Activitat: ce209
Ciències Experimentals
   
 
     

Mitjans de transport urbà

Les xifres del desplaçament urbà

La urbanització i la ocupació creixent del territori de les corones metropolitanes per part de noves residències difuses en barris especialitzats (zones residencials, industrials, comercials) obliguen a una dependència creixent de l'automòbil privat per manca de infraestructures de transport col·lectiu.

Les conseqüències d'aquest model de mobilitat generen grans problemes a l'interior de les ciutats, que queden saturades de vehicles malgrat la contínua extensió i millora de la xarxa viària.

Una gran part dels contaminants de la ciutat provenen dels gasos alliberats pels motors dels automōbils. En una gran ciutat circulen diāriament un gran nombre de vehicles que deixen anar a l'atmosfera diferents agents contaminants. Per reduir la contaminaciķ i millorar la qualitat de vida cal potenciar l'ús dels mitjans de transport públics.

 Poblaciķ que es desplaįa per motius de treball i estudi,
segons mitjā de transport. 1996
 
           
Residents
 
No residents
        TOTAL   %   En el mateix  
municipi   
%   Surten de  
Barcelona  
%     Entren a  
Barcelona  
%  
       
TOTAL   1.148.525   100,6   681.569   100,0   134.233   100,0     332.723   100,0  
                         
Cotxe / taxi   346.599   30,2   126.134   18,5   75.645   56,4     144.820   43,5  
Metro   210.857   18,4   140.036   20,5   13.041   9,7     57.780   17,4  
Bus   158.625   13,8   114.024   16,7   7.994   6,0     36.607   11,0  
RENFE   68.695   6,0   3.690   0,5   11.509   8,6     53.496   16,1  
Moto / bicicleta   66.949   5,8   49.065   7,2   5.839   4,3     12.045   3,6  
Ferrocarrils Generalitat   31.812   2,8   9.326   1,4   8.145   6,1     14.341   4,3  
Bus empresa / escola   27.282   2,4   12.265   1,8   8.903   6,6     6.114   1,8  
A peu   227.469   19,8   216.792   31,8   3.157   2,4     7.520   2,3  
No es desplaįa   10.237   1,5   10.237   1,5   -   -     -   -  
Font: Estadística de Poblaciķ 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. Elaboraciķ del Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Les solucions als problemes de la mobilitat

Propostes institucionals:

  • Augmentar els vials per a vianants i les àrees de trànsit pacificat.
  • Construir gradualment places d'aparcament suficients per als vehicles de tots els residents.
  • Fomentar la prioritat dels autobusos als carrers.
  • Informar de rutes alternatives per als cotxes.
  • Organitzar un registre municipal de propietaris de cotxes disposats a compartir-lo.
  • Crear zones de ruptura de càrrega i descàrrega per reduir el transport pesant.

Propostes alternatives:

  • Retorn al vianant de la condició d'usuari principal del carrer.
    • Recuperar el concepte de carrer com a espai públic de relació
    • Reconversió de les voravies fent-les més aptes pels vianants en relació al mobiliari urbà, contenidors, senyals, terrasses de bars i parades d'autobús.
    • Crear més zones d'ombra i jardinets en els carrers.
    • Crear superilles definides per vies de pas i restricció del trànsit de vehicles en les zones interiors.
  • Creació d'un nou model de mobilitat urbana.
    • Nous sistemes de compartir el transport.
    • Millorar l'oferta de transport col·lectiu urbà i interurbà.
  • Noves fòrmules de vehicles urbans privats.
    • Potenciar les bicicletes i els scooters.
    • Introduir sistemes de car poolin (compartir el cotxe privat)
    • Introduir els taxis de punt sense conductor (ex. Lille). (5 vehicles a cada encreuament de l'eixample, carregant bateries en els aparcaments, disponibles per al seu ús)
    • Sistema tarifari progressiu als aparcaments urbans
  • Millora de la connectivitat ferroviària.
    • Millorar la connectivitat pública entre les àrees de baixa densitat urbana de les perifèries.
    • Ampliar i millorar la xarxa de ferrocarrils existent.

