Activitat: te203
Tecnologia
   
 
     

La rehabilitació del centre urbà

Text 1: "Microcirugía" para Ciutat Vella. Carles Cols.

• La Universitat Politècnica radiografía al detalle el distrito

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) presentó ayer el más exhaustivo y minucioso estudio realizado hasta la fecha sobre los últimos 150 años de urbanismo en Ciutat Vella (sin incluir la Barceloneta porque nunca perteneció a la Barcelona de intramuros), un documento que, por su profundidad, será a partir de ahora, casi seguro, un manual de obligada consulta para afrontar cualquier proyecto en el casco histórico de la ciudad.

No en vano, el alcalde Joan Clos, en la presentación del estudio, aventuró ayer que en Ciutat Vella se dejarán de lado ya las grandes intervenciones urbanísticas, como la apertura de la rambla del Raval y la reforma de Santa Caterina, y se apostará por operaciones de "microcirugía".

"El centro histórico de Barcelona: un pasado con futuro" es el meditado título del estudio de la UPC, encargado por el ayuntamiento y coordinado por el arquitecto Joan Busquets, que finalmente ha sido editado en formato de libro.

Las alturas de todos y cada uno de los edificios de Ciutat Vella, su estado de conservación, su uso, la densidad de población, el tipo de propiedad, la superficie media de las viviendas, el detalle sobre la actividad comercial, los elementos catalogados por su valor histórico, las transformaciones (grandes o pequeñas) realizadas desde 1842 hasta la actualidad...

PATIOS INTERIORES INÉDITOS
Los puntos de vista desde los que ha sido analizada Ciutat Vella son muchos, y de algunos se deduce incluso cuáles podrían ser esas operaciones de "microcirugía urbanística". Un ejemplo es el mapa sobre los interiores de manzana del distrito, una faceta de Ciutat Vella totalmente desconocida que puede dar pie a sensibles mejoras en la calidad de vida de los vecinos del casco histórico.

En realidad, algunas modificaciones realizadas desde el ayuntamiento en la normas urbanísticas de Ciutat Vella ya son un anticipo de esa intervenciones quirúrgicas a pequeña escala. En el actual mandato, por ejemplo, el área de Urbanismo decidió renunciar a la ampliación de la mayor parte de las calles a cambio, no obstante, de reducir la profundidad máxima de los edificios, de modo que las viviendas ganan en sus patios traseros la luminosidad que su fachada principal, por la estrechez de la trama viaria, les niega.

CAPAS SUPERPUESTAS
El documento elaborado por la UPC, por otra parte, resulta interesante no sólo porque radiografía la Ciutat Vella actual, sino que traza un minucioso relato sobre cómo periódicamente ha ido transformándose, superponiendo una capa sobre otra, sin perder nunca su característico perfil.

En este sentido, Busquets, como autor del estudio, concluyó ayer que tres propósitos generales han prevalecido siempre a la hora de afrontar cualquiera de las transformaciones de Ciutat Vella: mejorar las condiciones de higiene y salubridad de los barrios, preservar el legado histórico existente y encajar con meticulosidad las nuevas piezas urbanísticas que han buscado un sitio en el distrito, como por ejemplo el propio CCCB, donde ayer se realizó la presentación del libro.

Clos, por su parte, añadió un cuarto propósito, en este caso exclusivo de la actual etapa política: "todas las expropiaciones se han llevado a cabo con la condición de que los afectados fueran siempre realojados en Ciutat Vella".

El Periódico, 10 abril 2003

 

Text 2: La rehabilitació de ciutat vella

L'any 1979 el centre històric presentava una preocupant degradació física, econòmica i social i un important despoblament (s'havia passat de 240.000 habitants a 90.000 en menys de 40 anys), acompanyat de envelliment de la població i de l'augment de la immigració mancada de recursos i desarrelada culturalment.

Els programes de recuperació per a la Ciutat Vella s'han anat succeint i les actuacions urbanístiques s'han anat completant amb solucions pròpies de l'ecologia urbana que integraven també les variables econòmiques, socials i ambientals, cercant l'augment de la complexitat del sistema mitjançant l'augment de la diversitat de les parts que l'integren.

