Tot voltant per Ciutat
Vella .
Riques d'història i vivències que s'hi han
esdevingut tot al llarg dels segles, les ciutats vessen de records
de tota mena que només les dones i els homes curiosos i sensibles
saben llegir. I ara nosaltres, vendrellenques i vendrellencs,
ens disposem a endinsar-nos, encuriosits, en el present i el passat
de Barcelona, la capital d'un país que fa dos mil anys que existeix
i que vol seguir existint.
A la Seu:
llegendes i tradicions
La Seu, que vol dir
la Catedral, és l'edifici religiós més important de la ciutat.
És d'estil gòtic, tal com podeu apreciar per l'immens
arc ogival (també dit "de punta d'ametlla")
que corona l'entrada principal. Abans, però, en aquest mateix
indret, hi havia hagut fins a tres catedrals d'estil romànic,
que es van anar succeint l'una a l'altra .
Per cert ., quin diries que era l'arc característic del romànic .?
Si voleu una pista, només
cal que us planteu davant de la capella
de Santa Llúcia, que és a tocar, i que data d'època
romànica .
| Ara penseu tres diferències entre l'estil
gòtil i l'estil romànic |
Estil
romànic |
Estil
gòtic |
| |
|
A
l'interior, si hi entreu amb els monitors, veureu que hi ha
tant de moviment de gent com al carrer. De fet, a més de turistes
i desvagats, molts barcelonins i barcelonines hi entren a fer
una mica de pregària, a encendre un ciri, a reposar o prendre
la fresca, si és al pic de l'estiu .
Sota
l'altar principal hi ha la cripta,
un espai subterrani on hi ha enterrada una de les patrones de
Barcelona, que va morir ben joveneta. De fet, moltes noies de
Barcelona es diuen com ella ...
A casa em diuen Laia o Laieta, però de fet em
dic .
A més de tot de retaules
gòtics i barrocs a les capelles laterals,
que en fan un autèntic museu viu, a la Catedral de Barcelona
hi ha un munt de detalls curiosos que paga la pena de cercar,
com ara .
les
claus de volta, al sostre, policromades,
amb imatges i escenes acolorides que protegeixen el poble menut
.
Ara a veure si sou capaços de detectar la
clau de volta on hi ha la Mare de
Déu de la Mercè i esbrinar
de
quin color és la capa amb què protegeix el poble menut de Barcelona
.
el Sant
Crist de Lepanto, en una posició que crida força
l'atenció i que té a veure amb una llegenda que data del segle
XVI .
De què ve, aquesta mena de contorsió que fa el Sant Crist
de Lepanto .?
Si sortiu al
claustre, acte seguit, veureu que .
a terra, entre les llosanes,
hi ha força làpides sepulcrals
que, a més de la calavera i els ossos i del nom del difunt,
ens informen de quin era el seu ofici perquè hi ha dibuixades
les eines, com ara:
+
una pala d'enfornar, pels forners .
+
unes tisorasses, pels sastres .
+
uns tapins o botes, pels sabaters .
+
un punxó per sembrar i una aixada, pels hortolans
.
+
la silueta d'un camàlic, que era com en deien dels
qui s'oferien per dur pesos a coll (sacs, baguls .) |
En aquest espai,
dibuixeu una d'aquestes llosanes sepulcrals i copieu-ne
el text . |
També
al claustre, veureu que hi ha, tancada per reixes, una fonteta
amb un Sant Jordi a cavall al cim que, per Corpus,
és l'escenari d'una tradició secular que és "l'ou com
balla". En què consisteix
.? Si molt cal, pregunteu-ho amb educació a alguna àvia o a
algú que volti pel claustre .
L'ou
com balla, una tradició de primavera
Quant a les oques que veureu,
que criden tant l'atenció de les criaturetes, proveu de comptar-les,
perquè el nombre és simbòlic. Quantes
n'hi ha? ...................
Si busqueu per les parets,
és molt possible que trobeu el sepulcre de "mossèn Borra",
que era un nan del segle XV que, tot i que va començar a la
Cort com a bufó, va acabar actuant com a agent secret dels reis
catalans, en diverses missions arreu d'Europa. De fet, aquest
personatge de vida tan novel.lesca es deia Antoni Tallander
i va ser amic d'Ausiàs March, que era un gran poeta. A més,
heu de saber que "mossèn", en català antic, volia dir
"mon senyor" ; ara, en canvi, és sinònim de "capellà".
