Activitat: ce213
Ciències Experimentals
   
 
     

L'energia a la ciutat

El consum d'energia a Barcelona

L'entrada d'energia quantitativament més important correspon a l'energia solar, equivalent a 335.000.000 GigaJoules/any, i de la qual se n'aprofita molt poca ja que Barcelona importa pràcticament tota l'energia que consumeix. El consum total de la ciutat està al voltant dels 53 milions de GJ anuals (any 1997).

El consum més important és el de combustibles líquids, seguit de l’electricitat i del gas natural i, finalment, dels gasos liquats del petroli (GLP).

Taula 1: Font energètica
1985
1995
Consum GJ
40.409.960 GJ
50.164.502 GJ
Combustibles líquids
41,03%
39,9%
Electricitat
30,81%
36,11%
Gas natural
20,40%
20,26%
Gasos liquats del petroli GLP
7,76%
3,74%

Les formes d’energia que s’utilitzen en una ciutat són molt diverses i, com passa en la majoria dels països desenvolupats, es basen en fonts no renovables com són el carbó, el petroli i el gas natural. Aquests recursos són limitats i el seu ús provoca problemes de contaminació a l’atmosfera. D’altra banda, els seus efectes a escala regional i global es relacionen amb l’efecte hivernacle i l’alteració de la capa d’ozó.

Consum per càpita:
23 GJ / persona 1985
35 GJ / persona any 1995

Augment de consum entre 1985 i 1995: 9.000.000 GJ / any
El consum d'electricitat és el que més ha augmentat

Taula 2
Origen energia elèctrica que es consumeix a Barcelona

1979 1985 1995
Tèrmica
41%
20,72%
5,13%
Hidràulica
40,5%
24,17%
13,25%
Nuclear
18,5%
52,83%
71,81%
Autoproducció tèrmica
1,72%
9,39%
Autoproducció hidràulica
0,56%
0,41%

El consum energètic a Barcelona es distribueix:

Taula 3
Composició del consum per sectors a Barcelona
1985
1995
Consum total GJ
40.409.960 GJ
50.164.502 GJ
Consum domèstic %
29,83%
28,15%
Consum comercial-industrial %
26,54%
30,20%
Consum en transport %
43,63%
41,66%

El transport i la mobilitat representen el 40% de l'energia consumida, amb greus repercussions en les emissions contaminants (especialment en relació al CO2 i l'efecte hivernacle, ja que es calcula que cal una superfície de bosc equivalent a 75 vegades el terme de Barcelona per tal d'absorbir el CO2 alliberat.

Taula 4
Contribució dels sectors en les emissions de CO2
1985
1995
Consum total GJ
40.409.960 GJ
50.164.502 GJ
Consum domèstic %
28,49%
26,06%
Consum comercial-industrial %
20,22%
19,00%
Consum en transport %
51,29%
54,49%

Taula 5 Efecte hivernacle net t CO2 equivalent

ha. de bosc mundial necessàries per absorbir l'efecte hivernacle net que produeix BCN

Absorció mitjana mundial d'una ha. de bosc = 6,6 t CO2 / any

Quantitat de superfícies de BCN (9.007,4 ha.) necessàries per absorbir l'efecte net que produeix BCN si tota la seva superfície fos el bosc considerat a *
1985
4.118.483
624.013
69,3
1986
3.885.814
588.760
65,4
1987
3.681.204
555.758
61,9
1988
3.881.479
588.103
65,3
1989
4.162.974
630.754
70,0
1990
4.268.255
646.754
71,8
1991
4.310.061
653.039
72,5
1992
4.417.438
669.309
74,3
1993
4.376.289
663.074
73,6
1994
4.218.413
639.153
71,0
1995
4.477.994
678.484
75,3
La petjada ecològica de Barcelona: La petjada ecològica és un indicador que estima la superfície de sòl o aigua necessària per a produir la quantitat de recursos o serveis que necessita una població definida a un nivell tecnològic determinat. El seu càlcul estableix una mesura aproximada de les necessitats de capital natural requerides per qualsevol població en comparació al subministrament disponible.