 

Solucions ad hoc (mecanismes lineals de resposta)

Fins ara les solucions als problemes de la mobilitat dins de la ciutat han trobat respostes institucionals de tipus lineal: un problema-una resposta, sense entrar en les causes profundes dels problemes. Així:

  • La saturació de la mobilitat a la ciutat, amb els problemes ambientals que genera, porta a molts residents a buscar nous habitatges en les zones residencials de les corones metropolitanes.
  • La saturació es soluciona amb una ampliació de vies, autopistes i cinturons perifèrics.
  • Les noves vies faciliten l'expansió de noves zones residencials disperses pel territori.
  • La manca d'infraestructures de transport col·lectiu obliga a utilitzar el vehicle privat.
  • La ciutat i les noves vies queden aviat saturades.
  • Més vies, més urbanització difusa, noves saturacions?

 

A continuaciķ us proposem una sčrie d'activitats que us faran reflexionar sobre els avantatges que presenten els  mitjans de transport públics i col·lectius (metro i autobús) sobre els transports privats i individuals.


Qüestions:

—1. Enumereu diferents mitjans de transport, públics i privats, col·lectius o individuals, que podeu fer servir per desplaįar-vos per una gran ciutat.



—2.
Quins avantatges i inconvenients tenen cadascun  d'ells ?

MITJĀ DE TRANSPORT AVANTATGES INCONVENIENTS

 

 

   

 

 

   

 

 

   

 

 

   

 

 

   

 

 

   

 

 

   

—3. A continuaciķ us mostrem dos plānols d'una zona de Barcelona. Suposeu  que viviu al punt  assenyalat amb una X  i us heu  de desplaįar diāriament a treballar al punt T.  Calculeu el temps que necessitareu per anar de casa fins el treball utilitzant els diferents mitjans de transport, suposant les següents velocitats mitjanes :

MITJĀ DE TRANSPORT
METRO
AUTOBÚS
COTXE
CAMINANT
BICI
VELOCITAT MITJANA
72   Km/h
36   Km/h
45   Km/h
4'5  Km/h
10 Km/h

En  cas d'utilitzar el cotxe i l'autobús  heu d'afegir  5 minuts  per considerar el temps que s'atura als semāfors, i si feu servir el cotxe, cal afegir 10 minuts més perquč caldrà buscar aparcament. En el cas del metro caldrà preveure 3 parades intermèdies, un transbordament i 1800 m de recorregut. Caldrà preveure també el temps d'espera de metro i autobús.

PLĀNOLS ORIENTATIUS

Plànol 1
Plànol 2
X: Lloc de residčncia; T:Lloc de treball; M:Metro; B: Parada de Bus

Per poder fer els cālculs, considereu que el plānol estā dibuixat a escala i que una illa de l'eixample mesura 110 m entre 2 cantonades. 

Bitllet de metro o bus 1,05€
Bitllet integrat d'autobús, metro o tren zona 1 (10 viatges)  5,80€
Aparcament (1 h) 1,6€
Taxi (laborables i diürn) 1,15€ + 0,69€/km
Preus vigents Maig 2003


—4. Feu una valoració de les diferents opcions que teniu per desplaįar-vos per una gran ciutat tenint en compte la comoditat, la rapidesa, el cost econōmic i l'impacte ambiental. 

 
Metro/tren
Bus
Taxi
Cotxe privat
Bicicleta
A peu
Altres
Comoditat              
Rapidesa              
Cost econòmic              
Impacte ambiental              
               

—5. Algunes de les mesures proposades per fer front als problemes de la mobilitat són contradictòries entre si, mentre que altres acaben agreujant a mitjà termini els problemes que pretenen resoldre. Elaboreu una proposta a llarg termini que permeti fer front als problemes de mobilitat a Barcelona.

Activitat elaborada pel Seminari de Física i Química de l'IES Baix Penedès del Vendrell

Qüestions lligades a l'activitat
 

 

 

 
 
Transport i mobilitat a Barcelona
 
 
 
 

Zonació tarifes transport integrat

 

Tarifes taxi