Si us fixeu en la seva imatge jacent, que és de metall, veureu
que porta un cinto amb tot de picarols .
-
per què .?
-
en quina posició té les mans?
-
quin animal té als peus i què simbolitza .?
Pels
voltants de la Seu
·
Pels
carrers que envolten la Seu hi ha també tot de racons pintorescos
i que ens ajuden a imaginar-nos com devia ser, la ciutat, ara
fa uns quants segles .
·
Així,
si us situeu davant de la capella
de Santa Llúcia,
veureu que a la cantonada, a la vostra dreta, hi ha marcada
a la paret una cana barcelonina, que feia exactament
vuit pams de llargada i que era una mesura oficial a la ciutat
. Així, en cas de dubte, sempre ho podien anar a comprovar .
I ara que parlem
de Santa Llúcia ., averigüeu què s'hi ven,
a la famosííííííííma "fira de Santa Llúcia" que se celebra per aquests carrers i al pla de
la Seu durant la segona setmana de desembre .
Davant
per davant, al mateix carrer, en un palau de l'època del Renaixement
que actualment és l'Institut
d'Història de la Ciutat, amb una airosa palmera
que sobresurt del pati central, heu de buscar una bústia
que dóna al carrer, perquè hi trobareu esculpides dues espècies
animals ben conegudes .
-
quines?
-
pel
que fa al significat simbòlic, penseu que té a veure amb el
pas del Temps, ja que, de fet, som en un indret on es recull
el testimoni escrit del passat .
·
A
poca distància d'aquí, al capdavall d'una baixadeta, hi ha la
porta
de Sant Roc,
flanquejada per dues enormes torrasses rodones. De fet, aquestes
torres són de l'antiga muralla
romana,
del s. III dC - fixeu-vos, si més no, en la grandària descomunal
dels carreus o pedres de la base, característica d'aquelles
construccions .
·
A
tocar teniu un parell d'arcs de l'aquaducte
que, fa dos mil anys, hi duia l'aigua des del Collserola, tot
travessant el pla de Barcelona. I, al peu, les primeres lletres,
divertides i originals, de l'"alfabet Barcelona", conegut
internacionalment d'ençà de les Olimpíades del 92,
que es va empescar un famós dissenyador i dibuixant de còmics
que es diu .
Sóc valencià,
em dic Xavier i, tot i el meu cognom, no sóc cap general
ni m'agraden els exèrcits .
·
Si
ara canviem de carrer i ens dirigim al dels Comtes, hem de cercar
una placeta que es diu de Sant Iu i, aquí, localitzar a banda
i banda de la porta gòtica els relleus medievals de quatre cavallers
que lluiten amb dracs i monstres. Un d'aquests
guerrers és d'època antiga i deu ser Hèrcules,
perquè branda una enorme maça i envesteix un lleó rampant -
és a dir: dret. Un altre, en canvi, vestit com els cavallers
del segle XIV, ataca amb l'espasa un griu, que
és un ésser fantàstic amb cap d'àliga, coll escamós, ales i
extremitats de lleó. N'hi ha que diuen que aquest valent és
el cavaller Vilardell, que va vèncer el drac de
Sant Llorenç, i que l'arma és una "espasa de virtut",
que és com es coneixien les espases forjades en nits màgiques,
quan els astres eren més propicis .
·
Si
alceu els ulls, però, quedareu parats amb les gàrgoles
que donen a aquest carrer, perquè són de les més boniques i
suggerents que haureu vist mai .
-
les
gàrgoles són figures que, per la boca, escupen l'aigua
de pluja que s'escola dels terrats i les teulades; des de sempre
han estat molt populars i la gent, sovint, els atribueix llegendes
i contalles (com ara que una dona molt malparlada es va convertir
en una gàrgola de pedra, mentre renegava, etc.)
| Aquí, per poc que us hi fixeu,
veureu que n'hi ha una que representa un elefant
amb una torre al llom, una altra que és un unicorni
i encara una altra que és un genet a cavall.