 

 Taula 6: Consum d'energia. Electricitat. 1997-2001
 
           
Baixa tensió
 
Mitja i Alta tensió
Any   TOTAL     Total   Us domèstic   Comercial-
industrial  
  Total   Comercial-
industrial  
Tracció (1)  
 
                         
1997   5.328.152     3.969.434   1.445.977   2.523.457     1.358.718   1.194.313   164.405  
1998   5.384.775     4.085.961   1.348.107   2.737.855     1.298.813   1.179.229   119.585  
1999   4.748.287     4.209.561   1.382.271   2.827.290     538.726   529.650   9.077  
2000   4.583.152     4.386.793   1.588.142   2.798.651     196.359   195.984   375  
                         
2001   4.660.897     4.504.479   2.393.536   2.110.943     156.418   155.989   429  
Gener   456.313     438.464   181.204   257.260     17.849   17.821   28  
Febrer   373.051     355.675   139.745   215.930     17.376   17.355   21  
Març (2)   419.417     404.863   257.675   147.188     14.554   14.537   17  
Abril (2)   336.823     323.608   187.172   136.436     13.215   13.197   18  
Maig   348.938     346.711   209.603   137.108     2.227   2.190   37  
Juny   390.541     371.885   203.339   168.546     18.656   18.642   14  
Juliol   434.966     422.317   230.650   191.667     12.649   12.641   8  
Agost   379.512     364.939   186.195   178.744     14.573   14.465   108  
Setembre   360.723     352.729   174.676   178.053     7.994   7.936   58  
Octubre   398.537     386.595   212.349   174.246     11.942   11.914   28  
Novembre   431.672     418.780   230.958   187.822     12.892   12.859   33  
Desembre   330.404     317.913   179.970   137.943     12.491   12.432   59  
Nota: Les unitats venen donades en MWh.
A partir de febrer de 2001, s'ha produït un canvi en els criteris de quantificació dels apartats de baixa tensió -ús domèstic i comercial-industrial- que afecta la seva comparació amb les dades de mesos i anys anteriors.
(1) A partir de Setembre de 1998 passant a mercat lliure : SEAT, RENFE, El Corte Inglés, ....
(2) Dades estimades.
Font: FECSA-ENHER I, SA. Departament d'estadística de Barcelona

 

La producció i el consum d'energia i la sostenibilitat

En els Plans d'acció locals cap a la sostenibilitat es proposa:

  • Invertir en la conservació del capital natural existent (aigües subterrànies, sòl, hàbitats).
  • Promocionar el creixement del capital natural reduint el nivell d'explotació.
  • Invertir en alleugerir la pressió sobre els béns naturals mitjançant l'expansió dels béns naturals cultivats.
  • Augmentar l'eficiència de la utilització final dels productes (edificis energèticament eficients o transport urbà no perjudicial per al medi ambient)

I per tal d'optimitzar els fluxos energètics:

  • Fer un ús més eficient de l'energia (electrodomèstics eficients, bombetes de baix consum, bon ús de la calefacció)
  • Promoció del transport públic.
  • Invertir en energies renovables (actualment només un 0,038% de l'energia elèctrica que consumeix la ciutat de Barcelona)
  • Promocionar l'ús de biocombustibles (olis vegetals, alcohols) com a substituts dels combustibles fòssils.
  • Promocionar sistemes de gestió que planifiquin els serveis finals subministrats i no l'energia primària consumida
  • Disminuir la producció energètica i augmentar les prestacions i els serveis energètics.


    Taula 7: Indicadors energètics a Barcelona
    Indicador Evolució en el període d'estudi Valors 1985 Valors 1995 Unitats
    Consum per càpita d'energia Augmenta 23,4 34,8 GJ / persona
    % de cogeneració a la producció elèctrica Augmenta 1,7 9,4 %
    % producció elèctrica provinent de centrals nuclears Augmenta 52,8 71,8 %
    % producció elèctrica provinent d'energies renovables (eòlica, solar fotovoltaica) Augmenta 0,008 0,038 %
    Consum d'energia per transport (combustibles líquids Augmenta 16.990.660 20.013.740 GJ
    km recorreguts per vehicle Augmenta 3643,2 4426,9 km / vehicle
    Consum energia per vehicle Disminueix 23,3 19,5 GJ / vehicle
    Petjada ecològica energètica Augmenta 69,3 75,3 nº de superfícies de BCN
    Efecte hivernacle net per càpita Augmenta 2,3 2,7 t CO2 eq / persona.any
    Emissions de CO2 generat en transport Augmenta 1.212.121 1.487.603 t CO2
    Absorció de CO2 de la ciutat Augmenta 27.016 22.435 (?) t CO2
Taula 8: Producció i consum d'electricitat en GJ (Balanç energètic a Barcelona i Catalunya)
Entrades
Consum
Producció centrals elèctriques 91.734.280 Indústries de transformació de l'energia 280.060
Autoproducció 11.954.800 Pèrdues en transport i distribució 10.048.720
Importació 15.867.280 Consum propi del sector elèctric 5.364.220
 

Consum a Barcelona:

18.112.164

Comerç i indústria

11.811.066

Domèstic

5.680.157

Tracció

620.941

Consum reste de Catalunya 85.769.196
 

Fonts: web Ajuntament de Barcelona.
Article: El fluxe energètic de Barcelona. Anàlisi i sostenibilitat ambiental.

Helena Barracó i Nogués. (web Aj. Barcelona)

 

 

Qüestions:

—1. Caracteritzeu l'actual model energètic de Barcelona des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental.

—2. Quines són les tendències que marquen l'evolució del model energètic barceloní?

—3. Com es pot explicar la tendència de l'augment dels consums energètics en un context de disminució de la població a la ciutat de Barcelona?

—4. Quines conseqüències ambientals es deriven d'aquests model energètic?

—5. Representeu en forma de gràfic de fluxos (similar al gràfic 6) la producció i consum d'electricitat a Catalunya i Barcelona (taula 8). Indiqueu alguns aspectes que caldria modificar en el sentit de fer més sostenible el model energètic (recordeu l'entrada anual d'energia solar no aprofitada).

—6. Analitzeu els indicadors energètics de la ciutat de Barcelona (taula 7) i proposeu quines haurien de ser les tendències desitjades en el sentit d'avançar cap a la sostenibilitat.

—7. Feu un esquema, representat en forma de taula, on es relacionin els diferents problemes lligats a la producció i consum energètic amb les possibles solucions que s'apunten des d'un punt de vista de sostenibilitat ambiental.

 

 

 

Qüestions lligades a l'activitat
 
El consum d'energia a Barcelona
 
Consum d'energia i sostenibilitat

 

web Ajuntament de Barcelona
 
 
 

Gràfic 1: Consum d'energia a Barcelona per sectors d'activitat (1997).

 

Gràfic 2: Consum d'energia a Barcelona segons font energètica utilitzada

 
 
 
Gràfic 3: Evolució del consum d'energia segons la font entre 1985 i 1995, en milions de GigaJoules

 

Gràfic 4: Evolució del consum d'energia per persona entre 1985 i 1995, en GigaJoules

 

Gràfic 5: Evolució de l'alliberament de CO2 des de 1985 i 1995 en milions de tep segons font

 
 

Unitats d' energia

L' energia es manifesta realitzant un treball. Per això les seves unitats són les mateixes que les del treball.

En el SI (Sistema Internacional d' Unitats) la unitat d'energia es el joule (J).

Es defineix com el treball realitzat quan una força de 1 newton desplaça el seu punt d'aplicació 1 metre.

En la vida corrent es freqüent usar la caloria.
1 Kcal = 4,186 · 103 joules.
Las Calories amb les que es mesura el poder energètic des aliments són en realitat Kilocalories (mil calories).

En l’energia elèctrica s'usa el kilowat-hora. Es el treball que realitza una màquina amb una potència de 1 kW durant 1 hora.
1 kWh = 36·105 J

Quan s'estudien els combustibles fòssils com a fonts d'energia s' utilitzen dos unitats:


tec (tones equivalents de carbó): es l'energia alliberada per la combustió de 1 tona de carbó (hulla)
1 tec = 29,3 · 109J

tep (tones equivalents de petroli): és l’energia alliberada per la combustió de 1 tona de cru de petroli.
1 tep = 41,84 · 109 J


 
Accés al Pla de millora energètica de Barcelona

 

 

 

 

 

Gràfic 6

 
Accés ICAEN