Conclusions del congrés
internacional sobre renovació urbana celebrat a Barcelona l'any
2001
- Renovació Urbana: Reciclatge versus consum de
sòl
1. Constatem que en un món dominat pels fluxos
no deixa de créixer la importància dels llocs com a expressió
d'identitats fonamentades en els seus valors propis i diferenciadors.
Aquesta és la raó fonamental que reforça la nostra
confiança en el futur de les ciutats. Seguiran
sent centres de cultura i d'activitat econòmica, i haurien de
seguir sent també espais de convivència i solidaritat.
2. Per una banda, és necessari moderar
els processos d'extensió de les ciutats que sovint ocupen
territoris de gran valor natural o productiu. Per altra banda, la dispersió
urbana sol generar una ciutat socialment segregada i ambientalment insostenible.
Tant com sigui possible, el desenvolupament de les àrees urbanes
s'haurien de produir cap a dins, mitjançant la renovació
dels seus teixits que en faciliti un ús més eficient.
3. La renovació urbana ha de tendir a un model
de ciutat raonablement compacta, amb densitat suficient per propiciar
el to urbà que facilita les oportunitats de transmissió
d'informació i que també contribueix a una diferenciació
clara amb l'espai rural, tot evitant la intrusió de l'àmbit
suburbà en el paisatge obert i la natura.
4. El medi urbà s'enriqueix per la coexistència
d'usos de caràcter molt divers amb l'habitatge, ús
urbà fonamental. Amb aquest criteri cal pensar en nous usos i
activitats, en especial els propis de l'anomenada "nova economia",
que poden aprofitar els avantatges que proporcionen l'emplaçament
i la morfologia de les àrees que s'han de renovar.
5. La renovació urbana
ha de plantejar-se amb criteris d'equitat,
de manera que els seus beneficis arribin al major nombre de ciutadans
i en especial als residents de les àrees afectades més
desfavorits des d'un punt de vista econòmic. Les
actuacions bàsiques en la requalificació de molts centres
històrics seran l'atenuació de la pobresa, la millora
de l'habitatge i les activitats de desenvolupament social.
6. La història de la ciutat
que es manifesta en els seus edificis i en la configuració dels
teixits urbans ha de ser un component bàsic
dels projectes de renovació. La ciutat s'ha de desenvolupar
en pau amb la seva història, tot entenent que la protecció
del llegat històric requereix sovint intervenir i modificar els
seus elements.
7. És important el paper de la iniciativa privada
en els processos de renovació urbana, encara que en qualsevol
cas serà insubstituïble la direcció
del sector públic per definir una estratègia general a
escala de ciutat, vetllar per l'equitat dels processos de renovació
i abordar les accions necessàries que no poden ser assumides
pels operadors privats.
8. Una de les claus de l'èxit de les polítiques
de renovació és encertar en les solucions per a l'accessibilitat
i la mobilitat en trames urbanes denses. En aquest sentit cal assenyalar
la idoneïtat d'aquestes trames per dotar-se
de transport públic i per als mitjans lleugers de desplaçament
(bicicleta, a peu, ...). La recuperació dels teixits històrics
és incompatible amb l'ús indiscriminat de l'automòbil.
9. La recuperació de la qualitat
del paisatge és un instrument de renovació eficaç
a tots els nivells: en el medi urbà, per la millora dels espais
públics i de la imatge de l'edificació; en el territori,
per la recuperació d'unes relacions cordials entre natura i ciutat,
així com per l'aportació de nous significats a les implantacions
que van perdre, amb el temps, el seu sentit.
10. Una planificació democràtica i amb sentit
estratègic és imprescindible per a l'equitat social i
l'eficàcia dels processos de renovació. De la mateixa
manera, és necessària una autoritat
amb prou amplitud de camp d'acció per abordar-la a l'escala territorial
que requereix el seu enfocament des de criteris de sostenibilitat. |
