Pla municipal d'immigració:

Premissa 1: En un món globalitzat amb greus desequilibris, es produeixen moviments migratoris de gran abast.

Premissa 2: La pressió dels fluxos d'immigració cap als països de la Unió Europea és una situació estructural que continuarà en els propers anys.

Premissa 3: La immigració és un fenomen que incideix de manera significativa sobre les ciutats i les seves àrees metropolitanes.

Premissa 4: La immigració que arriba ho fa amb voluntat de permanència
La gran majoria de la població immigrant arribada a la Unió Europea ho fa amb voluntat de construir unes noves expectatives de futur que no tenia als seus països.

Premissa 5: La immigració viatja amb problemes reals i complexos.

Premissa 6: Totes les ciutats, com Barcelona, són capaces d'assumir un increment determinat i no il·limitat de nouvinguts

Dades de situació

Evolució de la població estrangera
A Barcelona, la població immigrant empadronada està creixent de manera accelerada en els darrers cinc anys. Dels 40.000 estrangers empadronats l'any 1999, la ciutat ha passat a tenir-ne 113.000 a final de desembre de 2001 i 139.189 a final de juny de 2002. Això representa, per exemple, un percentatge de creixement entre març del 2001 i març del 2002 del 52,1%, a raó de més d'un 3% cada mes. Mentre els estrangers de països desenvolupats han crescut en aquest període (març 2001-març 2002) un 27,1% els de la resta de països ho han fet un 58,2%.

Aquest ràpid creixement, que afecta també Catalunya, comporta que si l'any 1999 la població estrangera era del 2,7% a la ciutat, el gener de 2001 va arribar al 4,9%, el gener de 2002, al 7,6% i a final de juny de 2002 ha arribat al 9,2% L'empadronament ha anat augmentant des del gener d'enguany a raó d'unes 4.000 persones cada mes.

Respecte a la població estrangera en situació administrativa irregular, tant les dades de les peticions de regularització com les demandes de targetes sanitàries identificatives poden aproximar-nos a la seva dimensió real. En el primer cas, les mesures governamentals han fet aflorar milers de persones en situació administrativa irregular, sobretot si es tenen en compte les denegacions del permís de residència i els expedients no resolts, i situen amplis col·lectius de persones immigrades en l'obligació d'abandonar l'Estat que, mentre no ho fan, sigui per manca de voluntat o per incapacitat de fer-ho, es troben abocades a una situació de precarietat.

Recollint dades del procés de regularització de l'any 2001, a la província de Barcelona es van presentar 153.820 sol·licituds, de les quals van ser denegades 64.577 (42%) i aprovades 89.243 (58%). Així mateix es van presentar 44.891 expedients d'arrelament dels quals es van concedir 15.569.

L'Observatori Permanent de la Immigració xifrava, el 31/03/2002, en 218.201 el nombre d'estrangers a la província de Barcelona amb permís de residència en vigor.
L'impacte de la immigració també es pot mesurar pels naixements, que òbviament són més alts on hi ha un major assentament d'immigrants, i el cas més rellevant és el de Ciutat Vella, on el 31% de nadons nascuts entre els anys 1995 i 1999 ho són de mare estrangera. A Barcelona, el total de nadons nascuts de mare estrangera representa el 17,8% del total de naixements de l'any 2001.

Això posa de manifest l'existència de llars constituïdes per persones d'origen estranger que estabilitzen la seva residència a la nostra ciutat, i fa palesa l'existència de processos d'integració a la comunitat així com la necessitat de garantir l'accés als serveis sanitaris, socials i educatius en les mateixes condicions que els ciutadans autòctons, i d'incrementar els recursos que es destinen a la nova ciutadania.

Font: web Ajuntament de Barcelona

• El padrón de la ciudad refleja la diversidad cultural, equilibrada por la inmigración latinoamericana


Los datos del padrón de Barcelona confirman que la llegada de nuevos ciudadanos procedentes de otros países es mucho más acelerada de lo que se calculaba, porque ya suman el 10,7% de la población.

