En la vida quotidiana ens trobem envoltats per sorolls que són fruit de l’activitat humana. Hom pot establir tres àmbits diferenciats pels seus sons característics: l’ambient domèstic, els carrers i altres espais públics, i l’entorn laboral.

A la llar sentim el soroll dels electrodomèstics, el que ens arriba des del carrer, el que fan els animals, el de les instal·lacions i el del veïnatge, produïts per nosaltres mateixos; als carrers el soroll predominant és el del trànsit rodat, al qual cal afegir-ne d’altres, com el de les obres públiques, el de les sirenes i alarmes, i el que és fruit de l’activitat comercial i d’oci; als llocs de treball, els processos industrials constitueixen la principal font de soroll.

Cada so té una freqüència característica, que és alta en els sons aguts i baixa en els greus. Les freqüències baixes són les més difícils d’atenuar i les que arriben més lluny.

Les persones no sentim totes les freqüències. Anomenem infrasons o ultrasons tots aquells que queden fora del rang d’audició, és a dir, de la resposta de l’oïda.

Nivell de pressió sonora
El nivell de pressió sonora ens indica com és de fort un soroll. Es mesura amb un aparell anomenat sonòmetre, que ens dóna la quantitat de decibels (dB) de cada so. A més pressió sonora, considerem que un so és més fort.

L’oïda humana respon de forma diferent a cada freqüència, i d’aquí ve que hom hagi establert com a mesura del soroll el dBA. L’escala A ajusta el nivell de soroll a cada freqüència de forma similar a com ho fa l’oïda humanal.

L’escala de decibels A (dBA) és la més emprada perquè reflecteix la corba de ponderació de sons que capta l’oïda humana. És a dir, s’ajusta al comportament de l’oïda davant de la freqüència del so.

El soroll ambiental a ciutat
L’Ajuntament de Barcelona estudia periòdicament el nivell de pressió sonora que hi ha als carrers i altres espais públics, actualitzant així el mapa sònic de la ciutat per tal de prendre mesures adreçades a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

L’Ajuntament ha posat en marxa les següents actuacions específiques de control i reducció del soroll:

• Control sistemàtic del soroll dels vehicles
• Disminució progressiva dels carrils de circulació
• Pavimentació de carrers amb paviments porosos
• Construcció de barreres acústiques
• Cobertura de vies públiques
• Regulació dels semàfors
• Adopció de vehicles elèctrics per als serveis municipals
• Reducció del soroll causat per la recollida d’escombraries
• Promoció de zones de vianants
• Foment del transport públic
• Generalització del carril bici
• Limitació de l’ús de sirenes i alarmes
• Exigència d’estudis acústics previ a la concessió de llicències
d’activitat

Decàleg de la lluita individual contra el soroll

• Fer ús del transport públic
• Emprar vehicles poc sorollosos
• Conduir pausadament
• Mantenir en bon estat els vehicles
• Exercir les activitats comercials i industrials aplicant les mesures correctores adequades
• Fer ús dels electrodomèstics a les hores diürnes
• Fer ús dels aparells de so com ràdios i televisions a volums discrets
• Instal·lar els aparells domèstics com els d’aire condicionat amb mesures correctores
• Evitar els cops de porta i els impactes contra el terra i les parets
• Insonoritzar les cambres on calgui realitzar una activitat sorollosa, com ara practicar música o fer anar màquines de cosir.

Font: web Aj. Barcelona: el soroll a la ciutat

Text 2
Opinions confrontades
Trets distintius del geni mediterrani. Web de l'Ajuntament de Barcelona.
La densitat de la ciutat de Barcelona, el trànsit habitual, la barreja d’usos en un mateix espai, la intensitat de la vida urbana i les formes de comportament mediterrànies tenen com a conseqüència un medi urbà que es deixa sentir.

