Activitat: ce214
Ciències Experimentals
   
 
     

Les zones verdes a Barcelona

La superfície verda

La presència de zones verdes, espais naturals i platges en una gran ciutat com Barcelona permet posar a l'abast dels ciutadans espais comuns d'esbarjo i de relació i desenvolupar activitats de lleure.
Els espais verds i naturals amb què compta Barcelona compleixen a més una sèrie de funcions de caràcter ambiental: higienitzar l’ambient, purificar l’aire, protegir del vent, disminuir la intensitat del soroll, etc.

 
1996
1997
1998
1999
2000
Total superfície verda
(hectàrees)
2.718,41
2.728,44
2.734,38
2.762,5
2.778,69
           Verd urbà
               (hectàrees)
923,41
933,44
939,38
967,5
983,69
           Verd forestal
               (hectàrees)
1795
1795
1795
1795
1795
Arbrat viari
(unitats)
142.456
144.598
147.619
150.128
149.466
Jardineres
(unitats)
1.754
2.600
3.062
3.473
3.614

Repartiment del verd urbà
Els parcs i jardins que configuren les zones verdes de Barcelona ocupen un total de 967 ha, 2.762 ha en total si hi sumen la superfície del Parc de Collserola inclosa en el terme municipal. Això suposa que a cadascun dels habitants de Barcelona corresponen 6,4 m² d’espais verds, o 18,31 m² si hi afegim Collserola.

El parc de Collserola
El Parc de Collserola ocupa una superfície de més de 8.000 ha, distribuïdes en nou municipis, de les quals 1.795 pertanyen al terme municipal de Barcelona. La importància del seu patrimoni natural, l’estratègica situació en una zona densament poblada i els valors paisatgístics i patrimonials justifiquen que el Parc hagi estat declarat zona protegida.

Es pot considerar en certa manera un "Central Park" de la Regió Metropolitana de Barcelona.

La gestió ecològica
Les zones verdes de Barcelona són gestionades per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que realitza la seva tasca sota criteris de racionalitat ecològica i d’estalvi de recursos naturals:

  • Jardineria sostenible. Preferència d’espècies autòctones i adaptades, més resistents a les condicions ambientals, a les malalties i sobretot amb menys necessitats hídriques.
  • Una classificació de tots els espais d'acord amb el manteniment més racional.
  • Reg de tipus automàtic i programat. Se n’optimitza el rendiment i possibilita l’estalvi d’un 30 % d’aigua respecte al reg manual. A més, es preveu utilitzar les aigües subterrànies per regar els espais verds de la ciutat.
  • Ús de vehicles elèctrics i ús, encara de forma experimental, de fanals i programadors per reg autònoms solars.
  • Compostatge: Deixalles verdes, avets de Nadal, ...

Noves Actuacions
Vestir de verd les grans operacions urbanístiques que s’estan realitzant a Barcelona: Diagonal-Mar, la desembocadura del Besòs i l’entorn de l’estació de l’AVE a la Sagrera, entre altres.

Programa de cent jardins al barri (deu per cada districte). Es combinarà la creació d’espais nous amb la millora d’altres ja existents. En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats europees amb més arbrat al carrer (150.000 arbres).

Font: web Barcelona verda i blava


Qüestions:

—1. La gestió ecològica del verd urbà pretén resoldre una mala aplicació de tècniques de jardineria pròpies de climes centreuropeus que no són gaire adients en un clima mediterrani. Expliqueu quines són aquestes pràctiques de jardineria i quines serien les alternatives més pròpies del nostre clima.

—2. La gestió ecològica incideix també en altres pràctiques amb repercussions ambientals insostenibles

Pràctica o tècnica de jardineria
Conseqüències ambientals
Alternatives
     
     
     
     
     
     
     

—3. Feu una valoració de la frase "A cadascun dels habitants de Barcelona corresponen 6,4 m² d’espais verds, o 18,31 m² si hi afegim Collserola". És molt? És poc? Cal tenir en compte com està repartit? Cal augmentar aquesta superfície? Com?

Qüestions lligades a l'activitat