El creixement urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona

L'expansió urbana dispersa en la Regió Metropolitana de Barcelona es va iniciar en la dècada dels seixanta i es va accentuar en les dècades següents.

L'any 1880 hi havia 1700 ha. del territori de l'actual RMB urbanitzades; l'any 1920, 5000 ha.; 1957 hi havia 10.000 ha.; el 1972, 20.000 ha.; el 1986, 40.000 ha.; el 1992, 46.000 ha.

La lògica del planejament ha buscat posicionaments de competitivitat i creixement sostingut, imperant els aspectes econòmics sobre tots els altres aspectes que intervenen en el territori.

L'espai s'integra com un component essencial de consum i de negoci, que deslliga el creixement de la superfície urbana al creixement de la població (a diferència del que havia succeït en etapes anteriors). I aquesta ocupació de l'espai es va fer sense cap planejament territorial.

Les densitats mitjanes van disminuint en difuminar-se la ciutat, i les distàncies són cada cop més grans en un medi que no és ni urbà ni agrícola.

Es van ocupant les terres planes i fèrtils, així com les conques dels rius: aquí una urbanització, allà un bloc d'habitatges col·lectius, a certa distància del nucli antic, més enllà unes activitats industrials seguint el curs del riu o les carreteres...

Es crea finalment un paisatge de suburbanització marginal, sovint cobert de materials residuals i plantes ruderals, amb ambients insans i indesitjats.

Aquests model es basa en la mobilitat individual com a instrument i la manca de planificació com a mètode.

Tres característiques dels nous estils de vida: el cotxe, l'habitatge unifamiliar i els artefactes de comunicació amb memòria.

Font: Ecologia urbana, Salvador Rueda.

Qüestions:

—1. Busqueu les dades del creixement de la població a la RMB des dels anys 50 i argumenteu la següent afirmació:

• "Es deslliga el creixement de la superfície urbana del creixement de la població (a diferència del que havia succeït en etapes anteriors)"

—2. Quines conseqüències sobre l'estil de vida i sobre la qualitat de vida suposa el pas d'un model de ciutat compacta a un model de ciutat difusa?

—3. Representeu en un sol gràfic l'evolució de l'ocupació urbana del territori i del creixement de la població. Valoreu les tendències que es posen de manifest en el gràfic. Es possible que el creixement futur mantingui les mateixes tendències?

—4. Justifiqueu la necessitat d'un planejament urbanístic global per a tot el territori (no només els planejaments municipals parcials). Proposeu alguns criteris que hauria de seguir aquest planejament territorial.