Així doncs, a Barcelona, com a ciutat amb vitalitat que és, hi ha soroll, però gràcies a l’esforç conjunt de les institucions i els ciutadans cada dia n’hi haurà menys.
Ara bé, a les ciutats de l’Europa meridional, de soroll sempre n’hi haurà, ja que vivim en un paisatge sonor a més de visual; sempre n’hi ha hagut i sempre ens n’hem queixat.

Cartes al director. El País, 7 maig 2003
Ho hem aconseguit. Hem superat al Japó i ja som el país més sorollós del planeta. Som campions del món!
A tots aquells que ha contribuït a aconseguir el títol: persones, col·lectius, associacions, bars, discoteques, empreses, fàbriques, motoristes, conductors, administracions locals, autonòmiques i estatals, ..., a tots ells, enhorabona campions!

Text 3
El soroll i la tirania de l'automòbil.

La solució dels problemes de soroll implica un canvi de model de la mobilitat en la ciutat. La principal font de soroll és el trànsit de vehicles.

Els nivells màxims de soroll admissibles es troben al voltant dels 65 i 55 dBA (diürns i nocturns respectivament).

Un 64,4% dels habitants tenen a l'entorn del seu habitatge més del 50% de la superfície pública amb uns nivells de soroll per sobre de 65 dBA (diürn)

Un 88,5% dels habitants tenen a l'entorn del seu habitatge més del 50% de la superfície pública amb uns nivells de soroll per sobre de 55 dBA (nocturn)

Per reduir considerablement el nivell sonor per culpa del trànsit cal una gran reducció del nombre de vehicles. Com a orientació, per reduir 10 dBA en vies amb més de 10.000 veh/dia cal reduir el trànsit 10 vegades.

El volum de trànsit que s'ha de reduir és tan dràstic que obliga a classificar les vies en principals i vies amb trànsit residual amb un caràcter pràcticament peatonal (sistema de super-illes). Es tracta de decidir per on passen els cotxes i per on no.

Davant de la crítica de crear carrers de primera i carrers de segona, cal dir que, ara, tots els carrers són de segona.

En l'actualitat, l'aplicació dels principis de "prohibit prohibir" i "tots per tot arreu" dóna lloc que la majoria d'espai públic de la ciutat estigui congestionat pel trànsit.

Si en les ciutats el desplaçament en vehicles suposa una tercera part del total, per què han d'ocupar els vehicles més del 60% de les vies de tots?

El centre de la ciutat no pot ser un simple nus de comunicacions. Si els habitants marxen de la ciutat pels problemes urbans (congestió, soroll, contaminació, manca de verd), el nou estil de vida a les urbanitzacions externes obliga a utilitzar els vehicles per tal d'accedir a la ciutat, agreujant encara més el trànsit de vehicles.

Així doncs, els habitants de la ciutat han de suportar ara el trànsit de vehicles dels que han anat a viure fora de la ciutat, i que necessiten els cotxes per accedir al treball o als serveis del centre urbà (des de les noves urbanitzacions disperses és molt difícil accedir en transport públic i col·lectiu als centres urbans).

Font: "Ecologia urbana". Salvador Rueda

Qüestions:

—1. Quines són les principals fonts de soroll a la ciutat?

—2. Quines mesures poden fer disminuir el nivell de cada una d'aquestes causes?. Feu una taula que sintetitzi les diferents mesures de reducció aplicables a cada tipus de soroll.

—3. En el text 2 s'exposen 2 punts de vista diferenciats respecte a l'acceptació per part dels ciutadans dels nivells sonors a la ciutat. Redacteu 2 cartes al director d'un diari.

• En la primera queixeu-vos a l'ajuntament per una suposada visió condescendent amb el problema del soroll
• En la segona recrimineu al responsable de la carta el seu to irònic que no aporta cap solució als problemes reals de la ciutat.

—4. Relacioneu els problemes de soroll a les ciutats i els nous estils de vida caracteritzats per la sortida d'habitants de per anar a viure a les urbanitzacions perifèriques de la ciutat difusa. Per què es diu que es com "un peix que es mossega la cua"?

—5. Compareu els avantatges i inconvenients dels 2 models de mobilitat recollits en la taula: