.
• La manca d'infraestructures de transport col·lectiu obliga a utilitzar el vehicle privat.
• La ciutat i les noves vies queden aviat saturades.
• Més vies, més urbanització difusa, noves saturacions?

A continuació us proposem una sèrie d'activitats que us faran reflexionar sobre els avantatges que presenten els  mitjans de transport públics i col·lectius (metro i autobús) sobre els transports privats i individuals.