La
ciutat és un ecosistema. L'ecosistema urbà és
un sistema format per:
- éssers vius (ciutadans,
animals domèstics, diversos animals adaptats al medi urbà,
també els arbres i les plantes dels carrers, jardins, horts,
conreus i boscos)
- estructures materials (habitatges,
edificis, equipaments, carrers, conduccions, mobiliari, instal·lacions
diverses...)
El seu funcionament es caracteritza per:
- una constant entrada de recursos
(aigua, matèries primeres, aliments, coneixements)
- la corresponent sortida de materials manufacturats
i diversos residus sòlids, líquids i gasosos.
- una contínua inversió energètica
(combustibles, electricitat, aliments).
Amb la transformació dels productes que van
entrant, la ciutat es manté, creix, progressa. Es produeixen
canvis en el sistema que augmenten la seva complexitat.
La qualitat de vida de les persones que hi interaccionen també
experimenta canvis, aparentment es complica i millora.
Però la ciutat no és un
sistema aïllat. Depèn d’altres sistemes
propers o llunyans (la xarxa de ciutats i municipis en la qual s’integra,
el sistema econòmic globalitzat, però també els
boscos, els sistemes agraris, les muntanyes, les mines, el mar i l’atmosfera)
que proporcionen els recursos i que reben les restes del seu funcionament
(escombraries, residus químics, aigua bruta i aire contaminat).
En els sistemes naturals
una situació semblant es pot mantenir de forma il·limitada
gràcies al continu reciclatge de materials (les
restes orgàniques i excrements es converteixen en materials reutilitzats
una i altre vegada pels éssers vius) i a la utilització
d’una energia neta inesgotable (l’energia solar
captada per la fotosíntesi vegetal).
Però els ecosistemes urbans actuals no poden seguir
progressant de manera continuada i sostenible si segueixen ignorant
les repercussions ambientals del seu model de funcionament (esgotament
dels recursos naturals, canvi climàtic, contaminació,
impactes irreversibles sobre els ecosistemes naturals), amb greus conseqüències
també sobre el model econòmic, social i polític.
Per tal de minimitzar aquests impactes
directes i afavorir conductes que els evitin, les ciutats han d’apostar
per un funcionament sostenible i unes línies
d’actuació que es comprometin amb els objectius d’actuar
sobre el medi i a favor del medi, fent seus els principis de la sostenibilitat:
- Regla de les tres R. Reducció
del consum de recursos. Reutilització
de recursos. Reciclatge de residus.
- Depuració de les emissions
contaminants.
- Substitució del model energètic
basat en energies fòssils i contaminants per un altre model
basat en energies renovables i netes.
- Millora eficient de la mobilitat.
Priorització de sistemes de transport col·lectius davant
dels sistemes de transport individuals.
- Optimització dels processos
productius. Afavorir millores tecnològiques que redueixin
el consum i els efectes negatius de les activitats humanes.
- Ordenació del territori.
Cal una ordenació eficient dels usos del sòl i la conservació
d’espais naturals, forestals i agraris. Cal afavorir la reforestació
del territori. Cal evitar una urbanització difusa i continuada.
|