(Se suposa que, a l'Edat Mitjana, pocs catalans devien haver
vist un elefant, i encara menys un unicorni .)El que ja
no sap gairebé ningú és que, amagadet però visible, hi ha
un cargol que treu banya, sobre vosaltres
. On? |
I aquí dibuixareu
la gàrgola que més us
hagi cridat l'atenció
. |
Un altre detall curiós,
a la paret del carrer dels Comtes que dóna al Museu Marès, és
l'escut de la Inquisició, que temps era temps
tenia aquí les seves dependències, i que mostra una creu i una
espasa. La Inquisició es va fer tristament famosa perquè, durant
segles, va perseguir aferrissadament els qui tenien altres creences
que la cristiana, com ara els jueus, els protestants, a més
de la pobra gent acusada de bruixeria.
·
Al
carrer de la Freneria, que fa baixada, hi ha també uns quants
comerços pintorescos, com ara un comerç on venen "ex libris"
i segells acolorits a mà per als llibres, un llibreter
de vell, una botigueta de plats i olles
i un restaurant d'anomenada, amb una cuineta econòmica de carbó
a l'aparador, que es diu .
·
Aquest barri tan popular,
que a Barcelona tothom relaciona amb anar a menjar peix,
va ser planificat el segle XVIII. Abans, a l'indret només hi
havia un sorral on desguassava el Rec de Barcelona, tal com
es pot apreciar en mapes antics. Per tant, el seu urbanisme
és relativament modern, si el comparem amb el nucli antic de
la Ciutat Vella, que data de l'època dels romans .
·
Fixeu-vos
que els carrers de la Barceloneta . (trieu una d'aquestes
tres respostes)
a) presenten un traçat
caòtic, sense cap ordre .
b) han estat dissenyats sobre plànol segons un esquema geomètric
.
c) se superposen a antics camins, raó per la qual segueixen
la inclinació del terreny .
·
De
fet, la Barceloneta va ser dissenyada per enginyers militars.
És per això que les cases, en un principi, no podien tenir més
d'un pis, per tal que els canons de la Ciutadella
-que era una fortalesa no gaire llunyana que avui dia s'ha convertit
en un Parc- poguessin dominar el mar.
·
A
més, totes les casetes de la Barceloneta seguien el mateix model,
quan van ser construïdes .
| Així, fixeu-vos que ocupaven
un solar de 8'40 m x 8'40
m, donaven a dos carrers, a la planta baixa tenien una porta
i dues finestres, i al pis un balconet i dues finestres
més, amb un petit frontó a la teulada. Encara en queden algunes, als carrers
de Sant Carles (la nº
6) i de Sant Elm i a la plaça dels Boters. |
Aquí, com ja us
podeu imaginar, hi haureu de fer l'esquema de la façana
d'una d'aquestes cases . |
Aquestes casetes, arrenglerades
i distribuïdes en illes, de mica en mica van començar a créixer
verticalment, a mesura que s'incrementava la demanda d'habitatges
a la zona.
Aquesta demanda s'explica
perquè durant el s. XIX van instal.lar-se a la Barceloneta grans
complexos metal.lúrgics, com ara "La Maquinista"
i "Nuevo Vulcano", amb la qual cosa la població va créixer
força.
Més tard, "La Maquinista" va traslladar les
seves instal.lacions a una zona més allunyada de Barcelona,
a tocar del riu Besós. Avui dia, però, en aquells mateixos terrenys
i amb el mateix nom de "La Maquinista", s'hi ha ha bastit
un nou equipament per a la ciutat que ja no és industrial, sinó
.
Actualment,
la Barceloneta és un dels barris amb més densitat demogràfica
de Barcelona, després del Raval. En créixer els edificis fins
a tres i quatre plantes, els carrers han perdut assolellament,
ja que l'amplada dels carrers estava calculada per a només un
pis. A més, en moltíssimes casetes la planta baixa i el pis
s'han convertit en habitatges independents, amb poquets metres
quadrats per viure-hi i sense patis interiors. És per això que
tanta gent ha d'estendre la roba al carrer .
