Activitat: te205
Tecnologia
   
 
     

L'alimentació a Barcelona.

Tendències i estratègies de millora de la qualitat.

La ciutat té una dependència total de recursos alimentaris, que en alguns casos venen de molt lluny, amb un consum important d’energia en transport horitzontal.

Els aliments es poden classificar en:
· Productes bàsics (fruites, hortalisses, carn, ous, peix i llet)
· Productes bàsics elaborats (cacau, sucre, mel, confitures...)
· Productes industrials (conserves, productes elaborats...)

Les dades estadístiques municipals només ens permeten aproximacions al consum de productes frescos (dades de Mercabarna, per exemple). També ens orienten respecte a la procedència d’aquests productes.

Diversos estudis alerten sobre la tendència a consumir cada cop més productes industrials en detriment dels frescos, així com dels riscos derivats d’una agricultura i ramaderies intensives que afavoreixen la producció per sobre de la qualitat, amb diversos riscos sobre la salut (derivats de l’acumulació de pesticides i excés de nutrients, o de l’ús de determinats pinsos i hormones d’engreix en animals)

La promoció d’una dieta mediterrània, basada en el consum de productes frescos mediterranis, i els aliments elaborats per procediments de menor impacte ambiental i major cura qualitativa (productes ecològics) són dues de les estratègies que solen defensar-se actualment en relació a la millora de la qualitat de vida de la població (alimentació saludable) i al manteniment d’una agricultura sostenible des del punt de vista territorial i ambiental.

 
Diverses etapes de la producció i transformació dels aliments, llur transport i distribució als punts de consum.
Font: Ecologia d'una ciutat: Barcelona. Jaume Terrades
 

Els aliments són el combustible que fa funcionar la part biològica de la ciutat: els ciutadans.

En relació al tema dels aliments, com en altres aspectes del metabolisme urbà, Barcelona:

  • És una gran consumidora de recursos externs.
  • Té una gran dependència de territoris cada cop més allunyats.

Per tal de fer una avaluació de la quantitat d'aliments consumits a la ciutat de Barcelona, i degut a la insuficiència de dades concretes, es fan estimacions a partir de les necessitats d'aliments de la població (una ració de 3200 kcal per habitant i dia), tenint en compte que sempre hi ha aliments que es deterioren i no són consumits i que hi ha una població no resident que també consumeix (s'estima que hi ha un 17% d'aliments consumits per població de trànsit i animals domèstics, així com un 40% de residus no emprats i embalatges)

En el cas de Barcelona s'obtenen així unes necessitats de 3,25x1012 kcal/any, equivalents a unes 700.000 tones.

Font: Jaume Terrades. Ecologia d'una ciutat: Barcelona. 1985

 

Taula del consum de diferents aliments a Catalunya en kg/persona/any
Grups alimentaris kg-l/persona/any
Carns i transformats 65,3
Ous * 226,1
Peix 30,3
Llet i derivats 148,6
Pa i galetes 69,2
Arròs, pastes i llegums 17,8
Oli i greixos 22,5
Patates 50,1
Fruita i hortalisses fresques i transformades 163,4
Vi, cervesa i altres begudes alcohòliques 95,9
Begudes analcohòliques 144,7
Altres* * 26,5

* el consum per càpita es mesura en unitats
** sucre, mel, xocolata, cacaus i succedanis, cafè i altres infusions, plats preparats, olives, fruits secs i altres
Font: La Alimentación en España (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1999)
 

Dades relatives a la comercialització i procedència d'aliments frescos a Mercabarna
(Les dades de Mercabarna representen consums superiors als de Barcelona, ja que s'abasteix de productes a una àrea molt més gran que la pròpia regió metropolitana)
 
 
 

Evolució de les entrades de carn, peix, verdures i fruites
a Mercabarna. 1997-2001
Any  
Carns  
Peix i marisc  
Verdures i altres  
Fruites  
       
1997  
22.329  
96.118  
419.741  
399.497  
1998  
23.208  
92.286  
422.160  
410.716  
1999  
25.043  
99.257  
401.341  
397.298  
2000  
26.607  
94.926  
463.934  
433.306  
2001  
26.096  
96.845  
481.690  
426.629  
Nota: Carn procedent exclusivament de l'escorxador de Mercabarna.
Les quantitats vénen donades en tones.

Qüestions:

—1. Feu una caracterització de Barcelona i Catalunya en relació als principals aliments frescos consumits i de la seva procedència.

—2. Es pot confirmar una tendència a l'augment dels aliments industrials en relació als aliments frescos? I un augment major del consum de carn en relació al consum de peix i verdures?

—3. I una tendència al menjar ràpid en relació a la cuina tradicional? Quines conseqüències poden tenir aquests fets en relació a la qualitat de vida?

—4. Fins fa 50 anys la majoria de les hortalisses i verdures que es consumien a Barcelona provenien del Delta del Llobregat i de les hortes que envoltaven la ciutat. Quina és la situació actual?

—5. Quines característiques diferencien l'agricultura i la ramaderia anomenades "biològiques" en relació als processos de producció agrícola tradicionals?

—6. Quin és el seu grau d'implantació actual? Explica les dificultats que pot tenir la producció i distribució d'aquests productes de major qualitat.

—7. La distribució i comercialització de productes frescos està incorporant un nombre creixent d'envasos de tota mena.

Paral·lelament els problemes generats per l'augment dels residus urbans no paren de créixer. La sostenibilitat ambiental exigeix reduir, recuperar i reciclar. La tendència comercial actual imposa un embalatge en augment.

Com cal afrontar aquesta situació?

 
 
 
 
 
Enllaços externs:
 
 
 
 
 

 

 
 
Mercabarna
 
Plànol de Mercabarna
 
Mercat de la Boqueria