Africanos, suramericanos y asiáticos han acudido a millares en pocos años a la capital catalana por un efecto llamada, que responde mucho más a motivaciones económicas que políticas. La evidencia es el masivo asentamiento de argentinos durante los últimos meses. Sumados a los ecuatorianos y al resto de inmigrantes suramericanos y caribeños, conforman un colectivo con suficiente proximidad cultural con el resto de barceloneses que explica en parte que la asimilación de la inmigración intensiva no haya sido más problemática.

Barcelona es una ciudad aún principiante en la definición de un modelo de convivencia multirracial y cultural si se la compara con otras metrópolis como París o Nueva York. Su laboratorio inmediato es el barrio del Raval, donde un 47% de sus vecinos proceden de todos los continentes y de todas las culturas. Si se consigue mantener la convivencia digna entre los habitantes de este barrio, tendremos una buena referencia de lo que debe ser la Catalunya del futuro.

Noticia publicada el jueves, 20 de febrero de 2003 en El Periódico

Barcelona debat: fòrums de discussió VIII
Com volem que sigui la Barcelona del 2020?

Ciutat Multicultural

Ricardo (21/02/2002, 22:37)
Me gustara ver una ciudad poblada de seres de diferentes países y culturas, poder desayunar en una cafetería Irlandesa, comer en un restaurante ecuatoriano y cenar en mi casa comida china a domicilio, tener arte callejero de cientos de países en mi ciudad, mirar obras de diferentes tradiciones, todo todo en Barcelona, con amigos, como ya los tengo de diferentes países haciendo rica, fuerte y cosmopolita la BCN del S.XXI

Joan Anton Font Monclús (22/02/2002, 14:25, 5)
Jo també vull una ciutat multicultural, però amb identitat pròpia. O sigui, que es noti que estic a Barcelona, una ciutat integradora però amb identitat pròpia, oberta però inconfundible.

No podem exposar-nos al perill que la globalització i la integració cultural ofeguin la identitat pròpia del territori, entesa com a cultura i tradició en el sentit més ample d'aquestes expressions.

Sylvia (30/03/2002, 14:51)
Perquè tenim tanta por de quedar-nos sense identitat pròpia?
Es que no som una barreja de cultures (ibers, romans, jueus, visigots,...)? Que no vam colonitzar fins fa menys d'un segle altres cultures, i les hem fet desaparèixer?
La integració ha de ser mútua, o és que som els millors del món, intocables, i sense cap problema?
De petita, a casa no en volíem saber res dels xarnegos andalusos, ni de la seva cultura, només es feien excepcions de grans personalitats (Lorca, Picasso,...) però res de flamenco, toros, sevillanes, peinetes ni faralaes.
Sort en vaig tenir de sortir-me'n i conèixer grans cantaores, i fet i fet ara tenim la Feria d'Abril i segueixo parlant català i ballo sardanes i sevillanes i si m'apureu dansa africana, àrab i caribenya. I el meu arbre genealògic pot demostrar que soc catalana, per 4 bandes i amb segles d'història, segurament més que tots vosaltres els que teniu por de perdre la identitat.

Andreu (22/04/2002, 12:51)
Encara que, en part, la immigració és també un fenomen més o menys espontani per trobar noves esperances d'una vida millor, fóra ingenu no adonar-se que hi ha interessos locals que se'n beneficien i la provoquen.

Els nostres governs ens diuen constantment que la nostra expansió econòmica demana immigrants, mà d'obra. Hi ha un dolorós doble joc hipòcrita en tot això perquè no es preveuen els conflictes socials generats per la difícil assimilació cultural.

Hi ha un cor de veus ben intencionades i utòpiques que defensen la multiculturalitat. Però rera d'aquestes veus, amb les que no costa gaire simpatitzar, per desgràcia no hi ha quasi mai una postura ètica i ideològica, i manca una reflexió profunda sobre els mecanismes, ritmes i processos de construcció d'una nova societat, tolerant i lliure.

Qüestions:

—1. Representeu les dades d'immigració en forma de taula de manera que quedi sintetitzada la informació continguda en el text.

—2. Entreu en la web "Barcelona diversa" i busqueu informació sobre el "Pla municipal d'immigració", dels seus objectius i de les actuacions que proposa per a aconseguir-los

—3. Continueu el debat "Ciutat multicultural".

—4. Finalment feu un resum de les principals idees sorgides en el debat i dels arguments que les sostenen.

• Barcelona diversa