Per llepar-s'hi els dits
.
De
restaurants de la Barceloneta n'hi ha que tenen
nom fins a l'estranger. Així, és famosa la Casa Costa, del c/
del Judici, a tocar de la sorra. I a Cal Ramonet, al c/ de la
Maquinista, a la vora del mercat, tenen botes i bocois en lloc
de taules .
Al c/ de la Maquinista
hi ha també la botigueta més antiga de la Barceloneta, que té
més de cent anys: a cals Laporta. Què s'hi ven .?
Si
entreu al mercat, entreteniu-vos a contemplar
l'acoloriment i la brillantor de les paneres i les plates que
vessen de peix, amb els escamarlans, les gambes, els dèntols,
els llobarros, els calamars, les palaies, els llenguados, les
sardines, els raps, les llagostes de roca que encara belluguen,
les angules, les pegellides .
A la sorra de la platja,
fins no fa gaires anys, encara hi havia els "xiringuitos",
locals amb estructura de fusta. Amb motiu de quin esdeveniment
esportiu els van tirar a terra?
A la platja falta gent .
A la platja de la Barceloneta, que avui dia
té una funció lúdica i recreativa, tant d'estiu com d'hivern,
temps enrera les coses no eren tan maques . Així, on ara hi
ha l'Hospital de Mar, abans hi havia hagut les barraques del
Somorrostro, que era un suburbi on va créixer
una de les "bailaoras" més famoses de tots els
temps .
Com
es deia? El nom era Carmen, però el cognom .
Una
mica més amunt, a l'altura del Poble Nou, s'allargassava un
erm de terra on durant la postguerra el franquisme (règim dictatorial
dirigit pel general Franco) va fer afusellar centenars de presoners.
Era
el sinistre Camp de la ..........
A la Barceloneta,
és clar, sempre hi ha hagut famílies de pescadors
i gent de mar que, com a Calafell o a Comarruga,
han hagut de fer-se a la mar cada nit per tirar endavant. El
que vosaltres heu de demanar és com se'n deia, dels coberts
on es reparaven i construïen les embarcacions .
Dos
poetes .
De la
Barceloneta n'eren fills dos poetes catalans del segle XX: Joan
Salvat Papasseit, anarquista i catalanista entusiasta,
que va morir a trenta anys de tuberculosi, i Tomàs Garcés,
amic seu, que havia nascut a Extremadura però que molt petit
va arribar a Catalunya. Una mica com l'Àngel Guimerà,
que ja sabeu que havia nascut a Santa Cruz de Tenerife, a les
Canàries, però que va convertir-se en un dels escriptors en
català més importants del seu temps .
Vet aquí uns versos d'en Garcés que descriuen
el Port de quan ell era jove .
Vaixell que
dorms en el port,
embolicat de tenebra!
Has desat els gallarets
i són plegades les veles.
Només crema un llantió
dalt de tot de l’arbre mestre .
Si el mariner et guarda el son,
la lluna també te’l vetlla. Silenci
de l’alta nit!
L’aigua del port és quieta
i tèbia com un coixí.
El cel és pàl.lid i tendre,
com si fos humitejat
de rosada marinera.
La nau s’adorm a poc a poc
sota els ulls del sentinella.
|
|
Si fa un mica
de vent
ja vacil.len les estrelles.
El ventet gronxa les naus
i a punta d’alba llangueixen
la lluïssor dels estels,
la remor de la taverna.
El vaixell s’ha deixondit
i obre totes les lluernes. Trèmula
dolçor de maig,
joia de la brisa fresca!
El mar sembla fet pel goig
dels gallarets i les veles.
Mariners, cal feinejar,
que es fa de dia i clareja.
|
|
La mar, més
enllà del port,
s’ha desfet la cabellera.
Del llibre “Vint cançons” (1922) |
| Busqueu
al diccionari, quan hagueu tornat de la
sortida, els següents mots que apareixen al poema:
+ gallarets -
+ llantió -
+ vetllar -
+ llanguir -
+ deixondir-se -
+ lluernes - |
Tot seguit, detecteu
a les dues darreres estrofes les imatges que us fan adonar
que s'ha fet de dia, ja, i copieu-les aquí: |