La participació de la societat civil en el procés de revitalització ha permès la col·laboració i identificació ciutadana amb el projecte, integrant-se totes les parts implicades en les estructures de presa de decisions

La renovació física del teixit urbà s'ha fet tenint en compte els criteris següents:

  • Mantenir el caràcter popular dels barris
  • Engrandir el territori creant nous espais públics
  • Compatibilitzar les activitats en planta baixa amb l'ús residencial
  • Mantenir la circulació perimetral
  • Potenciar eixos viaris peatonals i de bicicletes
  • Crear un mosaic de places i zones verdes encadenades
  • Prioritzar la renovació de les zones més degradades
  • Crear nous equipaments
  • Conservar el patrimoni arquitectònico-artístic
  • Potenciar oferta hotelera de qualitat compatible amb la residència

Les intervencions més importants han consistit en la millora de l'habitatge i dels equipaments, a més de la introducció d'espais públics i de zones de vianants.

Des de 1987 s’ha remodelat aproximadament el 8% del total edificat del districte de Ciutat Vella. En concret, l’actuació municipal ha aportat 37 noves places i espais públics i s’ha reurbanitzat 30 places existents, s’ha obert 12 carrers nous, contribuint a la millora de la qualitat de vida, la connectivitat entre diverses zones del districte i l’accessibilitat des de la resta de la ciutat.

Cal destacar la creació de la Rambla del Raval, una actuació urbanística que ha transformat totalment el barri però que també ha contribuït clarament a regenerar la vida social i econòmica del seu entorn, i millorar les condicions de vida dels seus veïns.

En aquest període també s’han creat 43 nous equipaments públics (15 de caràcter social, 3 culturals, 9 esportius, 9 educatius, 5 universitaris i 2 sanitaris).

El procés també ha comportat la construcció de 2.700 nous habitatges de promoció pública per a reallotjar les famílies que vivien en edificis que han anat desapareixent com a conseqüència de l’execució del programa urbanístic. De fet, el procés suposa la desconstrucció d’uns 500 edificis, 4.200 habitatges i uns 800 locals i això ha permès l’alliberament de més de 10 Ha de sòl, pas imprescindible per a poder portar a terme tot el procés de transformació de Ciutat Vella.

La llista de millores continua amb la renovació de més del 80% dels carrers del districte, modernitzant-ne les infrastructures de serveis, la implantació del servei de recollida pneumàtica i soterrada de residus en vàries zones del districte i la creació d’illes amb accés restringit als automòbils i us preferencial per al vianant, que aporten uns nous models cívics de viure i gaudir dels magnífics espais que Ciutat Vella conserva, permeten alhora interessants recorreguts històrics inclosos en les rutes turístiques de Barcelona.

Adaptació a partir de
Ecologia urbana. Salvador Rueda
web http://www.bcn.es/ciutatvella/catala/entrada.htm

 

La connexió mar-ciutat

El pas del cinturó litoral per davant del port, tallant els accessos directes dels carrers de ciutat vella cap el moll de la Fusta, va representar una resolució deficient del problema d'integració d'espais públics i vies litorals.

Actualment aquest projecte representa un tap per a la renovació de part del Gòtic sud, que ha tallat la mobilitat de mar a muntanya, limitant la possibilitat de passar a peu des del moll a la Plaça Catalunya, obligant als vianants a buscar les sortides de les Rambles i Via Laietana.

Els cul-de-sac creats fan difícil la rehabilitació d'aquest sector sinó s'aborda de nou la transformació del moll de la Fusta, al menys la seva connexió amb el barri Gòtic.

Font: Ecologia urbana. Salvador Rueda

 

 

Qüestions:

—1. A partir del mapa de Ciutat Vella, elaboreu un projecte de connexió del barri Gòtic sud i el moll de la Fusta que permeti l'accés a peu als vianants, superant les barreres actuals, que només permeten el pas des de les Rambles o la Via Laietana. Dibuixeu la planta i el perfil i descriviu les característiques de la proposta de connexió.

—2. La rehabilitació dels barris antics ha de combinar solucions tècniques i arquitectòniques amb altres de caràcter social, econòmic i ambiental. Ompliu la taula següent:

Problemes característics dels barris antics (ex. Ciutat Vella)
Solucions tècniques i arquitectòniques
Solucions de caràcter econòmic
Solucions de caràcter social
Solucions de caràcter mediambiental
1        

2

       
3        
4        
5        
6        
7        
8        
etc.        

 

 



 

Qüestions lligades a l'activitat
 
 
 
 
Ciutat vella
 
Barri del Raval
 
Rambla del Raval
 
Barri del Raval
 
Catedral
 
Univ. Pompeu Fabra
 
Mosaic de zones verdes de Ciutat Vella (color fosc)