Activitat: ma203
Matemàtiques
   
 
     

El cost de la vida

El llenguatge estadístic.

L'Estadística ens permet estudiar numèricament i gràficament fenòmens col·lectius a partir d'un conjunt de dades que cal classificar i ordenar.

La Població és el conjunt d'elements al qual fa referència l'estudi estadístic (persones, animals, objectes, etc.)

La Mostra és la part de la Població a la qual s'aplica l'estudi.

La variable estadística és la característica que s'estudia de cadascun dels individus de la mostra, i poden ser numèriques (variables quantitatives mesurables) o no numèriques (variables qualitatives no mesurables)

El valor d'una variable quantitativa és la seva expressió numèrica (nombre d'habitants, de naixements, temperatura, etc.).

El caràcter d'una variable qualitativa és la descripció de la característica (sexe dels habitants, causa de la mort, etc.)

La Freqüència absoluta d'un determinat valor o caràcter és el nombre de vegades que es repeteix.

La Freqüència relativa és el quocient entre la Freqüència absoluta i el nombre d'individus de la mostra.

Els gràfics estadístics són representacions gràfiques que donen una idea visual de la distribució del conjunt de dades (diagrames de barres, polígons de freqüències, diagrames de sectors circulars)

La Moda és el valor o el caràcter de la variable que té la freqüència absoluta més gran.

La Mitjana és el resultat que s'obté de sumar tots els valors de la variable i dividir el resultat pel nombre total d'individus de la mostra.


La ciudad de los huevos de oro. Carles Cols. Noticia publicada en la página 33 de la edición de Martes, 22 de abril de 2003 de El Periódico - edición impresa.

• El área municipal de estadística de Barcelona cumple 100 años
• El departamento celebra el aniversario con un libro que rompe creencias sobre el tiempo y los precios, y retrata la transformación de la capital catalana

Manuel Escudé Bartolí (Reus, 1856- Barcelona, 1930). Ése fue uno de los mejores fichajes que ha realizado el Ayuntamiento de Barcelona. Recibió en 1902 el encargo de crear el área municipal de estadística y fue tal su dedicación que sobrevivió a 25 alcaldes consecutivos. Sentó así, en 20 años en el cargo, uno de los más potentes servicios del ayuntamiento.

Estadística Municipal acaba de cumplir 100 años y, en homenaje a Escudé y a sus sucesores, ha resumido en un libro la transformación de la ciudad. El libro, de paso, permite acabar con falsas creencias sobre si el tiempo ahora está loco o si realmente --como dicen los más ancianos-- los precios no hacen más que subir.

Una tabla de conversión permite conocer, por ejemplo, cuánto costaba hace medio siglo llenar la cesta de la compra. El pollo era un artículo de lujo en la Barcelona de la posguerra. Un kilo de ave del año 1949 costaba el equivalente a 2.399 pesetas del 2001, cinco veces más que en la actualidad. Más difícil resultaba aún hacerse en 1944 con una docena de huevos: 246 pesetas en el 2001 y 1.415 en la posguerra. Sólo productos como la merluza y las sardinas han subido con el paso de los años, aunque tampoco desproporcionadamente.

100 años de Estadística Municipal (ése es el título de libro) radiografía a la perfección, por otra parte, cómo le ha sentado a la ciudad, y en especial a sus habitantes, un siglo de historia. La esperanza de vida al nacer en 1902 era de 34,6 años (ahora es de 79,1). Barcelona era entonces una ciudad frágil, con 547.000 habitantes ya, pero a la que le costaba crecer porque, aunque tenía una enorme tasa de natalidad (24,9 nacimientos por cada 1.000 habitantes), sufría también un índice de mortalidad muy elevado (23 defunciones por cada 1.000 habitantes).

El año de la gripe española
Las estadísticas deparan también inesperadas sorpresas. Barcelona tiene actualmente idéntico volumen de población que en 1958: un millón y medio de habitantes. Es un dato.

Otro es que el último caso de fallecimiento por fiebre tifoidea se registró en 1978, una enfermedad que en 1914 causó estragos, con 1.877 víctimas. La mayor mortalidad del siglo, no obstante, se produjo en 1918 por culpa de la temible gripe española.
De hecho, algunos años han resultado traumáticos, pero ninguno como 1938. Aquel año --por resumir la catástrofe-- sólo nacieron 8.922 barceloneses.

Por último, el libro permite acabar con mitos como este calor no es normal o antes sí que llovía de verdad. El año más lluvioso del siglo fue 1971. El más seco, curiosamente, fue el anterior: 1970. Las estadística no entienden de percepciones subjetivas.


Preus al detall. Preu més freqüent de venda al públic. 2001
Article   TOT   Gen.   Feb.   Mar.   Abr.   Mai.   Jun.   Jul.   Ago.   Set.   Oct.   Nov.   Des.  
Carns       
     Boví 
      bou 1a  7,29     7,36     7,29     7,21     7,21     7,21     7,21     7,21     7,21     7,21     7,30     7,54     7,54    
      bou 2a B 4,73     4,78     4,78     4,78     4,78     4,72     4,69     4,69     4,69     4,69     4,69     4,72     4,72    
      vedella 1a 9,61     9,56     9,47     9,38     9,38     9,39     9,56     9,56     9,56     9,80     9,83     9,92     9,92    
      vedella 2a T 7,40     7,39     7,36     7,33     7,33     7,33     7,33     7,33     7,33     7,45     7,48     7,57     7,57    
     Porcí
      llonzes 5,08     4,66     4,74     5,26     5,35     5,35     5,35     5,35     5,37     5,28     5,10     4,63     4,51    
      llom 7,25     6,90     7,03     7,89     7,81     7,30     7,30     7,30     7,37     7,36     7,27     6,94     6,55    
      carn magra -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -  
     Oví
      cuixa 8,59     8,34     8,31     8,50     8,26     8,11     8,11     8,11     8,31     8,71     8,74     9,53     10,02    
      espatlla 7,98     7,77     7,47     7,75     7,75     7,70     7,57     7,48     7,57     7,81     7,95     9,15     9,75    
      costelles 14,65     14,12     14,12     14,12     14,12     14,12     14,12     14,12     14,32     15,03     15,10     15,99     16,53    
     Pollastre 2,62     2,65     2,79     2,85     2,76     2,58     2,55     2,61     2,72     2,79     2,45     2,32     2,37    
     Conill 5,44     5,64     5,94     5,35     6,28     5,83     5,23     5,23     5,29     5,40     5,22     5,07     4,75    
Peixos
     Musclos 1,96     1,80     1,80     1,83     1,92     1,92     1,92     1,92     1,98     2,10     2,10     2,10     2,10    
     Lluç 11,13     12,62     13,00     12,38     12,32     11,54     10,63     10,22     9,62     9,47     8,23     9,94     13,62    
     Llucet  8,07     8,11     8,11     8,11     8,11     8,05     7,81     7,81     7,81     7,93     8,29     8,29     8,29    
     Sardina 3,04     3,85     3,95     3,29     2,70     3,01     2,70     2,82     2,75     3,05     2,78     2,68     2,81    
     Seitó 4,62     5,17     5,20     4,44     5,16     4,53     4,29     4,69     4,81     4,36     4,14     4,10     4,61    
     Truita  3,50     3,64     3,55     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49     3,49    
     Lluç cong.
r odanxa
6,62     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,61     6,62     6,67    
Ous, llet i derivats 
     Ous (dotzena)
      classe XL 1,82     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,80     1,84     1,89    
      classe L   1,48     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,47     1,51     1,56    
      classe M 1,36     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,35     1,38     1,41    
     Llet (1litre) 0,63     0,58     0,59     0,63     0,63     0,63     0,63     0,63     0,63     0,63     0,66     0,66     0,66    
     Formatge
manxec semi 
 
12,06     12,00     12,00     12,06     12,08     12,08     12,08     12,08     12,08     12,08     12,08     12,08     12,08    
     Iogurt (u) 0,18     0,16     0,16     0,17     0,17     0,17     0,18     0,19     0,19     0,19     0,19     0,19     0,19    
     Oli acidesa
<0,4º (litre)  
2,20     2,25     2,22     2,22     2,13     2,13     2,16     2,16     2,16     2,19     2,22     2,24     2,31    
Fruites       
     Poma   0,94     0,78     0,83     0,85     0,91     0,98     0,98     1,08     1,08     0,89     0,90     0,96     0,99    
     Pera   1,07     1,04     1,08     1,08     1,08     1,12     1,14     1,22     1,12     0,99     0,98     1,01     1,01    
     Plàtan   1,31     1,63     1,44     1,39     1,35     1,36     1,08     0,96     0,96     0,94     1,37     1,63     1,62    
     Taronja   1,23     1,04     1,05     1,11     1,34     1,54     1,60     -     -     -     1,17     1,15     1,08    
Hortalisses  
     Enciam
(unitat)  
0,78     0,56     0,54     0,56     0,81     1,09     0,98     0,78     0,59     0,97     0,89     0,76     0,84    
     Cebes  0,67     0,68     0,66     0,66     0,66     0,71     0,71     0,75     0,72     0,66     0,63     0,63     0,63    
     Mongetes 3,38     4,07     3,73     3,84     3,82     3,08     2,81     3,15     3,01     3,23     2,87     2,99     3,97    
     Patates  0,41     0,54     0,56     0,59     0,36     0,36     0,36     0,36     0,36     0,36     0,36     0,36     0,36    
     Tomàquet 1,60     2,03     1,88     1,72     1,88     1,65     1,56     1,38     1,19     1,20     1,47     1,48     1,80    
Llegums    
     Cigrons 1,76     1,72     1,75     1,77     1,77     1,77     1,78     1,80     1,80     1,80     1,71     1,71     1,71    
     Llenties 1,39     1,44     1,41     1,38     1,38     1,38     1,39     1,41     1,41     1,41     1,35     1,35     1,35    
     Mongetes 1,97     1,98     1,97     1,95     1,95     1,95     1,97     2,01     2,01     2,01     1,95     1,95     1,95    
Nota: Preu més freqüent: euros/Kg.
Font: Institut Català de Consum. Departament de Indústria, Comerç, i Turisme. Generalitat de Catalunya.
Departament d'estadística de Barcelona

Qüestions:

—1. Feu una valoració del cost de la vida a Barcelona l'any 2001 a partir d'una estimació del cost de l'alimentació.

  • Feu els càlculs d'un mes agafant el preu mitjà dels articles al llarg de tot l'any.
  • Partiu d'una estimació inicial de necessitats d'aliments per a una setmana seguint una dieta variada.
  • Suposeu que en un mes proveu tots els aliments de la taula. Elaboreu 4 menús per a les 4 setmanes del mes.
  • Feu els càlculs partint de les necessitats d'una família de 4 persones.

—2. Dissenyeu una estratègia de consum (digueu només els criteris que caldria seguir) que us permeti un major estalvi tenint en compte les condicions fixades en l'apartat anterior.

 

 

 
Actualització de dades estadistiques de Barcelona